dimarts, 1 d’abril del 2014

Punt del roure

De poca arrel
tendra  carícia.

D'un fràgil bes
en faig memòria.

D'un sol trepig
queda malmesa.

.............................Carme


El brot nou d'un sol trepig
de la terra s'ha després.
I ara em resta un sol desig:
que em retornis aquell bes.

........................................Xavier


Punt de trobada,
per revifar el desig
d'aquell fràgil bes.

......................................Montse


Estimo el roure
arrelat a la terra.
Broten carícies.

..........................................M Roser

Si el roure fos un llibre
el brot, la primera paraula seria
esforç callat i discret
de voler sortir de la terra
i cap al sol créixer
regalant poemes, dolces carícies

...........................................sa lluna

Brots d'arrel tenaç i fonda
la teva companyia.
Adobes la terra amb tendresa.

................................................................................Fanal Blau

Fulles de roure
que deixen veure el cel,
talment els versos.

............................................................................Helena Bonals


   Llegint FILS DE VIDRE.







28 comentaris:

  1. Queda maco el punt així, amb l'aquarel·la i el poema. Artistes.

    ResponElimina
  2. El brot nou d'un sol trepig
    de la terra s'ha després.
    I ara em resta un sol desig:
    que em retornis aquell bes.

    Fita
    (Un punt de llibre molt ben "aquarel·lat" i molt ben dissenyat)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier, això de retornar un bes m'ha fet somriure... té un no sé què de contradictori...

      Elimina
  3. Això no és un punt, si més no, són deu punts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per multiplicar-me els punts... sempre és d'agrair que algú multipliqui en tems de retallades...

      Elimina
  4. Punt de trobada,
    per revifar el desig
    d'aquell fràgil bes.

    ResponElimina
  5. Amb aquests punts ve de gust no acabar cap llibre i començar-ne molts; i així trobar-te aquí i allà.
    M'ha vingut al pensament que a vegades malmeten els brots de nosaltres mateixos, aquelles parts noves de l'arbre adult, a vegades ja vell, que som.
    recordo, quan era petitat que el meu oncle que era pagès, arrencava els brots que sortien als avellaners o als arbres fruiters que tenia, perquè deia que no servien per a res i prenien nutrients a l'arbre adult. A mi, que llavors també era un brot,em feien molta pena els pobres brots.
    Miraré de no arrencar els brots tendres que em vagin creixen,t tot desitjant que el meu oncle, si em pogués veure, no s'enfadés gaire.
    Bona tarda, Carme bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc molt bé, són tan macos els brots tendres que sap molt de greu arrencar-los. Els nostres també, però segons quins prenen la força com a les plantes. D'altres no, potser s'ha de saber triar...

      Bona nit, Mònica.

      Elimina
  6. Estimo el roure
    arrelat a la terra.
    Broten carícies.

    Un petit record s'ha quedat amagadet al diàleg 14
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja l'he repescat, M Roser... me'n havia despistat.

      Aquest ja és al seu lloc

      Bona nit M Roser.

      Elimina
  7. Si el roure fos un llibre
    el brot, la primera paraula seria
    esforç callat i discret
    de voler sortir de la terra
    i cap al sol créixer
    regalant poemes, dolces carícies.

    Aquest punts em tenen enganxada ;)
    Aferradetes i bona nit! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies ninona, ja tens el teu poema cap amunt!!!

      Aferradetes de bona nit...

      Elimina
  8. Petita i pràctica meravella. M'agrada molt!

    ResponElimina
  9. Gràcies per aquest acompanyament tan fantàstic, Carme!

    Brots d'arrel tenaç i fonda
    la teva companyia.
    Adobes la terra amb tendresa.

    ResponElimina
  10. Estirada

    Fulles de roure
    que deixen veure el cel,
    talment els versos.

    ResponElimina
  11. Saps una cosa, CARME? Passo hores i hores esgotant el meu cap pensant com poden quedar bonics uns punts per Sant Jordi... els faig i els desfaig mil vegades... però a la meva ment. No els arribo a plasmar... Em canso i no faig res en realitat.
    Tu tens la idea, la dibuixes, la pintes, l'escrius... i el resultat és tan maco!! :-)
    Et felicito una i mil vegades! ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt que t'agradin!!!

      A vegades , penso, Assumpta, que tots els extrems són dolents, pensar-ho massa i no posar-s'hi no és bo, acabes per no fer moltes coses que podries fer... però fer-ho de primer impuls sense pensar-hi massa, també es dolent, a vegades no hi ha prou control de qualitat.

      Ens podríem trobar a mig camí... :)

      Gràcies per les teves felicitacions... una abraçada.

      Elimina
    2. "acabes per no fer moltes coses que podries fer"... aquesta sóc jo... sempre he estat així, ho he de reconèixer...

      No, siguem sinceres, no ens podem trobar a mig camí... Si -i ho dic amb el cor- ens separessin 100 Km. ens hauríem de trobar, com a molt, a 95 Km. de "casa meva" i a 5 de la teva... ;-))

      Bona nit, maca :-)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari