dijous, 22 de maig del 2014

En la fosca



La fosca  ho havia  omplert tot.
Semblava  infinita en extensió  i durada.

Però un dia...
Una claror interior va començar a il·luminar les hores

30 comentaris:

  1. Una claror que és dins nostre i que ja ens havia il.luminat i que resorgeix perquè no havia marxat només estava adormida. Que bé que les hores tornin a estar illuminades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet imaginar la claror i la fosca com si fossin aire a diferents pressions... quan la fosca pesava més, empenyia aquesta claror endins, endins amagada, adormida, sense empenta, però quan la claror va tenir força, va pressionar la fosca enfora, lluny, lluny...

      Que la claror interior t'il·lumini les teves hores, també, Mònica.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gairebé... ja s'il·luminen la meitat de les hores... gràcies!!!

      Elimina
  3. ...i llavors, va comprendre el veritable sentit de la vida.

    ResponElimina
  4. La llum de les paraules.
    La llum de les bones paraules.

    ResponElimina
  5. Foscor i infinit? La claror desborda totes les equacions.

    ResponElimina
  6. No hem de deixar que ens engoleixi la foscor. Segur que la claror, sobre tot l’interior, s’obrirà el pas necessari.
    Molt bona fotografia

    ResponElimina
  7. M'has fet pensar en com la força interior d'algunes persones il·lumina de cop el nostre petit univers… Un poema preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M,alegro molt que t agradi, August!!! Realment hi ha persones que tenen mota força interior...

      Elimina
  8. La llum provinent de l'interior existeix, encara que de vegades cal buscar-la. Unes paraules molt inspiradores, Carme

    ResponElimina
  9. Fins i tot les tenebres de les nits més llargues acaben diluint-se algun dia i la claror els guanya la batalla... Això sí, hem de saber mirar cap a la direcció dels raigs de llum, no pas en direcció contrària. Un poema curtet però molt potent, Carme.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades la llum surt de dins i no necessitem mirar en cap direcció concreta, allà on mirem enfoquem la llum... :) Gràcies, bonica. Una abraçada immensa.

      Elimina
  10. I les hores que dormien plàcidament es van despertar i el rellotge ve reemprendre el seu viatge del temps, enmig d'una foscor de llum, que il·luminava el cel...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El rellotge era immune a la fosca i a la claror... ell seguia el seu recorregut en qualsevol condició.

      Bona nit, M Roser.

      Elimina
  11. Hi és sempre, tot i que de vegades no la vegem, tot i que curiosament els altres s'il·luminin.

    Preciosa foto, màgiques paraules!
    Bona nit, estimada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic això que dius... nosaltres no la veiem, però il·lumina als altres... preciós!

      Bona nit, estimada...

      Elimina
  12. Un alçament de llum en la tenebra, ja era hora.

    ResponElimina
  13. Carme, una bona entremaliadura del temps real al temps que intentem mesurar i atrapar de manera tan antinatural.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que el temps està enfadat amb nosaltres per haver-lo quadriculat!!

      Una abraçada

      Elimina
  14. Hem de buscar aquesta llum i mantenir-la sempre encesa.
    Preciosa imatge, és com un poema visual. Una metàfora.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari