dilluns, 26 de maig del 2014

Les Eyzies



Sota la balma,
sota l'amor
màgics  i bells
trobo d'aixopluc.

Pedretes blanques
als camins.
Àmbits segurs i duradors.

Sota la balma, sí,
també sota l'amor.

26 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sempre hem de construir-nos aixoplucs, els necessitem.

      Bona tarda, Jp!

      Elimina
  2. Jo de les balmes no me'n fiaria massa (que conec un cas d'aprop) l'amor va a dies, però potser no és tan perillós...

    Bon dia passat per aigua!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les balmes, han estat refugi durant segles... poden fallar com totes les coses... i tant! com l'amor, també i si falla pot ser també força perillós.

      Bon dilluns i bona setmana...

      Elimina
  3. Hi ha un amor que sempre aixopluga.

    ResponElimina
  4. Aixoplugar-se sota una bauma té una màgia especial. Quina comparació més encertada la d'aixoplugar-se sota l'amor.

    ResponElimina
  5. Em tornes molts records, Carme, amb aquestes sortides franceses. Aquí sento olor de fullaraca, coves degotejants i tots els colors de la tardor, i per variar, molt bons aliments.
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Le Périgord noir és un lloc màgic, ple de tantes coses... que si les has vist, no poden ser més que bons records. I bons aliments!

      Petonassos, bonica!

      Elimina
  6. Sense aixoplucs la vida seria terrible.

    ResponElimina
  7. Sembla que homes prehistòrics també es van aixoplugar sota aquesta balma..."ámbits segurs i duradors" que tu dius. Segur que també a ells els hi agradava aixoplugar-se sota l'amor. D'aquí a un milió d'anys, algú, sota la mateixa balma parlarà dels "troglodites" que coneixien aquest indret i ens englobarà a nosaltres, els troglodites del segle XXI.
    M'agrada l'aquarel-la i el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó, d'aquí un milió d'anys tots al mateix sac, de troglodites i no els hi faltarà raó: encara ens falta molt per a ser éssers humans com hauríem de ser pels coneixements que tenim. Sabem molt i som molt poca cosa al mateix temps. Gràcies, Ramon!!!

      Elimina
  8. l'amor a seguir endavant és el millor dels eixoplucs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó, Joan... amor, per descomptat i amor a seguir endavant, també!!!

      Elimina
  9. Un bon aixopluc, la balma, per dies com avui una mica passats per aigua...També t'hi pots arrecerar quan el sol és abrusador...Pots deixar -hi la teva petja, fent-hi un dibuix dels teus a les parets!
    Bona primavera regalada.

    ResponElimina
  10. Amor i natura una bona dualitat.
    Bona balma, m'agrada el color i la taca. M'atreveixo a dir-te que mullaria una mica el tros de l'arbre i esborrar una mica els traços i li faria una taca de blau a ,sense marcar tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels consells... No sé si ho sabré fer, però ho puc intentar

      Bona tarda, M Antònia

      Elimina
  11. Un paisatge sorprenen i un poema deliciós.
    Un bon aixopluc l'amor!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari