dimarts, 20 de maig del 2014

Qwerty - Relats Conjunt

Qwerty - Una proposta de Relats Conjunts

No,  no m'has  entès,   no és  una qüestió  de tipografia, home de déu!!! podies haver-te  estalviat  de buscar  aquesta Underwood tant  antiga.  T'haurà costat una  pasta,  no?

Si et dic  que m'agradaria que recuperéssim,  les  cartes  i el diàleg fàcil  i àgil que teniem abans, no parlo pas  de forma sinó de  continguts  i sobretot, sobretot d'actituds.

Amb  un wats...  o un mail,  jo tan feliç!

PD:  paro ja que avui se m'escapen tots  els posts...  aquest  també  era per  demà...  per  substituir  el que s'havia escapat abans...  Ho veieu que  posa  dimarts?    Com pot ser?

47 comentaris:

  1. Se m'acaba d'escapar aquest comentari. Què està passant?

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... Jp! què està passant????

      Jo crec que es culpa teva per dir que els posts que s'escapen són els millors, amb comentaris inclosos... suposo... ;D

      Elimina
  2. Però si té ganes d'enviar-li una carta, doncs que no li tregui la il·lusió...És tan bonic escriure'n com rebre'n alguna...
    Veig que els teus posts frisen per sortir!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé què els hi ha agafat avui... jo sempre programo un post cada dia... i avui res... tots surten immediatament, fins i tot amb data de demà...

      Bona nit, M Roser.

      Elimina
  3. Potser el teu blog també vol recuperar el diàleg fàcil i àgil i s'ha rebel·lat contra les programacions, hehe. M'has arrencat un somriure ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Declarat en rebel·lia total... coi de blog, fa el que vol!!! ;) els somriures estan bé, només per això ja val la pena, que saltin els posts sols...

      Elimina
  4. molt bona aquesta....l'espai temps a aquí dins és diferent que a fora , la underwood és de fa dos segles per això Carme has trobat una escletxa temporal i t'ha canviat la data....per cert revisa l'ordinador potser un mal bitxo s'ha esmunyit entre els espais.....
    eeep m'agrada el teu relat! ( a mi també els fills del grandíssim blogger m'han fet desaparèixer el comentari fins a tres cops...tinc però el truc , el copio i el torno a enganxar fins que em fa cas)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des que vaig llegir al físic Garnier Malet, que les escletxes temporals m'empaiten... revisarem l'ordinador...

      gràcies, Elfree!!!

      Elimina
  5. Curiós, amb aquesta màquina avances el futur. De fet aquest missatge l'he escrit el dimecres 21. :)

    PD. El missatge també ha desaparegut Underwwod o under the table un cop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel...quines coses... missatges que desapareixen i el temps que va endavant i endarrere... tot, tot, tot, culpa de la Underwood!!! ;D

      Elimina
    2. Ei, veig que no sóc l'única. Crec que el problema ve d'alguna cosa que tens a la barra lateral.

      Elimina
  6. Hahaha, avui no era el dia de fer posts, almenys de programar-los! Els protagonistes de la teva història tenen greus problemes de comunicació, i em sembla que això no ho arreglaran amb la Underwood... però crec que amb un whats tampoc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu és que a vegades ens conformem amb massa poca cosa... i realment hi ha coses que no tenen arreglo...

      Elimina
  7. Que bo! Segur que era una excusa i poc devia pensar-se que aconseguiria la màquina d'escriure. Doncs ara com a mínim que escrigui la carta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que l'escrigui!!! en paper i començar de nou si la pífies...;)

      Elimina
  8. La culpa és del teclat.
    A mi, de petit, em feia por
    caure en l'abisme de l'entreteclat.
    El que et passa amb els posts
    en deu ser l'equivalent.
    Fantasmes vells, fantasmes nous.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La culpa és del teclat... Segur, aquestes maquinotes antigues eren mot perilloses, Jordi!!! ;)

      Famtasmes vells queden enrere... Ara arracinarem els nous, en un tres i jo res...

      Elimina
  9. Si "l'home de Déu" hi ha posat tant d'interès, vol dir que vol reconduir la situació.
    Les relíquies tecnològiques actuals eren innovació en el passat.
    El teclat persisteix, l'amor també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment, aquest interès ja és un punt a favor, ara a veure les actituds ... ;)

      El teclat ja el tenim prou dominat ... I encara fem errades, en l'amor que perdura, però sempre som aprenents, les errades són garrafals...

      Elimina
  10. Ara quan escrivim una cosa és molt fàcil esborrar abans d'enviar, abans quan un escrivia una carta amb una màquina així, calia pensar molt, abans de martellejar les tecles. Si minorem la velocitat potser creixerà la felicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Joan, poc a poc i bona lletra... A veure si creix la felicitat...

      Elimina
  11. qualsevol gest ens servix, demanem tan poc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Demanem tan poc, Xelo, i encara hi ha qui creu que demanem massa... M'agrada el teu comentari...

      Elimina
  12. De vegades les formes no ens permeten veure el fons, si el nostre protagonista no s'adona que no és cosa de la tipografia aquesta relació té mala peça al teler. :-))

    PD: A la meva barra lateral acaba d'aparèixer aquest post com publicat fa 7 minuts i ara veig que se't va "escapar" ahir. Com bé dius, què està passant?. :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui diu tipografia diu...

      Doncs sí, Mc! Aquest post amb la data mateixa i l'hora mateixa que duu ara... Ja era publicat ahir a la nit cap a les 11 o quarts de dotze... Els matiners us trobeu amb els misteris a la llum del dia... Però no per això són menys misteris.

      Elimina
  13. Bon dia Carme. M'ha agradat molt el relat i he rigut molt amb els comentaris de tots i les teves respostes. Em semblava estar dins d' "el joc desl disbarats" o com si el món del teu blog s'hagués tornat boig. Potser tot plegat és cosa dels Déus o de les Deeses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser la deessa més caòtica que hi ha en mi... he, he, he, que no és Artemisa, ni Atenea... per cert...

      Elimina
  14. A mi em passa tot el contrari. Escric els comentaris i no hi ha manera que se'm publiquen. I ho torne a intentar, més vegades, fins que en una d'aquestes, es publica per fi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap molt de greu que et passi això, noieta...

      ... no serà que agafes les escletxes de temps en sentit contrari? perdona... però porto tant comentaris surrealistes que ja no sé com aturar-me...

      Una abraçadeta gens surrealista

      Elimina
  15. No surt el mateix en un Whatsapp, en una entrada de bloc, en un mail o en un paper escrit a mà. La forma sempre condiciona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La forma condiciona una mica i pot condicionar el contingut d'alguna manera, però hi ha un esperit profund i unes actituds essencials que no es deixen mai condicionar per cap forma... pots estar-ne segura...

      Elimina
  16. És que alguns "homes de Déu" són tan simples i planers, que si no ens diem les coses d'una manera ben clara no hi ha manera que les entenguin... I no serà pas per falta de voluntat, si fins i tot són capaços de rescatar una màquina com aquesta per tal de complaure'ns...
    Divertida la història, amb el seu fons més seriós. Per cert, des de fa uns dies pertanyo al club dels qui se'ls esborren els comentaris només deixar-los... Deu ser el fantasme de la Qwerty, que fa de les seves...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap molt de greu que se us esborrin els comentaris, que jo els valoro moltíssim ... i ja ho sé per experiència que s'acaba la paciència quan veus que no hi ha manera...

      Miro de posar una mica d'humor en aquest fons més seriós... aix... què faríem sinó..

      Elimina
    2. Aix, me n'havia anat sense l'abraçada i no pot ser... que la trobo a faltar...

      Abraçada immensa, bonica.

      Elimina
  17. S'ha perdut aquella il·lusió d'esperar una carta. Ara a la bústia només hi trobes paperassa de bancs i propaganda electoral.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les bústies, ara són avorridíssimes, Montse, tens raó!!!

      Elimina
  18. Doncs visca dimarts, de comentari eixerit :-)

    ResponElimina
  19. Creuaré els dits, pregaré a Santa Rita si cal, però per favor que no s'esfumi el comentari!!

    Crec que per a una bona relació cal una mica d'imaginació, dos trossets de paciència, una unça de generositat, una tassa d'il·lusió, uns granets de tolerància ... tot ben remogut i, fresquet, compartir-ho sota la llum de la lluna.
    No calen màquines per estimar.

    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva recepta... és fantàstica!!!! No, no calen màquines... però a vegades ajuden a la comunicació...

      Aferradetes, preciosa...

      Elimina
  20. Hehehehe ai, ai, quin malentès!!

    De totes formes... no sé què dir-te CARME, potser, en recuperar els mitjans antics es recuperaria una mica de romanticisme perdut!

    Recordo unes cartes que ens escrivíem fa anys amb una amiga meva, a mà, i enganxàvem tot tipus de coses: trossets de llana que ens havíem comprat per fer un jersei, un trosset de roba de tal o qual cosa…

    Pot ser el “clec-clec” escandalós però entranyable de la Underwood els hi retornarà la màgia del passat… O, com a mínim, que ho provi, ja que s’ha gastat els calers!! :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu riure...

      Ui! jo també havia escrit cartes d'aquestes on hi posava "cosetes" a dins, quins records...

      Que ho provi, que ho provi... que aprofiti la maquinota...

      Elimina
  21. Més important és el contingut que la forma, però el fet de comprar l'Underwood ja demostra interès per provar una nova manera de comunicar-se. Esperem que trobi les paraules adients.
    I una màquina d'escriure antiga sempre queda bé com ha objecte de decoració.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari