dijous, 15 de maig del 2014

Troques de llana


Només  he d'aconseguir  fer-me petita,  no sembla pas tant difícil:  petitona de la mida  d'un didal, o potser  d'un ametlló  acabat de collir  amb clofolla i tot.  Prou petitona per  amagar-me dins  d'una troca de llana.  Triaré la de color  vermell, em faré lloc entre els fils de llana i els tornaré  a tancar rere meu. 

Té, ja hi sóc!  com en una mena de laberint on no cal ni arribar  al final,  cada espai és  suficient i cada espai té  el mateix  sentit i la mateixa utilitat... amb les mans prou fortes i prou petites per apartar un fil per cada banda. Com una cortina. I ja ningú  em podrà  trobar.  S'hi està calentó.  S'hi està tou.  Els sorolls esmorteïts. Una mica estret,  però prou flexible.  

Hi estic  bé.  xxxxsssttt... guardeu-me el secret. M'agrada  la claror que té aquest món petit,  d'un vermell càlid i bonic,  que ni crema ni es  refreda.

43 comentaris:

  1. i segur que el llop aquí no hi arriba

    ResponElimina
  2. Si algú descabdella la troca per fer-se un jersei, arrapa't a la llana i et durà prop del cor.

    ResponElimina
  3. Ostres, m'ho he imaginat mentre ho llegia i m'ha semblat una mica angoixant. M'estressa la desorganització i les aglomeracions. Estar tan envoltat em sembla que em robaria l'aire i tot. Una imatge una mica inquietant per mi, encara que el narrador respira pau i tranquil·litat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que he equivocat la mida de referència... Quan jo m'ho imaginava, m'imaginava, en realitat molt més petita, amb espais "grans" proporcionalment. Aquestes eren unes troques fluixes, toves, no pas cabdells on la llana és més premuda.

      Tot i així, és evident que mai no ens tranquil.litzen ni ens angoixen les mateixes coses... Cadascú per on l enfila.

      Elimina
    2. Però què dius, XEXU!!, s'està genial dins un cabdell de llana... que no és res apretat, és quelcom flonjo, suau, és com ficar-se al llit a l'hivern quan a fora fa moooooooolt de fred... súper agradable!!

      Elimina

  4. Si l'estretor és flexible potser sembla menys estretor però no deixa de ser-ho. No sé si m'hi sentiria gaire còmode, jo tampoc. Però si tu hi estàs bé, cap problema i gaudeix-ho tan com puguis :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pren-t'ho com un amagatall... Simplement... Fins que la trobin o fins que surti... Tranquil.litat absoluta...

      ;D

      Elimina
    2. Aquests homes!! com es nota que no coneixeu com n'és d'agradable una troca de llana! hehehe

      Elimina
  5. de vegades resulta molt atractiu amagar-te una estona en un lloc càlid i acollidor.

    ResponElimina
  6. A mi, en canvi, m'ha semblat un recer amable. Potser, a l'hivern, t'imitaré i me'n crearé un de paregut.

    ResponElimina
  7. En el fons t'estàs amagant en el fil de llana que serà el teixit dels versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs segur que sí... En el recer, el silenci i una certa solitud, brollen els versos... I si tens fils per teixir-los doncs, molt millor...

      Elimina
  8. Jo estic dins la de color blau. La blau cel no, l'altre blau més fort. Però no la que està immediatament després de la teva sinó la següent (veus que ja està com més "desfeta"?).
    Però no pateixis que no vindré pas a pertorbar-te. Com a molt et duré un tall de coca i una xocolata calenta algun matí fred d'aquells en que ni la llana escalfa prou.



    ResponElimina
    Respostes
    1. La mès blava, la més desfeta... La més propera, la més dolça, plena de coca i de xocolata desfeta...

      Elimina
  9. A mi m'ha agafat calor només de pensar-hi, de cara a l'hivern potser me'n busco una de ben flonja i amb sortida ràpida x si m'angoixo ( em passa una mica com s en XeXu) per ara buscaria algun cabdell de cinta de cotó o de seda... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, lluna, tampoc ès indispensable ni obligatori buscar-te cap cabdell... Pots campar-te-les a cel obert, lluna... Tu que ets noctàmbula i viatgera de cels...

      Elimina
  10. Me'n vaig d'aquest post a l'anterior, el de l'arbreda, gairebé que me n'oblido... hi he entrat de nou i he comprovat que era Torroella de Montgrí. Tarruella que diuen els empordanesos antics.
    Accepto el dibuix. Molt content.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que acceptis el dibuix... Potser el refarè de nou, enn paper més xulo i gruixut, el vaig fer en paper de dibuix

      Elimina
  11. Ho sento però pateixo per l'arna aquesta...

    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo rai... Arna no, eh? He, he, he... Que només s'hi refugia, que no se la menja pas, la llana!!!

      Elimina
  12. Jo les trobo tovetes i acollidores.

    ResponElimina
  13. Que bonic, trobo que són un amagatall molt acollidor...Potser algú el triarà per fer-ne un gerseiet per un petit nadó i compartiràs l'espai amb algunes llagrimetes i algun xumet que s'omplirà de pels de la llana i t'embrutaràs amb algun glopet de llet...Però després faràs olor de "Nenuco" quan el portin a passejar...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agrada trobar parers com el meu i gent que no s'angoixi per la llana!!!

      Bona nit, M Roser...

      Elimina
  14. Un secret quan es de dos, ja no és un secret ... això diuen! ;)
    Però em sembla que tots respectarem el teu amagatall, sense fer massa soroll.
    Em sembla que s'hi ha d'estar molt bé.

    Aferradetes i molt bona nit! ... ʑʑʑʑʑʑ ,,,

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si el penges a la xarxa, menys....

      Però ja se sap, d'il.lusió també es viu... I sí, s'hi està bé, t ho asseguro...

      Aferradetes i bona nit, ninona...

      Elimina
  15. Has buscat un lloc càlid i acollidor per estar còmoda. Un color fort per protegir-te. La solitud buscada és el que necessita, pau i tranquil•litat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un color càlid sobretot... La solitud, l,aïllament a vegades és díficil a la realitat... Al menys l'intento a la fantasia...

      Elimina
  16. Quin blau més bonic! i està a recer...a vegades fa tanta falta!, recollideta en un ambient acollidor i suau :-D

    ResponElimina
  17. A mi sí que m'encantaria fer una bona migdiada dins una troca de llana... ben embolicadeta per allí dins, amb alguna escletxa perquè passés una miqueta de llum i, au, a gaudir!! :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí!!! Ja t'ho dic jo que s hi està molt bé.

      Elimina
    2. Ai, la caseta petita m'ha recordat aquest post... també era un refugi moooooolt agradable ;-))

      Elimina
  18. Si al final descobreixes el secret per a aconseguir-ho, ja m'ho faràs saber, eh, Carme? Et prometo que m'amagaré en una madeixa d'un altre color per tal de no fer-te nosa.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que el secret de la desconnexió i de la tranquil.litat... Me l'hauries d'explicar tu a mi, que mai no aconsegueixo dur-o a la pràctica, però podem ntercanviar secret per secret...

      No, no ens faríem cap nosa... Segur..

      Una forta abraçada

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari