dimarts, 17 de febrer del 2015

Finestra al mar

D'una foto del Barbollaire
No hi ha amor
que no ens faci morir
fins i tot donant-nos
la vida.

............Barbollaire


Morir ...

a penes 
de quotidianitats.
De rutines que perden sentit.

Morir de silencis i de llunyania.
Morir d'absències,
d'enyorances...
Qui no ha mort mil vegades d'amor?

I si ens deixem morir
....
és només 
per poder viure...

D'un sol mot
D'una sorpresa
D'un somriure
O d'unes lletres
amb significat ocult.
Dibuixem
i vivim
tota la vida.
Tota la que hi ha
en cada amor.


38 comentaris:

  1. Hi cabrà tot, quan s'obri la finestra.

    ResponElimina
  2. Dos poemes molt inspirats, el de Barbollaire i el teu. M'agrada: "Morir de silencis i de llunyania."
    Trobo que el dibuix és suggestiu, com si algú hagués volgut fer un gran marc per embellir encara més un trosset de paisatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La finestra i la foto del Barbollaire, són molt boniques... el meu dibuix, fa el que pot...

      A vegades ens deixem morir massa... i no caldria...

      Elimina
  3. Morim de moltes coses i, de tant en tant, obrim la finestra per donar-nos a la vida.

    ResponElimina
  4. De moltes paraules.
    D'una certesa
    D'un somriure
    O d'unes lletres
    que m'endevinen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De poesia
      de música
      de regals
      de preguntes
      de respostes
      de quotidianitats boniques

      Elimina
  5. vivim i dibuixem fins que el cor ens digui prou, això ens portarà a tenir allò que busquem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vivim i dibuixem, doncs, tens raó, fins que el cor ens digui prou.

      Elimina
  6. Un poema molt filosòfic...Es pot morir de tantes coses!
    Petonets.

    ResponElimina
  7. M'has honorat doblement aquest cop.
    Escollint una foto meva i unes paraules que neixen, crec, d'aquesta part andalusa i tràgica que forma part de mi.
    Quasi em fas sentir important! XD
    Com tu molt bé dius, morim massa. De vegades, fins i tot, morim per coses que son prou irrellevants. Llàstima que no sabem veure fins que el temps ens ho posa a lloc.

    No filosofaré. Això li deixarem als grans. Com Kieerkegard.
    Jo sols sóc un gamberru.
    moltes, moltes, moltes gràcies, nineta estimada, per fixar-te en mi.

    Un petó dolç, dolç dolç.
    Una abraçada enorme.
    :)*********

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si la part andalusa hi té molt a veure, jo no la tinc pas i en canvi em vaig identificar amb aquests versos. Jo dec ser més tossuda que tu, però mai aconsegueixo que em semblin irrellevants aquestes coses que ens fan morir (o em fan morir). Va, et faré cas i jo també ho deixaré a Kierkegaard, que éscsavi i que és aquell que deia: "Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix en creure allò que no és veritat; la segona en negar-se a creure allò que és veritat." ;)

      Gràcies a tu, poeta i caçador d'imatges boniques, per inspirar-me... Una abraçada immensa.

      Elimina
  8. un dibuix, un mot, un record..., un amor !!!
    bellíssim poema. gràcies carme !!!

    ResponElimina
  9. no li falta detall a la finestres. M'agrada . El poema...hi ha un tros que faig meu "morir d'absències/d'enyorançes..."

    ResponElimina
  10. "la felicitat i el dolor d'estimar", deia Maurois.

    ResponElimina
  11. M'agrada el poema i el dibuix, aqtes rajoles amb dibuixos de fruites hem recorden la cuina dels pares, quan era petita

    ResponElimina
  12. Ho diu Raimon en una canço: A cops, vivim la vida; a cops, morim la vida. I crec que és ben bé així...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Tota la que hi ha en cada amor, si.
    Així hauriem de fer-ho.
    Preciosa aquarel·la!!!!
    Una abraçada, col·leccionista.

    ResponElimina
  14. Morir, per renéixer. Una finestra és sempre un símbol de llum i vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que és morir per renéixer... al menys ho trobo ben bonic.

      Elimina
  15. Cada instant pot ser un morir o un néixer.. Anton.

    ResponElimina
  16. Oooooooooooooh!! M'agrada moltíssim!!
    Ara no sé si anar a veure la foto d'en Barbollaire... perquè amb la teva versió he quedat encisada :-))

    Va... vaig a mirar... ;-.))

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que hi has d'anar, encisa encara més... sinó perquè et penses que la vaig pintar?

      Elimina
  17. Carme, els "Amics de les Arts" tenen una cançó que diu "... els valents sucumbeixen a la mort un cop només i els covars, senyir, moren constantment..." Jo, que sóc d'orella fina sentia "amor" per comptes de "mort" i caram! no ho entenia perquè els valents en l'amor són els que ho proven, no? segons el teu poema.
    No esmentaré l'art avui. Ja ho he fet a la primera línia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas no sé si estic molt d'acord amb ells... jo crec que morim moltes vegades d'amor, en general, valents i covards... però clar, cadascú ho veu a la seva manera. Els valents en amor són els que ho proven, sí que ho penso, encara que s'hagin de morir un cop més, mentrestant han viscut.

      Una abraçada, Teresa.

      Elimina
  18. Una preciosa finestra al mar, Carme. I si l'obro, el veurè? mira, vaig a provar-ho, que no se sap mai :-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari