dijous, 18 de juny del 2015

Relats Conjunts - La piràmide de Chichén Itzá

Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII

En baixar, en ple equinocci
Kukulkan, en forma de serp,
havia perdut les seves plomes
i ja no demanava cap sacrifici.

La vam veure ran d'escala
majestousament immensa.
I es va fondre entre el sòl, 
l'herba, el matolls i els arbres.

Un cop perduts tots els déus, 
els homes vam oblidar els sacrificis
i vam recuperar lentament 
la nostra pau, perduda pels segles.





26 comentaris:

  1. Quin gir més humanista, el teu poema. Abandonar els déus, centrar-se en l'home (i la dona). Bona aposta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Humanista, del tot... En nom de tants déus s'han fet tants disbarats!

      Elimina
  2. M'ha encantat. Quan les exigències dels déus traspassen certs límits, segur que hi guanyem quan marxen. Molt ben trobat!

    ResponElimina
  3. Jo crec que n'hem fet una bona colla, de sacrificis.
    Valents entre els segles.

    ResponElimina
  4. Sí, quin descans! tants anys pendents dels sacrificis als déus ja cansen. Com si no en féssim prou de sacrificis d'aquests perduts pel dimoni!

    ResponElimina
  5. El déu d'avui dia són els diners. I ja s'ha cobrat moltíssims sacrificis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raô, Loreto, però en sembla que aquest déu ha acabat manant des de sempre a tota la resta de déus...

      Elimina
  6. Potser la serp emplomada ja no exigeix més sacrificis, però segueix morint molta gent en nom d'altres deus i religions.
    El poema és molt bonic, Carme, esperançador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant què sí, quanta raó tens.... Gràcies, guapa!

      Elimina
  7. Sembla mentida com en aquelles èpoques feien aquests edificis tant espectaculars que han arribat fins els nostres dies...Ara tot ho fan de "nyigui-nyogui", atenint molts més mitjants...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  8. aquests deus que demanen víctimes humanes millor oblidar-los :-))

    ResponElimina
  9. Acabo de llegir el relat d'en Mac i quin contrast! Em sembla que em quedo amb la pau que tu proposes i no amb la pau dels cementiris (o dels cenotes) d'en Mac, hahaha! Molt bonic!

    ResponElimina
  10. Es van quedar ben descansats. La pau del silenci i escoltar la naturalesa, sense paraules cerimonials

    ResponElimina
  11. Vols dir que van marxar tots els déus? potser, però sacrificis n'hi ha a tot arreu, malauradament.
    Tant de bo arribi aquesta pau que desitgem.

    Bona revetlla ... aferradetes! :)

    ResponElimina
  12. molt ben dit i en vers .....ai els sacrificis
    bona menjada de coca en família!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari