divendres, 17 de juny del 2016

Heures i persiana



Mimetitzem-nos
copiem-nos, plagiem-nos, 
fem-nos del mateix color,
I per un sol instant 
barregem-nos.
Com heures que s'arrapen
entre els replecs del cos.
Lluentors humides sobre la pell seca.



24 comentaris:

  1. Mai he vist heures tan esponeroses com a Girona, ja fa anys. Precioses em van semblar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden molt, aquest verd lluent i preciós...

      Elimina
  2. Les heures són molt maques, tenen un verd que ho omple tot, però a l'hora de treure-les és complicadíssim, s'aferren que fa por.

    El teu poema m'ha encantat, ho llegeixo i ho rellegeixo i cada cop m'agrada més.
    Aferradetes mimetitzades. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'aferren moltíssim...
      Pel que fa a les metàfores, tampoc no cal tant!!! He, he, he
      Gràcies, m'alegro que t'agradi, aferradetes del mateix color...

      Elimina
  3. segur que la fusta de la persiana es sent mes viva abraçada per les fulles de l'heura

    una abraçada per vosaltres també...

    ResponElimina
  4. La persiana i les heures , es donen una bona abraçada...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  5. L'heura és com, simbòlicament una patrona del poble en què he viscut la major part de la meva vida. Simbolitza una mica la força de la unió a la terra, l'heura t'atrapa i mai et deixa marxar del tot del lloc, sempre unit a la teva terra.
    D'altra banda, magnífics el poema i la foto.
    Bona vesprada Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'heura s'arrapa molt fort, i tant!!! Gràcies, Alfonso!

      Una abraçada.

      Elimina
  6. Si les heures arrelen en el teu cos, mai et deixaran marxar. Podràs tallar les fulles, les branques i semblarà que no hi son, però les arrels viuran amb tu per sempre.

    ResponElimina
  7. La persiana sens dubte que hi surt guanyant, de la companyia de l'heura; perquè mira que està atrotinada, la pobra... I els teus versos, maquíssims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt atrotinada, però l'heura la busca... Sembla que l'estimi, oi?

      Elimina
    2. La persiana se sent acompanyada, potser fins i tot estimada... estan atrotinada com està, segur que li va de conya sentir-se així.

      Gràcies, Montse i una abraçada molt forta.

      Elimina
  8. m'agrada tot....l idea d'assemblar-se heures i persianes, persones independents que decideixen entendre's en alguns punts comuns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Independents i diferents, però que volen i gaudeixen d'assemblar-se en algunes coses... Potenciant els punts en comú.

      Elimina
  9. M'agrada l'analogia amb les heures. Bonic poema, bonica fotografia.

    Vicent

    ResponElimina
  10. La persiana enyora regular la llum, com abans feia. L'heura l'abraça. Tenen un mateix desig.

    ResponElimina
  11. L'heura porta la mort a l'arbre, en aquest cas la persiana ja és morta.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari