dimecres, 12 d’octubre del 2016

Gerani a la masia de Can Cabanyes de Vilanova i la Geltrú




Si tu ets terra vine a omplir-me.
Temps ha que ja no m'omple el vi.
Prendrem el sol ran del xiprer.
I dos geranis faran estada entre nosaltres.
Creixen boixacs. desmanegats.
Quan tinguin flors: carbassa i blanc
el sol i els núvols imitaran.


20 comentaris:

  1. Fan bona parella, aquestes lletres amb el teu dibuix , un bon indret on inspirar-se, com feia en Joaquim Mir anys enrere també !
    Bon dimecres !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Artur!!! És un indret preciós. L'indret per ell mateix ja omple els sentits.

      Bon cap de setmana.

      Elimina
  2. Trobo que està molt bé això de reutilitzar les coses com aquest bocoi convertit en un preciós test...Quan els geranis floreixin faran olor de de vi i les abelles que vagin a xuclar el seu nèctar, potser estrenaran un ball nou!!!
    Bon vespre passat per aigua, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius és com un conte... qui sap quin gust tindrà la mel, d"aquestes abelles?

      Endavant amb el conte, M Roser!

      Bon cap de setmana!

      Elimina
  3. Siguin quines siguin les flors que creixin seran benvingudes.
    Excel·lent aquarel·la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors sempre són benvingudes... són amigues. Gràcies, Xavier!

      Elimina
  4. ara els hi venen temps d'arronsar el nas amb el fred, però de ben segur que lluiran tant bon punt puguin

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els geranis són capaços de tot... bé mentre no se'ls mengin per dins les eruguetes fastigoses...

      Elimina
  5. Donar vida a estris en desús és una bona pensada. La primavera omplirà de vida i alegria aquest racó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, reutilitzar les coses està molt bé. I aquesta queda bonica...

      Elimina
  6. Estan més frondosos els teus geranis pintats que els de la foto!

    ResponElimina
  7. Prometo que no havia pas llegit el comentari del Xexu.
    Anava a escriure això quan l'he llegit:
    millor els geranis de l'aquarel·la que els de la fotografia.

    ResponElimina
  8. Amb olor de vi, floriran els geranis quan siga temps de florir. Bonica aquarel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Geranis amb olor de vi, especials i màgics... gràcies, Mari!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Perfecta la conjunció de poema i dibuix. Reconforta l'ànima.
      Tornant a l'ànima, en els judicis musulmans atribueixen a la dona la meitat de l'ànima, de manera que la pregunta no és sobrera. Un pot creure o no detrminades coses i propostes, jo hi he reflexionat i no em veig amb capacitat de negar ni afirmar. Solament pregunto i, amb el tema, escric.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Sí? Potser segons com el llegeixes, sí. M'agrada que en sigui, novesflors...

      Olga, gràcies per reconfortar-te per aquests verals.

      I tant, que crec que la pregunta no era pas sobrera, però des del nostre lloc i cultura, jo reivindicava solament que no ens preguntéssim una cosa sense l'altra. Tenen ànima els homes? I si fossin ells que només en tenen mitja! ;)

      Jo tampoc em veig capaç de negar i afirmar. Intento reflexionar les teves propostes, des d'un escepticisme bastant innocent. M'agrada reflexionar i seguir fils de temes com aquest. Gràcies, Olga, per la proposta.
      Una abraçada

      Elimina
  10. La terra com allò en què es transforma l'amor, el vi, amb els anys.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari