Xafardera

Dibuix  del parc dels  animals de Molló

Sempre  buscant

on és l'indret  més  alt

per veure el món.

Glicines en WiseGuys.co.uk

wiseguys.co.uk
wiseguys.co.uk

Trobat  a cal Jo rai!  Jugant i jugant!

Aigua Xelida - 1

La boira  al mar

ha minvat  els  colors.

Jo els imagino.

L'escola en català

"La immersió lingüística és la única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!"

Flamenc

D'una fotografia  d'en  Lluís  Gil

Els peus a l'aigua.
No la belluga  el teu pas.
El vent l'arrissa.

Diada Estellés (a última hora)

XIX   (Horacianes)

aquesta carícia teua,
en la intimitat nocturna del llit,
que probablement executen, a la mateixa hora, innombrables dones,
de vegades sembla creada per tu únicament
per a mi

Vicent Andrés Estellés

10... i 11: FIGUERES, LA NUIT!

L'estiu  encara  em va  regalar  un  altre  dia  molt  bonic.  Un dinar  d'amics,  una xerrada  d'hores  de durada,  pausada,  interessant,  tranquil·la.

I  a la nit  vam ser  a Figueres.   Quin ambient  a Figueres!  El carrer  era  una  festa.  Donava  gust  de voltar, malgrat  la  pluja  o plugim  que anava i venia.

Vam anar  a  escoltar  la Sílvia Pérez  Cruz  acompanyada pel  Toti Soler.   Van interpretar  cançons  molt  variades  i diferents,  des del  Bésame  mucho,  fins  a  He  mirat  aquesta  terra.

Em va encantar,  tot:  la Sílvia,  la seva veu,  les  seves  versions,  la seva  manera  de cantar,  la seva  dolcesa,  la seva  proximitat,  la seva  expressivitat,  la  potencia  de  les  emocions  que transmet,  la complicitat  amb  el Toti,  la  guitarra d'en Toti,   la cançó  que van cantar tots  dos.  Tot!  Va  ser  un concert  genial!

 

En sortir  del teatre  Jardí,    en plena  Rambla,  a   la una  de la matinada  Antònia  Font.  No  els  havia sentit mai en directe. Ens  hi vam quedar  una  bona estona.  Rejovenits  entre  gent  tant  jove.  També  em van encantar.  M'ho vaig  passar  molt bé.

10 coses fantàstiques que m'ha portat l'estiu

Seguint  una idea de la Mercè Climent del blog  Els primers  gestos del verd,  he pensat  10 coses  especials d'aquest  estiu.  N'hi ha moltes més,  potser  més  petites  o  menys  vistoses  o més  discretes, i no per  això  menys importants,  encara que no les  digui.

Aquest  estiu  no ha estat molt  diferent  d'altes  estius  recents,  però  sempre  hi ha estius  que tenen més  traça  en unes  coses  i altres estius  que tenen més  traça en unes altres.

1.-  Aquest  estiu,  per exemple,   m'ha portat  llibres  per  llegir  molt  encertats i  he  gaudit  molt llegint-los.  Molt més  que l'estiu passat.
2.- Em va  portar  moltes  pluges  a la primera  setmana, que  em van anar  molt  bé  per  descansar,  llegir  tant  com em demanava  el cor  i dibuixar.
3.-  Una sortida  amb els  nens  al Parc  dels   animals  de Molló,  que s'ho van passar  pipa  i nosaltres  amb ells.
4.-  Les  dues excursions   amb  els  corresponents  dinars amb   la colla  dels  amics  de  tota la vida.
5.-  Una sortida a Palalda, Arles del  Tech  i  Sant Llorens  de Cerdans,  bonica  i sorprenent.
6.-  Una  banyada increïblement  fantàstica,  lluny  de les  aglomeracions,  a Portbou,  després  de veure  el Memoria  Walter  Benjamin.
7.-  El descobriment  de cala Xelida,  tan petita  i tan  bonica  i que  mai no havíem vist.
8.-  Un esmorzar  amb  xocolata  desfeta al porxo  de Vilopriu,  amb la fresqueta  del matí.
9.- La  trobada  casual  i  genial amb  Galionar
10.- Les  ganes  i la   il·lusió  de  tornar  a casa,  de tornar  a  la feina,  de tornar als blogs,  de tornar  a  parlar  amb els amics,  com un bon final,  tant  desitjat  com el començament.

Mosca

Explorar  el  teu món
pètal a pètal
i endur-se  goludament
el pol·len als  dits.
Com espurnes
que il·luminen
clares absències.

Jordi Dorca ha dit...

Mosquívola incidència.
Dits d'espurna
plouen en la nit.

 Joana ha dit...

Resseguir.te
als primers raigs de sol
sota els llençols.


 Jesús M. Tibau ha dit...
esquiva pertorbadora,
petit batec d'aire que s'esmuny,
trapella.

Tomb de les Neres

Arribàvem al coll  amb  els cotxes,  ens reuníem allà, tota la colla  per  fer  una passejada  d'un parell d'hores.  El tomb  de les  Neres,  un camí  circular  que dóna vistes  a les  dues  valls,  sobre  Encamp  per un costat   i  sobre  Ordino  per l'altre.    Un camí  que  fins i tot  té  una  font  per  parar  a esmorzar.

Mentre  buscava  la motxilla  amb l'esmorzar,  el cap  gairebé  ficat  a la maleta  del cotxe,  sento  una  veu  que  diu:

- Bon dia  tingueu!  

No  coneixia  la veu,  i les  paraules eren molt neutres,  però  ho vaig  saber,  ho vaig  saber  de seguida,  era  ella. Vaig  aixecar  el cap,  ràpidament,  vaig  mirar  enrere  i  sí,  era  ella! Aquest  cop sí,  la vaig  reconèixer (o ella a mi  i per això ens va saludar...  jo què  sé!)   La  vaig  cridar  i vam poder parlar  una miqueta.   Des  que  l'any passat  ens vam saludar  sense  haver-nos  reconegut,  ens  havíem parlat per  mail i vam saber  que  sovint  per  l'agost  anàvem per  Andorra.  Aquest  any sabia  fins i tot  que  coincidíem  els dos  dies  que jo hi era,  però no havíem quedat.  La tenia al cap, això sí!  

Em  va  fer  molta  il·lusió  saludar-la,  saber  on s'estan habitualment,   parlar  una mica,  tot i que m'hagués  quedat  de  bona gana  a  fer-la  petar  una bona estona...  jo no anava sola,  m'esperaven  i ella  tampoc  anava  sola.  Ens vam acomiadar  en pocs  minuts...  cadascuna va  seguir  el seu dia,  com estava  previst

Somriure ample  tota la caminada. M'encanten  les  trobades  inesperades! Les  casualitats  i les  causalitats, les  bones intencions, les ganes  de provar  sort... llàstima que  jo tenia tant poc  temps  i que marxàvem  l'endemà  mateix!

Post  dedicat a Galionar,  amb  tot l'afecte.