dimecres, 9 de novembre del 2011

Finestra a Jafre


Assajo  camins  arreu,
com l'heura,  amunt,
ressegueix  murs  i parets
i cerco  finestres
per  mirar  més endins.


Més  endins de la mirada  atenta
més  endins de la bellesa d'una  imatge
més  endins del xiuxiueig  de les  fulles...
Més  endins,
la casa  com una  ànima
de riqueses  infinites  i amagades
de tendreses  i silencis
de misteris  i d'innocències.
S'obri, o no, la finestra
mai no deixaré  de buscar-la.

dimarts, 8 de novembre del 2011

Palla adormida



La palla  dormia a sota els  coberts,
les màquines quietes, 
silenci  i plugim.

dilluns, 7 de novembre del 2011

La casa de la carretera




Tantes  vegades  hi havíem passat  per  davant,  tantes vegades  l'havíem  vist  sense mirar,  tantes  vegades hem seguit  el nostre  pas  i el  nostre  camí  sense aturar-nos. Ens va caldre, només, sortir  de la carretera  i caminar una mica  més  enllà  per veure-la de veritat. 

Des  del nou punt  de vista,  la carretera  desapareixia  dels   nostres  ulls  i la casa agafava  un protagonisme  inesperat.  Com  l'hort  petit  que no li pertanyia. 



Primavera d'hivern



Un dia gris,  sense  ombres.  Un dia  que  feia  el ploricó  i brusquejava  a estones.  Voltem  a la vora  del Ter.  Ens  aturem  davant  dels  coberts  immensos,  ens  encantem amb  el molí de Jafre.  Els  colors  confosos costen de triar.   Prenem el camí  de tornada,  i aleshores,  enfangats  i  foraviats,  la veiem...  una  casa  que vessava  primavera.  Ni que sigui  primavera  d'hivern.


dissabte, 5 de novembre del 2011

Uendos de Francesc Mompó


M'ha  agradat  conèixer  les  diferents maneres  de dir  Follets,  que  en Francesc  ens ofereix  a la Introducció del llibre:  Minairons (o manairons)  al Pirineu, Pericó, Martinet,  Bufarut,  Gambutzins,  Donyet,  Duendo,  nanet, Nitos,  Boets...  i no us  els poso  pas tots.  

Ell  hi afegeix el nom popular  de la Vall d'Albaida:  Uendos.

La  veritat  és  que els  llegeixes  i  et  venen ganes de veure'ls.  I segueixo  llegint  i els veig... els  veig  de veritat.  Els  veig  com els  dibuixo.   (No sé  si m'han quedat  prou  guapos  o se m'enfadaran  i  vindran  a tombar-me  el saler  o  a esborrar-me arxius  de l'ordinador. I és que  jo ja pensava  que existien,  tot i que no ho havia  confessat  mai a ningú.  Que  passaria  si  comencés  a explicar  que  crec  en els  Uendos?  Ja  podria  anar  dient  que  jo mai no bec  res  d'alcohol,  ja...  )

El llibre  és  un gran conte,  molt  bonic,  explica  les  experiències  del  Sarmentet  i la Pebrelleta,   amb  els  humans,  amb  la seva  mascota,  la marieta,  amb  les  formigues enemigues.  (Diuen que  els Uendos, només  es poden deixar  veure  pels  infants i jo em pregunto,  se'ls  deuen mirar  els infants d'avui dia?  O potser  els tenim  massa  ocupats?)

Tenen poders  màgics,  poden  aplegar  núvols  en un tres  i no res  per  provocar  una  tempesta.  Poden arribar  fins als nostres  somnis  i són capaços  de fer  feines  impossibles.  Com poden carregar  uns  sacs  pesats  i grans  per  un home,  si ells  són tant  petits?   (Màgia  pura,  ja us  ho dic. No sabeu  per què  passen  algunes  coses  estranyes  a  la  vida?   O per  què  a vegades  surt  tot  a l'inrevés?   O per què  a vegades  hi ha coses  que  semblen arreglar-se soles?  doncs  ja teniu la resposta)

Bé, no us  explicaré  pas  la història,  és  una història  que  et  fa venir  ganes  de  ser  nen  o nena  per  trobar-t'hi ben endins.  Ja  sabeu que a  mi no em costa  gaire.  M'hi he trobat  de ple.  Amb  ganes  de compartir-la  amb  els meus nens,  de seguida  que la puguin  entendre.  Amb  ganes  d'explorar  l'alzina  del  jardí  a veure  si veig  alguna entradeta  sospitosa.  (No tingueu por,  Uendos del meu jardí,  no ho explicaré  a ningú,  ni us  molestaré  gens,  teniu raó,  les persones  poden ser  molt perilloses,  però  us  asseguro  que no pas totes.)

divendres, 4 de novembre del 2011

La bici i el mar


D'una foto de MON-RA-MON

A ran de mar,  pedalo en llibertat
el vent de  sal  m'ensenya nous camins.
Hi ha tanta  llum,  de tarda,  vora  el mar...
que  cap somni  és en va si el volem navegar.


dijous, 3 de novembre del 2011

La música i la llum


D'una foto de Fanal Blau

Vigilant experta
de somnis  fugissers.
No en deixa escapar cap,
tots  els retorna .
Anhels  de llum.



D'una  fotografia  del  Barbollaire

Il·lusions a recer
floreixen davant la porta.
La música rega les flors.
En cullo un ram.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Els amic Uendos, Francesc i Mercè


Hem parlat  alguns cops,  aquí  i  a ca  la Maira que  si els  blocaires  són amics de veritat o no.  Jo  no n'he tingut  mai cap dubte,  exactament  com a la vida  real.  Hi ha  blocaires  amics,  blocaires  coneguts  i blocaires  saludats.  I  els  amics  Francesc  i Mercè,  m'han enviat  tots  aquests  llibres.  He  començat  pels  Uendos,  més  que  res,  perquè  també  m'han semblat  amics.  I com més  serem més riurem.

Mercè  i Francesc,  moltíssímes gràcies, estic  gaudint  molt  de la lectura  i  molt  del pilonet  que m'espera.


Homenatge a Montserrat Roig



El dia 10 de novembre,  farà  20  anys  que  va  morir  Montserrat  Roig.

En Lluís  Gil,  la  Roser  d'Antaviana i jo mateixa,  amb l'ajuda  inestimable  d'en Víctor...

Us  proposem de fer un homenatge blocaire escrivint  un post  dedicat  a ella  aquest  dia.

Si voleu participar-hi podeu agafar  una tarja  de la mida  que volgueu  i posar-la al vostre  blog per fer-ne  difusió.  Però  hi ha  dues  coses  importants,  pel que  fa  a l'homenatge

1- Ens  podeu avisar  als  comentaris de la vostra  participació  per  així  recollir-la amb tota  la resta  de participacions. 
2.- Poseu  l'etiqueta  de  "20 anys sense  Montserrat  Roig"





divendres, 28 d’octubre del 2011

L'amic Anton



Tots els que passeu  per  aquí, ja  sabeu  de les col·laboracions  conjuntes  per  la marató de TV3.  L'Anton  havia  d'enviar-me  la seva rosa,  perquè  jo hi escrigués  a sobre  el  meu text  i  la fes  arribar  al  Taulí,  que és  un dels llocs on  es  fa l'exposició  per  la Marató.   La  sorpresa,  és  que  dins  del  sobre,  hi havia  propina,  molta  propina.

Gràcies per  la teva  generositat,  Anton!  procurarem  lluïr-los  de la  millor  manera possible!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari