dilluns, 6 d’abril de 2009

Començament dels començaments i ocasió de les ocasions. Enric Casasses


Fa dies que tinc pendent de fer el comentari d'aquest llibre. Se'm fa difícil perquè és un a poesia que em sorpren acada moment. Sovint juga amb les paraules, altres cops hi llegeixo sentimetns intensament dramàtics i tot de cop canvien per convertir-se en una mena de broma. Em desconcerta, però no he pogut pas deixar de tirar pàgines endavant i endarrere, per allò del rellegir. Una petita mostra.


Tinc una pena tan teva

que no me la pots robar

Tinc una pena tan teva

que és més fonda que la mar


Si la pena emplena el mar

la mar aguanta la terra

la terra m'ha d'aguantar

perno ofegar tanta pena


Al racó del Pare Etern

tinc la barca fondejada

perquan diguis que pirem


A la Boca de l'Infern

tinc la barca embarrancada

sense vela i sense rem

21 comentaris:

  1. és impressionant!

    quina enveja saber escriure així!

    bon dia nina!
    De vacances?

    Petonets dolços a cabassos
    Abraçades sense fi

    :¬)*******

    ResponElimina
  2. Sembla que remeni, ara cap aquí, ara cap allà. I el sentit que hi dóna...No cal dir. Una safata de pastissos bem bona. Anton.

    ResponElimina
  3. I escoltar al Cassasses recitar-ho encara és millor!!
    Coneixes la versió cantada d'aquest poema a càrrec d'en Miquel Gil?

    ResponElimina
  4. Preciosa i per mi era desconeguda.

    ResponElimina
  5. Impressionant, com diu l'estimat poeta, la vas llegint i cada vegada la sents m´s profundament...especial i colpidora... diga'm el títol del llibre, si us plau!

    ResponElimina
  6. M'ha encantat! No el coneixia i realment m'ha agradat moltíssim. Moltes gràcies... :)

    per cert, avui torno... més o menys. faré el que pugui. Us he trobat a faltar :)

    ResponElimina
  7. Ho has definit molt bé, jo, avui, em sembla més aviat broma dramàtica! Perquè que la pena sigui teva, quina sort! (jo me la trec de sobre i per postres no hi pots fer res, ni robar!)

    ResponElimina
  8. M'agradaria coneixer el títol del llibre .
    Gaudir una tarda de paraules i sentiments tant ben escrits,Fantastic!!
    Gràcies, Nuria

    ResponElimina
  9. A la boca de l'infern, tinc la meva barca ENSORRADA, la sorra li arriva fins a la quilla...

    ResponElimina
  10. jo també m'apunto a que ens desvetllis el nom del poeta...si et plau...

    una abraçadeta!

    ResponElimina
  11. Deixa'm entrar en tos ulls
    ans que la terra m'ofegui.
    Dins ton mar hi haurà remull
    i en la barana dels pàrpres, ben junts,
    amb pacient estar m'hi assegui.
    ---------
    M'agradat massa per deixar que s'ho mengin els cucs. Anton.

    ResponElimina
  12. vaja, Carme, tens a tothom pendent del nom? o ens poses a prova a veure si el coneixem?

    jo diria que és l'Enric Casasses, si no vaig errat i trobo que és contradictori, com pot semblar, el que d'ell s'ha publicat... tot i que jo no hi entenc...

    segurament, és un "gran" poeta... però la veritat és que m'agradaria xerrar amb ell per saber com pensa...
    petons i llepades poètiques!

    ResponElimina
  13. És genial aquest escrit! m'agrada molt i t'hi pots veure i em torna a agradar més :)

    ResponElimina
  14. Carme, no ens dius quin llibre és?

    Seguim jugant als jocs literaris?? ;)

    ResponElimina
  15. Ara que em fixo...
    Jo diria que, en Gatot està en el cert.
    És en Cassasses.
    I ara llegeixo i veig que en ivaxavi ja ens ho havia dit fa estona...

    Hauré de posar remei a tanta incultura meva...

    Bona nit, nina
    Petonet dolç :¬)***

    ResponElimina
  16. Ostres, aquest deu ser fill del Cassasses profe de geografia que jo tenia a la UB?

    de moment m'ha agradat, aquest poema. Digue'ns el nom del llibre, va, a veure si el trobo a la biblioteca del meu poble!

    ResponElimina
  17. Un poema que parla per ell mateix...
    En Miquel Gil el té musicat i el canta. Un treball impresionant. El té editat en el cd EIXOS.

    Bona mona.
    onatge

    ResponElimina
  18. De fet no volia jugar a cap altre joc. Simplement que amb el títol tsn llarg ja em va semblar que ho havia dit tot.

    El títol del llibre és el títol dels post.

    "Començament dels començaments i ocasió de les ocasions" d'Enric Casasses. (el de la foto)

    Gràcies a tots per ser aquí. Petonets.

    ResponElimina
  19. Compartim enveja, Barbolaire.
    I no sé si et servir`pa d e consol saber que jo no l'havia llegit fins ara que me'l van portar aquest any els reis.
    I sí, estic de vacances, avui paso per casa una estoneta i aquí, al vici dels blogs.

    Anton, considero el teu poema com un regal que em penjaré a la barra lateral. És una preciositat.

    ivaxavi, sí que conec la cançó. L'he escoltada dos o tres cops i sempre als blogs... si se n'aprenen de coses per aquí!

    Striper, aenm passant informació, d'aquí cap allà, d'allà cap aquí...

    Zel, està dit, el títol...

    Neo, ben tornada! pasarem a fer el cafè, bonica!

    Cèlia, ben trobat!

    Núria, ja tens el títol al títol dels post!

    Gràceis, carles.

    Fanal Blau, ja el tens!

    Gatot, no us posava a prova, però igulament ja veig que el sabeu! A mi també em desorienta una mica, la veritat, això no treu que hi ha poemes que m'agraden.

    Gràcies Cesc!

    D'Enric Casasses, Kweilan!

    Khalina, és el títol del post.

    Montse, doncs això dels parentius, ja no t'ho sé dir!

    onatge, sí l'he sentit als blogs.

    ResponElimina
  20. jo no he llegit cap llibre seu, però tinc un cd on recita poesia amb la música d'en Pascal Comelade i em va agradar molt. I m'agrada com has definit la seva poesia, sentiments intensos, moments dramàtics que s'acaben convertint en broma. I tot plegat desconcertant, però transmet força.

    I aquest començament "tinc una pena tan teva que no me la pots robar...". Genial!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari