divendres, 24 d’abril de 2009


Deixo entrar l’aire.
Voleia la cortina.
Tremola el vidre.

20 comentaris:

  1. veure voleiar les cortines sempre m'ha produit una sensació molt agradable, suposo que és ben bé aquesta...deixar entrar l'aire...

    fantàstic dibuix artistassa!
    un petó!

    ResponElimina
  2. De tant en tat cal obrir finestres i que corri aire nou..

    ResponElimina
  3. Ventilar els sentiments, els pensaments, els armaris dels records... tot i que faci tremolins als vidres, és molt necessari!

    ResponElimina
  4. A mi també m'arriba aquest aire...

    Un dibuix preciós! Sembla que tingui vida, Carme, de debò! :-)

    ResponElimina
  5. puff tu si que en saps de dibuixar! Un petonet

    ResponElimina
  6. I de veritat voleien les cortines i fins arriba al fons de l'habitacle per donar-hi vida.
    Obrir-se al espai per que ens complementin les coses bones que venen pels finestrals oberts.//Tu vas brodant. Anton.

    ResponElimina
  7. M'encanta aquest dibuix!! M'encanta!! M'agrada molt com vola la cortina, com has dibuixat el ferro de la barana, els dos tons de verd, la taulada de la casa més baixa!! :-))

    ResponElimina
  8. si m'ho permets, m'emportaré aquesta porta per a la meva col.lecció; és perfecta

    ResponElimina
  9. Quines ganes d'obrir finestres i que entri la primavera a dins!
    ( No sé si pots dibixar les meves glicines per en Jesús Mª Tibau... )
    Bon cap e setmana Carme!

    ResponElimina
  10. Ets una mestra dels haikús (no sé si t'ho havia dit mai, però és que ho penso certament) Els teus dibuixos i les teves paraules són d'una senzillesa natural i alhora d'un sublim inimitable que no poden deixar indiferent a ningú.

    ResponElimina
  11. Este dibujo es tan precioso como si fuera una fotografía y tu poema tan bello como sencillo.Un abrazo

    ResponElimina
  12. M'encanta ventilar les habitacions, quan l'aire fresc entra i s'enduu l'ambient carregat de tanta estona.
    Tot es renova... fins i tot l'ànima.

    Un petó (genial el dibuix)

    ResponElimina
  13. Que tremoli el vidre per l'abraç de l'aire pur.

    ResponElimina
  14. M'ha arribat l'aire quan he entrat al teu blog. M'encanta. Quina felecitat veure portes obertes.
    Salutacions.

    ResponElimina
  15. ohh! què agradable deixar entrar l'aire, i més si porta la fragància dels arbres que hi ha a l'altra banda de la finestra! :-)

    ResponElimina
  16. Fanal blau, doncs vinga... col·leccionem sensacions agradables!

    Krapumka; noieta, doncs si que arriba lluny! :)

    Striper, sovint, sovint...

    Cèlia, dóna un gustet, quan ho fas!

    Rita, doncs respirem a fons!

    Gràcies Patricia, si mires le s glicines... no ho veuràs tant clar!

    Gràcies Anton!

    Assumpta, tu ets una incondicional! Gràcies!

    USD, tens to el meu permís afalagat!

    Joana, més o menys bé... feina feta!

    Trini, tu que em mires amb bons ulls, bonica!

    Un abrazo, Tere.

    Jesús, i vida nova que ens remou el cor...

    Petonets, Albanta!

    Cesc, una abraçada.

    Tonina, gràcies per les visites.

    Robadestiu, els arbre s sempre fan bona olor!

    ResponElimina
  17. El balco de la casa prop de la via...
    es ben igual que aquest...dibuixa-me'n un amb un nen asegut al balcó i una lluna plena... Porfa! Carmeta porfa que me faras feliç.

    ResponElimina
  18. Miquel Àngel, ho intentaré, a veure què surt. Et dibuixo el teu? Me l'envies? O ja et va bé aquest mateix canviant i afegint el que em demanes?

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari