diumenge, 12 d’abril del 2009

Els pins


Els pins amics,
s’apropen i s’estimen.
Tot recolzant-se,
gaudeixen la carena
aprofiten la vida.

18 comentaris:

  1. És que si no t'agafes a la vida i la vius el vent se'ls pot endur oi.

    ResponElimina
  2. I segur que el vent hi té molt a veure també.

    ResponElimina
  3. Uau, m'encanta el post... em recorda (no sé perquè, potser és pel dibuix) a unes vacances de setmana santa que vaig passar a la camarga francesa amb la família... suposo que per aquesta sensació de contacte amb la natura... :)

    ResponElimina
  4. I donen molts de fruits al estiu el de l'ombra.

    ResponElimina
  5. Ho diu l'Striper, i és que a l'ombra dels pins en el temps propici, amb aquell airet somniat
    que et ressuscita... Tens la companyia de la fulleraca i recolzat amb un llibre i de tant en tant mirar l'horitzó... plaers que els pins ens acosten per que els gaudim.Fan el seu treball...Anton.

    ResponElimina
  6. o això o la vida se'ns endú, preciós el dibuixet, Carme...

    ResponElimina
  7. gaudir dels qui tenim a prop, els amics, aquells qui estimem. I els arbres, segur que aprofiten i gaudeixen més la vida quan es poden tocar els uns als altres. Què agradable poder-nos recolzar...en un arbre, un amic... molt bonic!

    ResponElimina
  8. Formen com una família, com un grup d'amics, com un equip, "tots units fent força", cadascú sap que a més hi té el suport de l'altre i que així, encara que vinguin mals temps, els serà més fàcil de sortir-se'n.
    M'ha agradat, molt i molt !!!

    Bona setmana, Carme !
    ;)

    ResponElimina
  9. Cesc, doncs arrelem-nos a la vida i endavant... ben recolzats pels amics.

    Xexu! ai! quines coses que tens! El vent, el vent! Són amics, home!

    Neo, en veure'ls no vaig podser aguantar-me el riure. Els vaig trobar tant bufons... metàfores naturals que bé s'han d'aprofitar.

    Striper, ombra amiga, segur!

    Anton, una bona tarda es passaria tal com descrius!

    Zel, gràcies, millor recolzar-nos no?

    Gràcies, bruixoleta. Una abraçada.

    Kweilan, gràcies bonica.

    -assumpta- sempre ajuda recolzar-se. Ja hem vist que hi ha ventades que ho tomben tot, però n'hi ha que no són tan fortes i junts resistim.

    ResponElimina
  10. M'has "pillat" somrient-te mirant el dibuix que t'ha fet l'Anton. És gairebé impossible no respondre't amb un altre somriure.

    Els pins son realment uns arbres ben ibicus, tant els veus recolzant-se i gaudint de la carena, com ben abocats sobre el mar, com si el vulguessin abeurar.

    ResponElimina
  11. És una bona colla que va d'excursió, eh?

    ResponElimina
  12. Gràcies, Trini!

    Els del PiT, tots d'excursió, avi Gres! Ells i nosaltres.

    ResponElimina
  13. Maco el dibuix1 bon retorn a la feina

    ResponElimina
  14. Vent de dalt? (aquí, del mestral, també en diem vent de dalt)

    ResponElimina
  15. Gràcies Mireia, bon retorn a tu també!

    Cèlia, aquesta del vent de dalt no la sabia! ja en sé una de nova!

    ResponElimina
  16. Bona forma d'aprofitar la vida ;)! Bonics, els pins!

    ResponElimina
  17. Què maco... s'ajuden i es recolzen entre ells :-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari