dimarts, 22 de setembre del 2009

Adéu a l'estiu



Ens mudarem dels millors colors,
aixecarem amb les mans el gruix de fulles caigudes,
que cauran com els paperets de colors de les festes,
ens perfumarem amb les olors de bosc.
Viurem la tardor.

Cèlia de Transparència

Onades musicals
amb so tènue.
S'hi reflecteix
un sol tardorenc
per avisar-nos
que tot s'acaba...

onatge diu:

No s'acaba res,
només s'endormica un temps
per despertar-ne
un altre. La vida
de la llum i el sol
dóna pas a la
tardor enyorada,
temps de postes
de sol, de castanyes,
un temps que cada
fulla orfe de l'arbre
és un poema en flor.

16 comentaris:

  1. Que ja és tardor!! Ja era hora! Sort que aquest any la tardor ha decidit venir pel seu compte, i no esperar el seu torn. No ens podem queixar de setembre calurós com altres cops...

    ResponElimina
  2. Benvingudaaaa, amiga tardor!!! :-))

    Encara li falten unes horetes jeje però és avui, avui!! L'estació més maca de l'any és aquí!!

    Oeee oeeeeee

    El poema és ideal, així mateix és la tardor... i la foto / dibuix és molt maca (amb un cel preciós, per cert jeje)

    ResponElimina
  3. Deixar un estiu que s'ha gaudit...per donar pas a una tardor que encara hem d'esprémer per treure-li tot el seu suc.

    ResponElimina
  4. Visca la tardor doncs! i que la tardor no ens faci fer tard a les tardes tardorals...je

    ResponElimina
  5. Be,be,be... Posem-hi ordre que caiguin les fulles quan sigui l'hora
    que potser es encara prematur, em sembla, o sinó que farà l'arbriu de cop i volta tot despullat...
    Em ve al cap que ells es despullen, no tots, i nosaltres ens posem més roba... M'han dit que la i minúscula també es traurà el bombí... i les vigúries que posem també se'n fan del fred.//Encara tinc ressaca del SLIDE del últim conte... Que xulo, noies.Anton.

    ResponElimina
  6. Oh! Carme quina il.lusió veure aquest cel ..des de la feina aquest matí ha estat com un regal!
    Gràcies per la foto , el dibuix i el vers!
    Me'n vaig a veure si els trobo...ja saps a qui em refereixo:)
    Bona trda Carme!

    ResponElimina
  7. Onades musicals
    amb so tènue.
    S'hi reflecteix
    un sol tardorenc
    per avisar-nos
    que tot s'acaba...

    ResponElimina
  8. Tens raó, Xexu, un setembre molt bo.

    Assumpta, ja hi som, oi? ara sí!

    Garbí, és que jo tinc com un vici ... m'agraden totes les estacions. He gaudit l'estiu com dius i ara gaudiré al tardor... sense cap dubte.

    Elvira a gaudir del que toca a cada moment.

    Anton, aix... potser si que avanço esdeveniments... ja cauran, ja cauran.

    Joana, a mi també em fa il·lusió, molta. I no ho diguis gaire alt això que busques... que no et trauràs els borinots de sobre...

    Cèlia, et poso al post. ja saps que m'agrada fer-ho i avui em fa una il·lusió especial. Gràcies per les teves paraules, altre cop.

    Striper... apa, doncs, cap a la tardor!

    ResponElimina
  9. Visca la tardor però a Ponent no es veu la tardor per enlloc.

    ResponElimina
  10. Amb les teves paraules m'arriba la olor de la tardor. Un salut a l'estiu i obrim la porta a aquesta estacio' plena de suaus colors!

    ResponElimina
  11. Les olors del bosc tardoral sempre són un goig per als sentits.

    ResponElimina
  12. No s'acaba res,
    només s'endormica un temps
    per despertar-ne
    un altre. La vida
    de la llum i el sol
    dóna pas a la
    tardor enyorada,
    temps de postes
    de sol, de castanyes,
    un temps que cada
    fulla orfe de l'arbre
    és un poema en flor.

    Visca la terra.
    onatge

    ResponElimina
  13. kweilan, de moment ha arribat, ja es farà notar aviat, ja!

    Gràcies lliri blanc, a vestir-nos dels colors de tardor.

    Noves Flors, un goig per als sentits que tot comença... i que durarà....

    onatge, gràcies...

    ResponElimina
  14. A disfrutar ahora de estos nuevos colores que se nos presenta a nuestros pasos, saboreemos el olor a tierra húmeda ... siempre he pensado que cada estación tiene su particularidad y su esencia, como las personas que son especiales a uno. Sólo está en saber verlas.
    un beso , carme

    ResponElimina
  15. M'agrada saber com veieu la tardor. Des d'aquí no tenim la sort de viure aquestes variacions cromàtiques que esdevenen inici i final... final i inici.

    Lamentablement, en aquestes contrades, passem d'una calor exultant a unes boires que no ens deixen veure més enllà del nas.

    Per sort, aquesta finestra de ca la Carme, em permet de veure-hi clar.
    Petons!
    ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari