 |
| A Barfleur |
No pensis que la porta està tancada
Si truques, et sentiré.
Fora hi ha la claror enlluernant,
el brogit i la pressa,
a dins la calma.
Pd: Ja tinc el nou blog a punt. A partir de molt poquets dies em trobareu a la meva nova casa.
Si truques, et sentiré.
Fora hi ha la claror enlluernant,
el brogit i la pressa,
a dins la calma.
Pd: Ja tinc el nou blog a punt. A partir de molt poquets dies em trobareu a la meva nova casa.
Una porta tancada només per preservar la calma però que no impedeix el pas. :-)
ResponSuprimeixJa he afegit el "Col·lecció de Moments 3" a la meva barra lateral.
De cap manera, no impedeix el pas, no... les portes s'obren ...
SuprimeixGràcies, Mc!!!
Anirem a trucar a la porta del nou blog renovat. Segur que hi trobaré la calma que anuncies rere la porta vermella.
ResponSuprimeixEsperem que sí, Xavier... que la calma no ens falti mai!!! La porta ja està oberta... encara falta algun moble i sobretot els convidats...
SuprimeixAbans als pobles no es tancaven les cases amb clau i forellat, sabies que si trucaves trobaries algú a dins o als seus voltants.
ResponSuprimeixTens un nou bloc, Carme?
Més que un blog nou, Consol, és aquest mateix, que continuarà allà, ja que no sé què li passa que porta problemes a molta gent, inclosa jo mateixa. Costa de carregar i costa de deixar-hi comentaris. A veure si es resol en un altre lloc.
Suprimeixi si la calma s'escapa de dins, sortirem a buscar-la fora.... Vaig a trepitjar l acatifa de la nova casa....;)
ResponSuprimeixBenvingut, Joan!!! Seguirem les tertúlies a la casa nova...
SuprimeixPerò conservaràs totes les entrades en el nou blog? És que els blogs inutilitzats te'ls poden haquejar (o com es digui)!
ResponSuprimeixNo, no me les puc emportar, passaria el mateix que passa aquí, que tornaria a estar ple i carregat i és incòmode d'obrir i de comentar. +
SuprimeixMiraré de fer alguna còpia de seguretat.
Com? El Col·lecció 3? Què m'he perdut? No n'estava al cas? Quan ho has dit? I Aquest lloc quedarà en desús? Ostres no m'assabento de res, ja. Bé, és igual, allà on vagis, jo hi seré.
ResponSuprimeixDoncs sí, XeXu. Molta gent es queixa que costa de carregar i que costa de comentar. A mi també em passa. Per contestar els comentaris, quan n'envio un, al menys he d'esperar de l'un a l'altre, un minut perquè es carregui de nou. Començo de nou amb un blog buit i lleuger...
SuprimeixAquesta setmana, és de comiat. Per donar temps que se n'assabenti tothom. Clar que a l'últim post quedarà dit.
Una bonica porta que ens permetrà entrar al nou blog...He trucat i de seguida s'ha obert perquè pogués passar. Tot i que jo això dels cercles no ho entenc massa, funcionarà igual??? Ja m'he equivocat el primer dia, em sembla que des del teu blog ho pots esborrar...
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Encara em queden un parell més de posts aquí!!!
SuprimeixEncara no sé molt bé com funciona... ja ens ho trobarem. Si he de canviar el format el canviaré, però de moment el provarem.
Cercles? ara no sé què vols dir...
Bon vespre.
Bé no sé si jo mateixa m'entenc, vull dir quan surten les cares dins un cercle, per exemple com el blog de natura del Rafel, que no sé mai si rep els comentaris o no...
SuprimeixBona tarda, Carme.
És un fet que tothom aquí ja sap, Carme: a prop teu sempre hi trobem la calma, sempre ens hi sabem ben acollits, no hi ha cap porta que barri el pas. Quin luxe que encara hi hagi cases com tu!
ResponSuprimeixPer cert, me'n vaig a visitar la teva nova casa virtual i a enllaçar-la!
Gràcies, Montse, mica en mica, aniré acabant de muntar la casa... Gràcies!
SuprimeixCagggggggg!!
ResponSuprimeixComentari perdut!!
Uffff! espero deixar enrere això, eh? al menys la intenció és aquesta!!!
SuprimeixDeia:
ResponSuprimeixLes precioses portes de la CARME... portes, o finestres, o balcons... amb flors o no,amb bancs o no, amb cortines o no, però sempre tan maques!! :-))
Gràcies, Assumpta. Una abraçada. ;-DD
SuprimeixCaram, sort que he passat i m'he assabentat. No sabia que canviaves de blog. Segur que serà tan bonic com aquest!!!!
ResponSuprimeixA veure... és un rotllo aquest blog, tan feixuc. Intentant resoldre els problemes.
SuprimeixDoncs trobo preciosa la fotografia del teu "nou" blog, m'encanta!
ResponSuprimeixGràcies, Gemma!
SuprimeixUna porta acollidora que convida a entrar. Sempre trobem calma, bellesa i serenor a casa teva, Carme.
ResponSuprimeixVaig a veure el teu nou domicili.
Toc, toc!
Endavant Glòria, moltes gràcies per venir!
SuprimeixJa que et canvies de casa que menys que canviar de plataforma i fer-ho a millor cap a wordpress, no?
ResponSuprimeixQuina mandra que em faria, pons!
SuprimeixHi ha portes tancades que no s'obren mai i de vegades no sé si estic dins o... fora.
ResponSuprimeixBon dia Carme.