divendres, 26 de novembre del 2010

La gavina

D'una  foto de la Mireia  de  l'Avui he vist

Potser  somia,  la gavina,
tan quieta,  fitant el mar.
Uns  somnis  de núvols  flonjos
del seu  cel blau
i un mar  ben pla.

19 comentaris:

  1. Segur que somnia amb realitats certes de somnis imposibles...

    ResponElimina
  2. Això és el que es diu ficar-se a la pell d'altri! Ara mateix sóc gavina...

    ResponElimina
  3. Potser. Veritablement no sabem què és el que passa dins del cap dels animals, almenys jo no ho sé. Potser espera que moga una mica de vent per planar aprofitant els corrents... però en aquest dibuix sembla pensativa.

    ResponElimina
  4. Està satisfeta, està ben peixada i per això somia. Altrament estaria atenta al peixot que més l'abelliria.

    La bellesa de la gavina i del seu vol ens porten a somiar en illes plàcides.

    ResponElimina
  5. Els ocells sempre et queden preciosos!! :-))

    ResponElimina
  6. Estic segur que només pensa en el plaer de volar.
    Calderón diu a La vida és Somni:
    "Nace el ave, y con las galas
    que le dan belleza suma,
    apenas es flor de pluma,
    o ramillete con alas,
    cuando las etéreas salas
    corta con velocidad..."

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  7. La gavina quieta
    pensa en el demà
    si aixeca voladeta
    o es queda a votar.
    ............. anton

    ResponElimina
  8. I tant que vola la gavina, jo vull volar amb ella i perdre'm pels núvols de cotó-en-pèl.

    Gràcies pel viatge oníric Carme

    ResponElimina
  9. És una pregunta que sempre m'he fet amb tots els animals!M'els miro i em dic: i ara, que deu pensar!

    ResponElimina
  10. sembla que el seu somni sigui la seva realitat, deu voler dir doncs que ha aconseguit els seus somnis.. si la realitat li plau, no somniarà? (o m'he fet un taco..!)

    ResponElimina
  11. M'encanta la teva paradoxa, Pilar! petonets, guapa!

    Segur que sí, Clídice!

    Aix! fanalet, quina enveja, volar!

    Mònica-gavina, què tal el vol?

    Noves Flors, sembla pensativa, i segurament sóc jo que somio que la gavina somia... i així m'invento la realitat. :)

    Llaudal, si està tan quieta deu ser que està tipa, com dius...

    Gràcies, Assumpta!

    Pere... en el plaer de volar hi pensa quan vola, no? Ella pot volar sempre que vol... :)

    Anton, millor que les gavines no votin... no, no, que no votin, encara votarien... als de la gavina :)

    Joana voladora... que tal, la volteta?

    I mira, jo vaig i en lloc de preguntar-m'ho m'ho contesto, Anna! Sóc així! :)

    lolita, no sé si t'has fet un taco, però m'has fet pensar que hi ha realitats que ens plauen molt i que precisament per això les somiem, per gaudir-les més, no?

    ResponElimina
  12. Somia, com la majoria, amb un país i un món millor, diferents del que tenim ara. Esperem que aquest somni esdevingui realitat algun dia.

    ResponElimina
  13. LES GAVINES SEMPRE EL PORTEN, JOSEP LLUÍS!

    AIXÍ HO ESPERO JO TAMBÉ, ALBERT!

    ResponElimina
  14. ohhh, la meva gavina. I aquesta era escocesa. gràcies Carme

    ResponElimina
  15. Assumpta, no deixo de preguntar-me, com has arribat fins a la gavina, aquesta nit passada, a aquestes hores. :)

    Per cert, que no sabia que Jpmerch era escocès! (perdoneu, a vegades tinc una rauxa, surealista ajuntant informacions d'aquí d'allà, no m'he pogut aguantar, llegint la Mireia i L'Assumpta.) Jp, no m'ho tinguis en compte, si us plau!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari