divendres, 3 de desembre del 2010

Geometries clandestines 14 - Simetria 2



L'artesà  ha fet simètric el cistell,
pel  seu bon funcionament.
Ha deixat la  imperfecció 
per mantenir la bellesa.

Oblidaré  la simetria,  
o farem que no sigui  
mai  perfecta, entre  tu i jo.


20 comentaris:

  1. les imperfeccions són belles, humanes, tendres

    ResponElimina
  2. Entre tu i jo, millor que sigui així!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Vull creure que és en la imperfecció i en l'assimetria on rau la bellesa. Sinó que coi en faig del nas tort? :)

    ResponElimina
  4. Certament, compartir la vida amb algú "perfecte" ha de ser "desesperant"...

    De les persones estimades fins i tot algunes imperfeccions ens agraden i ens fa feliç veure com les nostres són acceptades ;-))

    ResponElimina
  5. Ser simètric és avorrit.
    Qui diu que l'assimetria no és perfecte? El perfecte per a mi, per a un altre pot ser imperfecte

    ResponElimina
  6. La imperfecció em resulta meravellosament perfecta. I és en ella on trobem les coses que ens agraden.

    ResponElimina
  7. Fins i tot hi ha imperfeccions perfectes. Tot depèn dels ulls que miren. Si no, pobre Picaso!

    ResponElimina
  8. Un cistell preciós que duu paraules sàvies....visca les asimetries i les imperfeccions!

    ResponElimina
  9. Grans paraules CarmeEn la simetria i la perfecció no sempre hi ha la bellesa ni l'amor.

    ResponElimina
  10. "M'agrada la imperfecció per mantenir la bellesa..."
    En la suau d’asimetria hi ha la singularitat...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  11. Ben bé asimètrica i lluny de la perfecció...
    Com la Clídice també tinc el nas tort...serà la remesa del 63?

    Molt bon cap de setmana llarg i pont i...

    ResponElimina
  12. En són, Jesús!

    Jo també, Filadora!

    Perfecte, Sànset, totalment d'acord! :)

    Clídice, no serà tant...

    Assumpta, tota la raó!

    Khalina, jo també li trobo!

    Olguen, gràcies, totalment d'acord.

    Pilar... i els ulls miren tant diferent, oi?

    Elfri, doncs Visca!

    Mireia, sempre segur que no... la pregunta és: algun cop

    onatge, singularitat... i tant que sí! En la perfecció no n'hi ha mai.

    Fanal del 63, gràcies per venir i molt bon cap de setmana llarg!

    ResponElimina
  13. Doncs a mi m'agrada la simetria. En les coses. En les persones, no hi ha normes.

    ResponElimina
  14. La asimetria fa que les coses siguin úniques...i les persones també.

    petó

    PS: La meva germana fa cistells de medul·la... no del tot simètrics, però... molt bonics ;o)

    ResponElimina
  15. Sí, visca les simetríes, com diu en XeXu! I... hmmm... visca les assimetríes, també; i les imperfeccions, i les perfeccions... Visca tot allò que ens fa feliços!

    (mode cap de setmana activat ;)

    ResponElimina
  16. Les simetries també són belles, com la cistella, però... i si omplim la simetria de la cistella amb pètals de flors variats, diferents, de tots colors i formes i perfums?

    ResponElimina
  17. Els japonesos, que han pensat en tot, ténen una filosofia anomenada Wabi-Sabi i que parla de la bellesa de les coses imperfectes, l'autenticitat de les coses efímeres i inacabades, tot imitant la natura ja que connecta amb l'essència humana i ens ajuda, diuen, a valorar la vida. Diu que les coses rugoses, orgàniques i irregulars desprenen més bellesa i més autenticitat que les coses uniformes. Ho subscric completament; penseu que aquesta filosofia és al darrere de la seva cal·ligrafia, dels ikebanes o dels haikús. És que aquests japos...!

    ResponElimina
  18. Mmm, com t'agrada la geometria, en aquest cas la imperfecta! Així s'hi podrà encabir molta... fruita? mel? llana? ara sí que m'he quedat intrigada, perquè deu ser el cistell? quin enigma amaga?

    ResponElimina
  19. Xexu, si dono tantes voltes a aquest tema, és precisament perquè a mi també m'agrada la simetria, sobretot entre els persones, però com que a vegades la trobo impossible, per força he de buscar els avantatges a la asimetria... :)

    Ben segur, Miquel, que la asimetria és sempre molt més irrepetible que no pas la simetria. :)

    Exacte, Ferran! hem de saber ser feliços amb el que ens anem trobant... una abraçada, asimètrica!

    Noves flors, aleshores quedarà una combinació perfecta. Em sembla una boníssima solució!

    Doncs en aquestes coses, crec que deuen tenir raó, Joan!

    Cèlia, més que amagar cap enigma, potser pot ser una mena de metàfora. :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari