dilluns, 25 de juny del 2012

El Joc d'homenatge a Pere Calders del blog Antaviana


Es tracta  d'acabar  el  microconte  que  proposa  Antaviana,  per  celebrar  els  100  anys  del naixement de Pere  Calders.  El microconte  és:

Discreció:

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

El  meu  primer  intent:

Timidesa:

Van convidar-lo  a pensar, però  sempre  feia  compliments  i  encara que se'n moria  de ganes  va  dir:  No, gràcies!


El meu segon intent:

Barrut:

Van convidar-lo  a pensar  i  com que era  un aprofitat,   va  devorar ràpidament  tots  els  pensaments  que li  van cabre en aquell  moment  dins  del  seu  cap.

35 comentaris:

  1. Molt bons tots dos. Dos maneres diferents d'enfrontar la vida i totes dues ben reals. :-)

    ResponElimina
  2. Per fi! M'has tingut tot el matí pendent de la publicació.

    Molt bons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també anava passant de tant en tant a veure si ja havia sortit hehe

      Elimina
    2. Temps perdut:

      Us he tingut tot el matí pendents de la publicació i és ben estrany dedicar-hi tant de temps si només és un microconte.

      Autoestima

      Us he tingut tot el matí pendents de la publicació
      i només per això ja us heu guanyat un petó!

      Elimina
    3. Volia fer-vos dos microcontes més de premi per estar tan atents, guapos... i no se si s'entén la meva intenció. :)

      Elimina
    4. Són microcontes però, són tan bons, que no es pot evitar llegir-los moltes vegades i això duu el seu temps. D'aquests dos últims, el segon no sé què té que m'agrada molt més.

      Elimina
  3. Ei, molt bons tots dos, CARME!! :-))

    La meva mare ja ho deia que això dels "cumplimientos" era "cumplo" i "miento" ;-))

    ResponElimina
  4. Molt bons, les dues cares de la moneda. Jo sóc més del barrut :)) Ah, i el retrat molt aconseguit!

    ResponElimina
  5. Avui, tothom pendent de tu i ha valgut la pena!!
    un bon retrat i, no una, sinó dues propostes molt reals.

    Bona tarda, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lluneta. :) Tothom és exagerar una mica, però sempre puja l'autoestima com en el microconte de la resposta.

      Elimina
  6. M'han encantat els dos microcontes. Boníssims, i caldersians! Gràcies, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta que t'agradi la meva participació al teu joc, Gràcies a tu per la proposta!

      Elimina
  7. Trobar l'equilibri doncs, ni res ni tot!
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  8. Carme els dos són molt bons, almenys jo els hi trobo....són genials!!!! i el dibuix també!

    ResponElimina
  9. Van convidar-lo a pensar i digué: que et penses ... que penso? No et pensis que penso res, ets un malpensat!

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Genial, genial, Pere! Els meus queden petits al costat d'aquest! Bona nit, Pere!

      Elimina
  10. Quan jo dic que t'apuntes a un bombarder...Jo sóc més mandrosa, i és tan cansat pensar!
    Molt originals tots dos.
    Bona nit, pensadora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden els estímuls que arriben per sorpresa i des de fora... dels que m'arriben des de dins a vegades no sé què fer-ne i a vegades n'estic ben cansada...

      Bona nit!

      Elimina
  11. Bones caracteritzacions de personatges oposats.

    ResponElimina
  12. Li cal pensar més sovint. La fam no és bona. Bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo el teu comentari, cantireta, pensar més sovint per no haver-se d'afartar de cop!

      Elimina
  13. Que bons, tots dos! Com diu McAbeu, dues formes oposades i reals... d'aconseguir que no et tornen a convidar (a pensar). Jo crec que sóc més del primer ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també, Jp! de fet penso més de gust sense que em convidin! :)

      Elimina
  14. Després de la convidada d'avui, t'he pispat el dibuix sense penar-m'hi massa...:)
    Fantàstics els dos, carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com un conte d'aquests, aquest teu comentari?

      "Van convidar-la a dinar i va pispar-li el dibuix sense pensar-s'hi massa"

      he, he, he... molt bé no queda, sembla el més barrut de tots, però tu i jo ja ens entenem. Clar que també podria ser.

      Li havia pispat un quadre i la va convidar a dinar...

      aix, em sembla que ja deu ser hora d'anar a dormir que ja desvariejo... :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari