dissabte, 11 de febrer del 2012

Arbres



D'una foto de la Marta


Entortolligades les  branques
sobre un llençol de tarda
estampat de ginestes.
Damunt del llit, 
escampem la tendresa
com pètals  de conillets  grocs.



25 comentaris:

  1. Que bonica aquesta imatge literària, que jo m'he imaginat ben real, del llençol estampat de conillets grocs. :-)

    ResponElimina
  2. Que bé!, sempre és primavera a ta casa.

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. Quins dies més romàntics que ens estàs regalant.

    Encara no he vist ginesta, ni damunt del llit ni al camp, xò ja li deu faltar poquet. Ja l'has vist?

    ResponElimina
  4. Molt maco..el dibuix, els mots ,conillets grocs d'esperança! a mi no se m'hagués acudit! bon cap de setmana Carme!

    ResponElimina
  5. Entortolligats dins dels llençols estamparem petons.

    ResponElimina
  6. Quina aquarel·la tan bonica i quin poema! Ja t'ho vaig dir l'altyre dia, cada vegada escrius millor. Preciós.

    ResponElimina
  7. Mc i si l'estampat no hi és... ens l'inventem! :)

    Bon cap de setmana Jp! Gràcies!

    No l'he vist encara, rits! Tot just els ametllers... dibuixo sovint de fotos que veig... :)

    Bon cap de setmana, Elfree! Gràcies, guapa!

    Montse, així ben bé com ho dius...

    Noves flors, aquí he trobat molt bons mestres per llegir i aprendre... em fa feliç que m'ho diguis, gràcies!

    M'avanço... Ferran, a vegades va bé. :)

    ResponElimina
  8. Una preciositat que emociona de mirar i de llegir i per sentir!
    Un petó, estimada!

    ResponElimina
  9. L'home boscós es treu el barret on hi nien les fades, la mariarialla i els gnoms. Per a ferte'n reverència i agrair-te aquest bosquet que es ben be igual que el de les voreres del caminoi del Mas de Mosenye a sota Colobó en front mateix de la paret imponent del Montsec d'Ares . on en Miquel de la mel va ceixer i es va fer gran. A! i valent!.

    ResponElimina
  10. Un petó, bonica!

    Miquel Àngel, has omplert el meu bosquet amb les teves fades i gnoms i la mariarialla... gràcies! M'ha quedat un bosc de conte de fades.

    ResponElimina
  11. Jo també l'he visualitzat, en el meu imaginari, i amb les teves paraules era tan bonic!!! Potser hi ha un anhel de primavera, tot plegat, amb tanta gelor, fa que el cor bategui un bri de calidesa!!!
    No sé què em passa, si sóc jo o el blogger, però hi ha dos dies, que els meus comentaris s'han volatilitzat. Segur que dec ser jo, A veure si aquest arriba amb els conillets!!!
    Petonssss

    ResponElimina
  12. Aquest llençol de tarda esclata de color dins de l'ombra i fa olor de vainilla.

    ResponElimina
  13. me sembla molt molt preciós, carme, lo conjunt de les imatges i de les paraules, tan amorosament transparents i ondulant-se unes i altres. "escampar la tendresa damunt del llit, com pètals de conillets grocs", ho has escrit tan bonic...

    m'agraden també el blau i el verd del fons entre les branques, i el blanc tan blanc del llençol...

    ResponElimina
  14. Ai Carme, que ja tens ganes de primavera i somnies amb la ginesta...
    Segur que en té la culpa el fred.
    Bon diumenge.

    ResponElimina
  15. Ho expliques tan bonic que m'agafen ganes de anar a dormir. El meu llençol no és tan primaveral però també té floretes.
    Bona nit, maca! ;-)

    ResponElimina
  16. No, no ets tu, Dafne, el Blogger que funciona fatal, sobretot els comentaris...

    Pilar, gràcies per l'olor afegida...

    De res, kweilan... després dels embolics que m'he fet amb els 3 anys i 200 posts i esborrant comentaris equivocats... per sort t'ha arribat. Sóc el geni de les badades...

    iruna, no acabava jo d'estar contenta d'aquest dibuix... m'alegro que t'agradi. Un petó, xiqueta.

    Gràcies pensador, miraré si me les arreglo per venir... al menys a les 12, si no puc a les 10.

    M Roser, deu sser això. :)

    Glòria, si et pots entortolligar una mica, els pètals sempre s'escampen...

    ResponElimina
  17. La ginesta floreix al febrer, oi? L'aquarel·la és molt bonica!

    ResponElimina
  18. Oh, si! El llençol de la tarda espunejat per tot de sols petits! Quin dibuix més evocador.

    ResponElimina
  19. No, no, ara floreix la mimosa, per al ginesta encara falta... em sembla! Però mira, a l'aquarel·la, m'ha florit!

    ResponElimina
  20. Ei, Joan hem coincidit al mateix moment... Gràcies per la teva imatge, és un regal!

    ResponElimina
  21. Tens raó! M'he confós del tot... Hi ha aquell poema que diu:

    Mimosa, flor de febrer
    borrissol d'or de casulla
    que saps que el bon temps que bé
    no t'ha de besar la fulla.

    És l'únic trosset que en recordo... I de fet, són versos de dues estrofes diferents, però són els que més m'agraden!

    ResponElimina
  22. I tant que va bé. A aquestes alçades, comença a ser imperativa la fi de l'hivern...

    Bona nit i bon diumenge, Carme :)

    ResponElimina
  23. Yáiza, gràcies pels bocins de versos!

    Ferran, ganes que passi una mica aquest fred, si que en tinc sí...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari