dimarts, 14 de febrer del 2012

Claror



Alço les mans, 
 la teva llum m’espera. 
Cauen pètals del cel. 
Volen tiges als núvols. 

 I tot es muda: 
La claror de sol. 
Els colors de terra.

22 comentaris:

  1. M'estic convertint en tota una experta en això de llegir poemes en veu alta :-))

    Quin dibuix-pintura tan maco, CARME!! Els colors que tries sempre em fascinen...

    ResponElimina
  2. Alçaré les mans jo també per gaudir aquests petits (però grans) canvis.

    ResponElimina
  3. Quin festival de natura, llums i colors!

    ResponElimina
  4. Alçar les mans per rebre la llum i dançar...Quina imatge més encisadora!

    ResponElimina
  5. Arribo tard a la claror, i arribo encara més tard a la tossuderia dels obstacles. Però em plauen també els petits canvis, també tossuts.

    ResponElimina
  6. Si alçant les mans
    poguessim aclarir el cel
    i que caiguessin floquets
    dels que estimem
    per fer-los reviure
    amb els colors de la terra...
    El miracle seria immens
    i la felicitat plena
    ............. Anton.

    ResponElimina
  7. Hola, Carme. Fa poc que visito aquest espai teu de llum i paraules, i el poc que he vist m'ha acaparat els sentits. En aquest dibuix poema, els colors i les paraules es conjuminen fantàsticament a favor de la claror.

    ResponElimina
  8. El dibuix preciós, Carme, com sempre i molt poètic, com el poema. Sense claror quantes coses mos perdríem i quanta foscor...

    ResponElimina
  9. Avui del dibuix ... no et diré res. Però el color de les paraules està tan ple de llum que m'enlluerna.

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
  10. Obrir el teu blog és sinònim de tendresa. Gràcies, Carme!!!

    ResponElimina
  11. El món, mudat, sempre ens pinta un somriure dins l'esperit :)

    ResponElimina
  12. mudem-nos nosaltres també amb els seus colors...tot sigui per alegria i benestar

    ResponElimina
  13. Veig una claror serena, Carme. És el que em transmet el teu dibuix, i no cal dir que aquesta sensació m'agrada molt!

    ResponElimina
  14. Carme, quin goig alçar les mans i que et caiguin pètals de llum.
    El cel et regala petits raigs de sol...
    Petons.

    ResponElimina
  15. Gràcies, Assumpta! Aquí tots es veuen de la mateixa mida, però aquest és petitó, petitó, com una foto d'aquelles d'abans 10 x 15.

    Gràcies, Noves Flors!

    Un potxó, porquet!

    Una abraçada, Pilar!

    Jordi, tard? mai no és tard, aquí! Sempre és tossudament a temps. :)

    Anton, quin miracle més tendre i bonic, m'has regalat... un miracle poètic.

    Benvinguda, Sílvia! ja he passat per casa teva... ja ens anirem llegint!

    Moltes gràcies, caterina!

    Pere... sempre em fas somriure. Bé em conformaré que m'ho vagis dient a trossos... ja m'hi tens acostumada, trapella. :)

    Gràcies a tu, Núria!

    Clídice, segur que tu en saps de mons mudats! :)

    Bona idea, Garbí! Mudem-nos!

    Gràcies Ferran, la serenitat s'ha de buscar on sigui... si algun cop no la tinc me la invento.

    Gràcies M Roser!

    ResponElimina
  16. Estem assedegats de sol, després de tants dies de fred intensíssim. I sí, reneix l'optimisme, ni que sigui una miqueta.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. Carme,
    Talment sembla que invoquis la primavera. Serà perquè tinc ganes de la seva llum?
    Un petó.

    ResponElimina
  18. Mentre arriba la Primavera gaudirem d'aquests bocins, tímids, de sol i de llum.
    Ja falta menys!

    ResponElimina
  19. de vegades foa uns gols que em posen a resar , carme, entre lo dibuix i el poema Ja m'has alegrat el dia , Vaig a mirar pel balcó a veure si veig l'ocelllet que ve a visitar tot els matins" serà un dia perfecte!!!

    ResponElimina
  20. sort de la claror que ens il·lumina i no deixa que ens perdem massa...

    el camí és clar... els colors els anirem inventant si cal...

    un petó dolç carme!

    ResponElimina
  21. Gràcies, Mireia!

    Galionar, un solet que escalfa una mica més, avui!

    Glòria, em sembla que esn hem cansat del fred!

    Glòria, doncs sí, ja falta menys!

    Miquel Àngel, gràcies per alegrar-te amb le s meves coses... és tot un honor. L'ocellet ha vingut, oi? No pot fallar-te!

    mar,i tant que cal, tot està per fer i per descobrir i no deixen mai de venir-nos a trobar sorpreses inesperades. Buscarem els millors tons i el matisos més bells per a cada color, bonica, i tant que sí! Un petó dolç per a tu, també, mar!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari