dilluns, 27 de febrer del 2012

Moleskine gegant


Em van regalar  una  Moleskine  de  paper  d'aquarel·la.  Molt  gran.  Preciosa.  Temptadora.  
He  de reconèixer  que  imposa.  Fa dies  que  la tinc  i fins avui  no m'he atrevit.


Una foto de la  Marta  ha estat  el meu primer  intent.  Dibuix de punta  fina,  com sempre.


 Els  primers  colors  força  acceptables.

Pfffffffffffffffff!  Quin desastre!  Hagués  hagut de deixar  la paret  blanca   encara  que no ho era.

He  dibuixat  les  pedres  del voltant  de la porta...  i  així he  arribat  a   dissimular una mica el que m'agradava  menys  de tot.

I  finalment m'ha semblat que  hi havia d'afegir  uns reflexes als  vidres  i els  cables  elèctrics  que passen per la façana...  I  ja està,  la  fantàstica  Moleskine  estrenada  amb molt  de plaer.
Gràcies  per  aquest  regal  tan impressionant!

38 comentaris:

  1. Malgrat imposi en un inici veig que ja li has començat a posar el peu al coll!

    ResponElimina
  2. No és un paper qualsesvol veritat? Jo tinc la meva llibreta de notes i l'agenda Moleskine. Perquè després diguin que el paper, també és per sibarites!
    Ah, per cert, t'ha quedat preciós!

    ResponElimina
  3. "Desastre", dius? mans d'àngel, és el que tú tens, Carme!

    ResponElimina
  4. Res de desastre!!! M'ha encantat veure el procés i el resultat final està força bé! :-)) La finestra amb les torretes davant t'ha quedat GENIAL... preciosa!!... Sí que és cert que potser el color de la paret no acaba de quedar molt bé... però en general és de nota alta... i aquesta finestra és molt, molt maca i la roba estesa... sí, un 8,5 :-))

    I t'he dit això del color de la paret perquè vegis que et sóc ben sincera, i que quan et dic les coses bones és tal com ho veig! ;-))

    M'has fet somriure amb això que la llibreta "imposa"... T'he entès perfectament i m'he sentit súper identificada (tot i que en un altre àmbit) Jo també tinc llibretes que m'han anat regalant al llarg dels anys, per escriure (contes, relats...) però les trobo tan boniques que no m'atreveixo a començar-les perquè no es facin "malbé"... Tu ets més valenta... Hauré de seguir el teu exemple... Mira, m'ha agradat veure que t'has atrevit a estrenar la teva Moleskine! :-))

    ResponElimina
  5. A mi m'agrada la paret! Perquè no t'agrada?

    ResponElimina
  6. Quan més gran el repte més gran l'esforç i més gran la satisfacció quan logres l'objectiu. Endavant!.

    ResponElimina
  7. quin regal més bonic!

    m'agrada com t'ha quedat, però sobretot que t'hi hagis atrevit...

    sempre pensem que no serà prou... qualsevol text, dibuix,.. per encetar una llibreta nova... però arriscar-se i atrevir-se i començar ja és tot un èxit...
    el camí, gaudir mentre caminem... això és l'important!

    (i sé, que tu n'ets mestra de recórrer camins i gaudir dels instants viscuts!)

    petó bonica!

    ResponElimina
  8. M'encanta que ens hages mostrat el procés, el camí, ja saps que els camins m'agraden.

    ResponElimina
  9. És molt xula aquesta llibreta i estic segur que en trauràs molt profit. Trobo que t'ha quedat molt bé el primer intent! A més conec la foto, que la vaig veure ahir a ca la Marta.

    ResponElimina
  10. M'ha encantat veure aquest post, el procés creatiu d'una aquarel·la des del principi fins al final. I quin resultat tan magnífic, Carme! Bona feina :)

    ResponElimina
  11. Si cada vegada que jo "intentés" alguna cosa em sortís com a tu, mare meva!
    Ha quedat molt bé i el procés ben interessant.

    Enhorabona!

    ResponElimina
  12. On uns hi diuen desastre jo n'hi dic...no sé Carme, pels que no en sabem ho trobem preciós, de desastre res, els desastres són una altra cosa! molt xulo!Què hi trobes a la paret?. Potser et poses el llistó molt alt? Feliç setmana Carme!

    ResponElimina
  13. ostres m'hauré de comprar una moleskine!
    m'encanten els dibuixos a la llibreta, el que passa és que la pressió de què no quedi malament cap full imposa.. és cert, de tota manera a vegades de l'errada surten coses molt maques..:)
    preciosa la roba estesa..

    ResponElimina
  14. Jo també en tinc una , però tamany llibreta o ebcara menys , de fet aban el blog jo el feia en una Moleskine n'ava fent un diari de molt llarga i també irregular entrada, despres em vaig passar al blog i ara la pobra només reb allò que em guardo i algun conte de volada per si publico algun dia que es incert ...
    Aquesta pero es reialment gegantina i l'has d'omplir d'obres de les teves que son precioses i tendres ...

    ResponElimina
  15. Si que és impressionant, si, de mides...
    però ja saps que diuen no...?

    cadascú rep els regals com el que és mereix, es guanya, o és...!!!

    per tant, nineta, va "a joc" amb tu...!

    m'agrada molt com l'has estrenat!

    petonets dolços ,nina estimada!

    ResponElimina
  16. Tot és començar porquet...

    Judit, no és paper normal no, és gruixut, per pintar amb aquarel·la, un paper molt maco!

    Ferran... podia haver acabat millor, tot i així, crec que l'he adreçat una mica. Gràcies!

    Ui! Assumpta, a mi també m'ha passat altes cops amb altes llibretes maques d'aquelles d'escriure. Són tan maques i no saps què escriure-hi. Buf! Un munt de cops! Doncs amb aquesta no vegis, cap idea, cap foto no em semblava adequada per aquesta mida tan maca! :) Tot és posar-s'hi!, ja ho veus!

    Gerònima, les pedres del voltant de la porta estaven fatal, no em diguis que no...

    Gràcies, Ramon!

    Oi que sí, mar, vaig flipar quan me la van regalar! :) però tens raó, es tracta d'atrevir-se i de gaudir del camí! I deixar-nos senyals i petjades perquè ens puguem trobar sempre que ens busquem... Gràcies, bonica! Un petonàs!

    Noves Flors, doncs... això els camins ... a mi també m'agraden... MOLT!

    Les fotos de la Marta m'han inspirat... gràcies, XeXu!

    Gràcies, caterina, una abraçada, bonica!

    Moltes gràcies, sa lluna, si crec que m'he anat engrescant a dibuixar i pintar pels ànims que m'heu donat entre tots...

    Marta, m'agrada que t'agradi... :) seguiré amb les teves fotos... que són precioses i m'agrada dibuixar-les...

    lolita, cert, cert, això que imposa... però mira es tracta també d'acceptar que les coses surten com surten. Jo no tinc molta pressió, perquè ja sé que no les encertaré totes ni de bon tros... ho dono per descomptat!

    Miquel Àngel, l'ompliré, l'ompliré... i tant que sí! Millor o pitjor... no quedarà cap full en blanc!

    Barbollaire, ho és, ho és i fantàstica també... gràcies per aquestes paraules que em fan posar vermella... ja us ensenyaré com segueix! petons, poeta.

    ResponElimina
  17. M'encanta la roba estesa! L'objectiu de Fanalet és sempre molt inspirador.

    ResponElimina
  18. Siiiiiii!!! molt bé!! Efectivament!! repassar les pedres del voltant de la porta ha estat un encert total... Resultat final, magnífic!! :-))

    Llibreta estrenada amb gran èxit!! ;-))

    ResponElimina
  19. La roba estesa... :) gràcies me l'apunto! Tens raó, Maijo, però en aquest cas és una altra Marta... :)

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies pels ànims, Assumpta... :) ni que fos per coherència, si les pedres de les finestres hi eren, per què no les de la porta! ;)

    ResponElimina
  21. shhhhhh....que hi ha roba estesa.
    Bona estrena del paper....m'agrada

    ResponElimina
  22. Ostres, CARME, a que endevino quin serà el teu proper dibuix? ;-))

    Per cert, no sé si només em passa a mi o li passa a tothom, però veig la finestra de comentaris ben diferent. Aquests de Blogger ens tenen com a conillets d'indies...

    ResponElimina
  23. Assumpta, doncs com que em coneixes prou bé... segur que l'endevines :) No sé si el proper o uns dels propers...

    Sí, a mi també em passa, tot canviat, en canvi en els que tinc problemes per comentar... tot igual, inclosos els problemes. han canviat els que tenim finestra o pàgina a part... em sembla.

    ResponElimina
  24. Hehehehe em fa gràcia perquè aquest matí he anat a veure la foto original del dibuix de la roba estesa i n'he vist un altre de molt maca, una finestra amb una carretilla... i he pensat "la CARME el podria dibuixar també"... i, mira, tinc el pressentiment que el veurem al teu blog ;-))

    Sí, han canviat els que ho tenim com tu, jo, el MAC... però els que ho tenen com en XEXU o en JOTAPÉ, per exemple, segueixen igual... Quines ganes de canvis que tenen aquesta gent, ens volen fer ballar el cap. Quan una cosa ja va bé no cal tocar-la.

    Bé, marxo una estona (canvio d'habitació vull dir) ;-))

    ResponElimina
  25. Doncs torno per dir-te que no!
    ja ja ja!
    :)
    He llegit el què m'havies posat i he tornat a mirar les pedres. Jo les veig bé, t'ho asseguro!
    Ja ja ja! que bona que ets!
    M'has tret el primer somriure del dia.

    ResponElimina
  26. Doncs l'has encertat, la veureu, Assumpta!

    Gerònima, he,he,he... Tu sí que ets bona! Gràcies, guapa!

    ResponElimina
  27. Les moleskines són simplement genials! A més, n'hi ha per a tots els gustos. Segur que tu trauràs molt profit a la teva!!! =)

    ResponElimina
  28. Yáiza, me les havia mirat un munt de cops i no sabia de quina mida comprar-me-la per pintar... i finalment acabava comprant-me altes tipus de blogs d'aquarel·la, més petits i més senzills... però aquest regal em va fer molta, molta il·lusió. És genial, com tu dius!

    ResponElimina
  29. M'ENCANTA!!!!!!!
    Amunt! Que diu una gran artista amiga meva.

    ResponElimina
  30. T'ha quedat molt bé!
    Els colors són molt encertats i el blau és preciós
    Bona estrena!

    ResponElimina
  31. Doncs, amunt, M Antònia!

    Gràcies, Glòria, m'alegro que t'agradi!

    ResponElimina
  32. Caram Carme, potser que me'n compri una, però primer he de saber què és això de la Moleskine...
    Fantàstic i molt pedagògic tot el procés.
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
  33. M Roser, és una marca de quaderns bonics, de tapes negres. En principi quaderns de viatge, però ara n'hi ha de moltes menes i fins i tot de gegants, com aquest i amb paper d'aquarel·la. Gràcies. Bona nit!

    ResponElimina
  34. On és el desastre? Xulíssima aquarel·la. Et trob a faltar. Una abraçada!

    ResponElimina
  35. Noia, el resultat final és dels que valen la pena! Es nota que t'ha estimulat de valent la teva llibreta gegant! Unes aquarel·les precioses, que de bon grat penjaria a casa. Felicitats, artistassa! Un petó.

    ResponElimina
  36. ooh! és una aquarel·la preciosa!!! com totes.
    i totes les que facis a la moleskine, ho seran. encara que no estiguis completament contenta amb el resultat, quan te les miris, serà ben autèntiques, teves.

    ResponElimina
  37. Vida, jo també et trobo a faltar... ja et busco, ja, però no t'acabo de trobar :) El desastre l'he arreglat una mica!

    Galionar, si t'agraden, te'n regalaré una per tu! :)

    rits, el millor és que recordes l'estona i les complicitats... i que és un moment per col·leccionar.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari