dijous, 26 de juliol del 2012

Una imatge amb les butxaques plenes de mandra


L'altre  dia  vaig  llegir  un post  de la sargantana,  ens  proposava  una imatge  de fer un clic  només  amb  els ulls  i ens  l'explicava.  Jo vaig  llegir  la seva imatge  en paraules  i sense  rellegir-la  i sense tenir-la  davant  he  dibuixat  això en interpretació  lliure...    o  millor  dit  en  interpretació  calmada  i sense  estrès... podria  ser  slow interpretació?  O  una interpretació  amb les  butxaques  plenes de mandra?

PD:  la  traducció  poètica de  la Marta,
slow  =  amb les butxaques  plenes de mandra
I jo  me  l'agafo,  que m'agrada  més  així!  Gràcies  Marta!!!!!!

Posats  a fer  un post  col·laborat,  afegeixo  la proposta    INTEGRADORA  que  en Fra  Miquel  em va  deixar  en un comentari  i  la  inequívocament personal del  Joan.

  1. Ja ho tinc!

    "Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa!"

    Podria ser l'eslògan que uneixi els dos moviments; l'Slow i el Quick. ;o)
    petó.

      joan gasull26 de juliol de 2012 7:41
      també podriem dir desvesteix-me de pressa que no tinc pressa......

40 comentaris:

  1. jajjajaj...dons l'has clavat, nina
    sols que el far a mi em quedava a l'esquerra, pero aixo no ho vaig explicar
    moltes gracies
    a mes d'un clic d'ull, ara es un clic de paint tambe--jejejjej

    molts petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un clic de Paint... no massa precís, però amb tota la complicitat.

      Una abraçada, sargantaneta...

      Elimina
  2. també podriem dir desvesteix-me depresa que no tinc presa......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gran trobada, Joan!

      M'encanta la teva versió integradora... del slow-quic!

      M'hi apunto!

      Elimina
    2. he entrat decidida a dir el mateix que ha escrit en Garbí... hehe
      tens raó Carme, les meves filles cada dia que passa de vacances tenen les butxaques més plenes de mandra.
      i a mi perquè no em deixen, que si no...

      Elimina
  3. jo porto a les butxaques la calma de l'estiu...
    la calma dels temps tranquils amb què voldria anar omplint els meus dins...
    la calma de tenir tot el temps del món per passejar, escriure, llegir i somriure...
    i estimar, és clar!
    i posats a fer eslògans integradors...
    el d'en Fra Miquel em va agradar, però...
    millor m'apunto al d'en joan...
    desvesteix-me ràpid que tinc tot el temps del món per a tu...
    ;)

    besets i relax!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si l'estiu ens acaba d'omplir els dins de calma i serenitat, mar.

      Passejarem, llegirem, escriure, somriurem i estimarem...

      Tot el temps del món per tu... és una frase preciosa que per força ha de crear un moment únic!

      Una abraçada!

      Elimina
  4. Ehhh que sóc aquí! Però com m´agrada tant tot el que heu dit, jo només diré...

    Siiiiii!! El món podria ser sempre així de màgic!

    Uns bessets per un dijous que just comença.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per ser-hi bonica! Una militant slow que no podia faltar :)
      petonets ni que siguin mandrosos...

      Elimina
  5. Sempre he sentit allò de: "feina fuig, mandra no em deixis!" i és que cal dur-ne bona provisió a les butxaques, de mandra, que sinó acabes morint-te treballant i ni te n'has adonat que estaves viva :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això crec que és el que més falta ens fa: adonar-nos que estem vius... allò més evident i més difícil a vegades, Cli, gràcies

      Elimina
  6. M'agrada el de Joan però... per què desvesteix-me ràpid?... podria ser slow sobre slow... desvesteix-me sense pressa, recreant-te, que tinc tot el temps del món...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era un intent d'integració... he, he, he... Noves Flors, em fas inventar coses que no havia pensat abans.... imagina't que es troba un slow i un quick... alguna cosa segur q ue anirà ràpid... millor que sigui aquesta. ;)

      Clar que per a mi em sembla perfecte ser slow sobre slow... però és que no tothom som slows... :)

      Elimina
  7. Sempre s'ha dit que els cansats fan la feina, aquest post fet "des de la mandra" n'és un altre exemple. :-))

    ResponElimina
  8. Aquell post de la SARGANTANA el vaig trobar preciós... llegir-lo feia com un efecte tranquil·litzador, relaxava... i el teu dibuix aconsegueix transmetre la mateixa sensació!! Molt, molt maco!! :-))

    ResponElimina
  9. jaja m'agrada que hi hagi més propostes integradores!!! molt bon dibuix i això que dius que amb mandra ! ja ho diuen que els cansats fan la feina ( ara que ho he escrit no ´se si és integrador o no?)

    ResponElimina
  10. A poc a poc, amb calma, sense pressa, perquè el temps no compta, malgrat passi!!! Us imagineu????
    Amb pausa, i amb mida va lenta oscil·lant, així la vida, passa... Però, de cop, sona l'alarma, mentre slow!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) amb calma ni que sigui per vacances... fins que soni l'alarma!!!!

      Elimina
  11. Quina preciositat el dibuix! Molt estiuenc i molt semblant al que contempl a les nits que vaig a la platja a passar la calor de la nit vora la brisa de la mar :)

    ResponElimina
  12. Caram, caram! l'slow porta a fer coses ben belles! m'agrada que recuperis el paint de tant en tant!!

    això de l'slow em té ben intrigada, crec que entre els 250 posts que tinc per llegir, sabré treure'n l'entrellat! això si, ho puc fer amb la calma, oi? ;)

    ah, i tb m'agrada molt la foto de la capçelera!! quines fotos tan maques que fa la fanalet, eh!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha gaire entrellat per treure, rits, prendre's el blog en calma, com una cosa més de la vida.

      Al ritme de cadascú sense estressar-se... si no hi ha post, no hi ha post, i si comento menys comento menys. Però sembla que tots s'han confabulat per donar-me mil idees per fer posts, per tant el meu ritme slow, és el mateix ritme de sempre. ;)

      Fes-ho amb molta calma... mooooolta....

      Algun Paint de tant en tant també m'agrada fer-lo. És més fàcil per mi que pintar amb aquarel·les, més tranquil, més slow... :)

      Elimina
    2. valens! crec que el meu ritme tb és slow, xò no ho porto massa bé.... aviam si aconsegueixo fer-ho!
      doncs molts paints més!!!

      Elimina
  13. Per què serà que de tot plegat, el que menys em sorprèn és la resposta del Sr. Gasull?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no et sorprengui... no vol pas dir que no sigui encertada, oi?

      Elimina
  14. M'agrada això de les butxaques plenes de mandra...Ho sigui que vas llegir una imatge , la vas memoritzar i la vas dibuixar...El dibuix és preciós miraré si trobo la imatge a veure com l'has interpretada...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he vist l'origen del clic, veig que t'has plasmat molt bé...

      Elimina
  15. Nosaltres poc a poc i bona lletra ... qui tingui pressa que passi davant.

    Slow i sense mandra, bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni una mica de mandra, Pere? :) Vaaaaa.... sííííí.....

      No tinc pressa, estic pràcticament de vacances... només em queda una tarda de feina: dilluns!

      Bon dia i bon cap de setmana, Pere. Una abraçada.

      Elimina
  16. Em sembla que hi han slows treballen més que els quicks...

    El paint t'ha quedat molt bé, reflexa exactament el que ens va explicar la Sargantana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú és com és... ;) I alguns (o alguna) no tenen (tinc) arreglo.

      Gràcies, Glòria!

      Elimina
  17. Desvesteix-me a poc a poc que el món s'acaba però no té pressa.
    Aix Carme jo també vaig slow, deu ser la caloreta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Ambla caloreta que fa i les insinuacions del Joan, ja veig que molts ens apuntem a desvestir-nos... que hi fa que sigui poc a poc o ràpid... :)

      Bon cap de setmana, Joana! Doncs, slow, slow!

      Elimina
  18. Slow dolly! txurra, stand by, sargantana, dragonets a les parets... berbena... no puc dormir , ufff tinc tanta calor!!! carmeta molt bo l'intent de salval al capullo de la Silvia pero jo el tiraria als lleons .. no val la pena .TU que ets bona de mena.. Bon estiu si pot ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon estiu Miquel Àngel!

      No sé pas si sóc bona de mena, però el meu pare em va ensenyar una frase que sempre la recordo: "La gent reacciona com pot i no com vol" i sempre m'agrada pensar en alguna possibilitat d'aquest "com pot". Dóna una mica de feina, però surt força a compte fer-ho. O m'agrada, deu ser deformació professional. Encara que pensis que igualment no val la pena... i l'engeguis a passeig, una mica d'esforç per mirar d'entendre tampoc està malament. :)

      Elimina
  19. Tenia la creença que en POSAR I TREURE, ANAR I VENIR, ENTRAR I SORTIR... teniem tant de fet !!! araes veu que això de SLOW I QUICK se màjunta a aquestes percepcions que del fer tenia.
    Quan torni a nèixer els diré que m'ensenyen ja d'entrada tots els idiomes possibles per no anar atrafegat amb el diccionari... la calor, que no és tanta, també deu retardar o enlentír les ganes de moure la cularsa.Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que la calor ens fa més lents... i més mandrosos!

      Em sap greu fer-te buscar al diccionari, Anton, tot plegat no és més que ganes de jugar una mica!

      Una abraçada!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari