divendres, 8 de febrer del 2013

Finestra amb pensaments

D'una fotografia de la  Carme Fortià

Si faig  callar  totes les  paraules
potser  callaran també  els  pensaments.

43 comentaris:

  1. No cregues, els pensaments sempre han sigut molt xerraires.

    ResponElimina
  2. Ui! els pensaments no callen ni amb amenaces! ja ja ja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poden arribar a callar, però és qüestió de posar-s'hi ben seriosament.

      Elimina
  3. Darrere dels vidres
    s'escolten paraules
    s'amaguen pensaments
    I quan plou ... s'hi passegen cargols.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
  4. els pensaments mai callen......ni els més trapelles

    ResponElimina
  5. Si el que has de dir no és més bonic que el silenci... http://youtu.be/fPtVkhyoaYg

    ResponElimina
  6. A vegades encara que callis les paraules els pensaments continuen presents..... Són punyeteros!!!

    ResponElimina
  7. Podem dir que és la finestra de pensar.

    ResponElimina
  8. Jo ho diria a l'inrevés, si fem callar els pensaments, segur que callaran les paraules, però si fem callar les paraules, els pensaments sempre seguiran fent de les seves...
    Pensaments humans i pensaments florals...un bon conjunt, bonic quadre.
    Bona nit.

    ResponElimina
  9. aprofito avui que m'he sentat al ordinador per omplirme els ulls de colors i de paraules i per fer-te uns petons

    =)

    ResponElimina
  10. Si trobes la manera de fer callar els pensaments, t'agrairia que me la fessis saber. Prometo guardar-ne el secret si és el que tu vols, o pagar-te els drets de propietat intel·letual si és que registres el sistema. Em faria molta falta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo rai, la tinc, la tinc! Et prometo que la tinc... i no és la que surt al post... això pretenia ser un pensament poètic i prou.

      Elimina
    2. Que el post era un pensament poètic estava clar, però com que parlava de "fer callar pensaments" he aprofitat per veure si me'n donaves la recepta... dius que la tens, oi? Doncs donaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, fés el gest ;)

      Elimina
    3. Necessita una dedicació i un procés, però si vols t'ho explico. ;)

      Elimina
  11. M'has fet pensar amb Benedetti:
    "Hay pocas cosas tan ensordecedoras como el silencio"

    Que passes un bon dia, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joana per la teva aportació tant ben trobada!

      Bon cap de setmana, bonica!

      Elimina
  12. A mi em sembla que és ben bé al revés. Fer callar les paraules és la millor manera de donar més veu als pensaments. Cosa que no ha de ser dolenta si els pensaments són tan acolorits com aquests tan bonics que has pintat. :-)
    Bon cap de setmana, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb tu... del tot, del tot...

      Bon cap de setmana, Mc!

      Elimina
  13. Saps? Crec que ho aconsegueixes quan fas parlar el cor.
    Bon cap de setmana, estimada Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps? Tu també tens raó, Pilar! Bon cap de setmana, estimada Pilar.

      Elimina
  14. Els pensaments no necessiten paraules per deixar-se sentir, Carme; ni els de la magnífica aquarel·la ni els altres... I els sentiments tampoc; ells solets inventen nous llenguatges silenciosos per a cada ocasió.
    Una forta abraçada, i si els néts es disfressen, bon Carnaval!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat llegir tota la tirallonga dels vostres pensaments sobre els pensaments... tu hi afegeixes els sentiments, perquè sempre saps veure més enllà. Una abraçada immensa i la veritat és que no tinc una família gens carnavalera...

      Elimina
  15. Els pensaments els poses per escrit i ja no callen, perduren, com aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) si m'ho deixes prendre amb bon humor... perduren ... i a vegades tampoc no caldria... com aquest, absoliutament prescindible! :D

      Elimina
  16. Aquests dies, especialment complicats en la meva vida, són els pensaments els que em porten la tristesa, i el desconsol per no trobar lògica a tot el que em tomba pel cap. Ara m'asseuré potser davant de la finestra, o en qualsevol racó, i els endreçaré!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre utilitzo aquesta expressió d'endreçar pensaments... és una gran feina, en els dos sentits... una feinada i una feina important.

      Espero que no se't rebel·lin massa...

      Elimina
  17. m'agraden els pensaments que em vénen mentre miro les finestres, per això trobo perfecte plantar-los en aquest lloc :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fan de filtre de colors bonics per als pensaments de dins. :) Una alegria veure't Clídice!!!

      Aquests dies he pensat en tu amb el tema dels refranys blocaires. El primer que vaig llegir em sembla que l'havies inventat tu: Qui no té feina el blog pentina. Oi que sí?

      Elimina
    2. Doncs jo sí! perquè el vaig trobar boníssim i ben encertat!

      Elimina
  18. No, no, no, que no callin, ni una cosa ni l'altra!
    Petons Carme!

    ResponElimina
  19. Després d'un cap de setmana ple de pensaments i poques paraules, m'aniria bé trobar la fórmula per silenciar-los en alguns moments...

    Aferradetes.

    ResponElimina
  20. Si no buidem el dipòsit del nostre cap , xungo.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari