dissabte, 11 de gener del 2014

Diàlegs poètics. Diàleg 3er: Jordi Dorca



Cap cortinatge 
el desamor no amaga. 
Vola endins, l'àliga. 
Ales immenses
fan voleiar cortines.
Parteixo nua.
Com quan bategues, 
desplegues, vent, la vela
negra, la dansa. 
Amb vela inflada,
navegàvem veloços.
Lluny d'arribada.
Esdevinc lliure
després de tu. S'allunya
la mort sabuda.

........................................Jordi Dorca
Després, la calma 
la deriva infinita.
Em faig menuda.
Carme.....................................


Noves aportacions:

Darrere la cortina
et miro
em mires
mai sé si em veus ... o m'imagines.
........................................................................Pere

Darrere la cortina jo et miro
tu, capficat, no em veus
com l'amor que es respira
amor d'anada sense tornada

..........................................................................sa lluna


Cap amagatall
resisteix la passió
esclatant d'un bes.
............................................................................Montse

51 comentaris:

  1. Impressionants els versos d'en Jordi. Preciosa la teva aportació.
    Quina força i quina delicadesa alhora.
    M'agraden llegits sols i combinats.
    Quanta riquesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impressionants els versos del Jordi... a mi també m'ho van semblar. Gràcies, Mònica!!!

      Elimina
    2. Gràcies, Mònica. Moltes gràcies.

      Elimina
  2. Doncs jo crec que, combinats, és millor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Loreto.
      Com els còctels,
      com la música,
      la barreja enriqueix.

      Elimina
  3. Respostes
    1. És un dibuix de Paint antic, que en comptes de tenir les cortines recollides, com tenia, l'hi he afegit la cortina voladora, el paint va bé per potinejar-lo...

      Elimina
  4. Darrere la cortina
    et miro
    em mires
    mai sé si em veus ... o m'imagines.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Posaré el teu vers al post...

      Pots estar ben segur que t'imagino, Pere... :)

      Bona nit, Pere.

      Elimina
  5. Uau, molta tendresa... això està escrit amb el cor. M'ha agradat molt la intensitat, la força...

    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escrit amb el cor... ja pots pujar-hi de peus... :) Gràcies, Ximo!

      Elimina
    2. Gràcies, Ximo, per posar-hi també el cor.
      El coratge.

      Elimina
  6. Que intens aquest diàleg a dues bandes: vol, batec i llibertat!

    ResponElimina
  7. Carme m'encanta el dibuix!! és senzill i preciós, i acompanyat de les paraules convida a deixar la imaginació volar més enllà del balcó... M'encanta també l'aportació de Pere! Acabe de recordar ara la imatge de la peli "Mar adentro", quan ell mira per la finestra i s'imagina que surt a fer un passeig per la platja amb Belen Rueda, jeje, mentre sona el "nessun dorma" de Turandot... L'has vista?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí l'he vista... sí vaig recordant l'escena que em dius... m'alegro que t'agradi el dibuix... un Paint senzillet.

      Elimina
  8. Ui, quin nivell, penso que cada haiku del Jordi té un haiku resposta molt encertat...
    Bon diumenge Carme.

    ResponElimina
  9. Un diàleg insuperable. M'agraden els versos de tots dos.

    ResponElimina
  10. El vol de la cortina.
    Magnífic i senzillíssim vol.
    Gràcies a tots!

    ResponElimina
  11. No són gens fàcils, aquests poemes, però es comenten ells mateixos en cada resposta.

    ResponElimina
  12. aplaudeixo tant fort que em fan mal les mans!

    ResponElimina
  13. Impressionant el contingut dels versos de tots dos, riquíssims en càrrega emocional. Jo també els trobo insuperables.
    Felicitats a tots dos, Jordi i Carme, i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra abraçada de tornada... Montse!!! Gràcies, sempre... també dic jo...

      Elimina
  14. Quina idea tan genial aquests diàlegs!
    Felicitats a tos dos. Poetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot sovint em passa, que trobo versos irresistibles al diàleg...

      Gràcies, Glòria!!!

      Elimina
  15. Un diàleg curiós, ple de sentiments, un vers a vers, sota l'aire que fa voleiar la cortina i entra furtiu en la intimitat!

    ResponElimina
  16. de vegades cal obrir les portes i el cor de bat a bat per renovar-nos i deixar espais
    em sento oxigenada despres de fer un volt per aquest espai teu
    un petó molt gran Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquest vol de cortines... també ha entrat l'aire i l'oxigen... ben cert, sargantaneta estimada...

      Una abraçada immensa...

      Elimina
  17. Navegar a tot drap...
    Aquests versos ens dónen força per si mai ho hem de fer a contra-vent.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades massa a tot drap, anem... :)

      Gràcies, Xavier!!!

      Elimina
  18. Compartir diàlegs, complicitats, dels millors tresors que tenim.
    Enhorabona als dos, és magnífic!!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Darrere la cortina jo et miro
      tu, capficat, no em veus
      com l'amor que es respira
      amor d'anada sense tornada

      Elimina
    2. Lluneta, de seguida que sigui davant de l'ordinador, pujo el teu poema, des d aquí és incòmode...

      Gràcies pe ser-hi sempre i per compartir els tresors que tenim.

      Una abraçada immensa.

      Elimina
  19. Cap amagatall
    resisteix la passió
    esclatant d'un bes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, fem camí, un camí preciós amb tantes aportacions.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari