dijous, 9 d’octubre del 2014

Postal nº 7 - Cap Norfeu



















Vertigen inútil
d'abocar-me al buit,
d'aquesta distància infinita.
La terra  em sosté.
Només trec el cap
per veure si hi ets.

22 comentaris:

  1. Aquest buit és enormement blau.
    El gest val molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un buit blau i també ple de camins invisibles...

      No tothom sap donat valor al gest... Gràcies!

      Elimina
  2. I encara que no ens vegis, Carme, hi som, hi som, potser no ben bé els que tu esperes que hi siguin, però algun lligam fi com la seda d'una teranyina els lliga el pensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Olga, aquest gest que fas d'acompanyament, també té molt de valor. I tens raó, hi ha un lligam fi... Crec que entre totes les persones.

      Elimina
  3. Mentre la terra el sostingui, l'arbre pot estirar les seves branques sense por de caure al buit...Igual que les persones de vegades fem funambulisme per trobar-nos amb la persona estimada i sovint sense xarxa...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... Crec que la vida funciona sempre sense xarxa... Petonets, guapa.

      Elimina
  4. Els peus sempre a terra, i el cap que no pari de buscar coses interessants.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'has clavat, Joan, com m'agrada la teva interpretació... Que no pari, que no pari...

      Elimina
  5. Hi ha sort? Per si de cas, agafa't bé...

    ResponElimina
  6. Hola, bon dia! Fem un cafè?
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mati, m,hi apunto de seguida... Un cafèi una companyia... Som-hi!

      Una abraçada

      Elimina
  7. cal tocar de peus a terra mentre somniem que tot es possible i tot està per arribar

    ResponElimina
  8. De vegades costa tenir els peus ben agafats a la terra... és quan el cap tira molt cap el cel ;)
    M'encanta el poema... i el dibuix :)
    Jo aquest pi el tinc retratat...
    B7s guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que m'entens...

      Gràcies, és una satisfacció que t'agradin.

      Segur que sí, deu ser el mateix pi... N'hi ha un parell que criden molt l'atenció...

      Elimina
  9. mentre tinguem ben arrelats els peus la terra ens sostindrà ben segur

    ResponElimina
  10. Quan el vegi, q no temi llançar- se al buit

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari