diumenge, 13 de novembre del 2016

Monistrol



De la proximitat de la roba estesa,
amb els seus colors i el seu ordre atapeït,
fins a la llunyania de  l'art,
de les finestres gòtiques
de la història, de casalots abandonats,
hi ha un fluir vital que, avui, ens corre per les venes.

Dels ulls, al cor,
al peu de la muntanya màgica,
sentiments potents de pertanyença.
Entre la muntanya i jo,
entre nosaltres i la terra.

14 comentaris:

  1. Acabo de llegir la meva ració de La Muntanya Màgica (en relectura) i trobo que tu també en parles.
    Veriablement és una muntanya de temps insalvable la que separa les gelosies de fusta del seu origen. La teva sensibilitat ho encrta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha tantes muntanyes de tota mena i tantes màgies també, que no costa de trobar-nos en alguna coincidència, Olga.

      M'agrada afegir que les coincidències m'encanten. Sento una debilitat per elles.

      Elimina
  2. Tan a prop i ... tan lluny en el temps i la riquesa
    una finestra gòtica i un balcó de roba estesa.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
  3. La proximitat de la muntanya marca els costums dels habitants (i visitants) de Monistrol

    ResponElimina
  4. Art i vida, la teva fotografia i el teu poema en un moment col·leccionable.

    ResponElimina
  5. Quin contrast tan estrany. La vida, la roba penjada d'avui, al costat de l'art gòtic. Bonica foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un contrast que a mi em va semblar entranyable i em va donar una sensació de temps que passa, però també de continuïtat.

      Elimina
  6. aquest art gòtic ha vist i veurà molta roba estesa, si podés parlar, la pedra seria una bona crítica de moda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ha, ha, ha... ens explicaria tots els modelets que li han penjat davant dels nassos...

      Elimina
  7. En aquests racons que suporten tants anys, la roba estesa, moltes vegades, són la senyal de que encara la vida roman en elles.
    Jo també sóc un assidu de la Muntanya Màgica, sempre propera a mi.

    ResponElimina
  8. Sí, Alfonso, encara hi ha molta vida a Monistrol. I molta gent i molt de moviment. Malgrat els casalots abandonats...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari