diumenge, 23 de novembre del 2008

Aina (diu Merike que en finés vol dir sempre!)

,
Un dia ple.
Compartides, les hores,
duren per sempre.

21 comentaris:

  1. Això és veritat, duren per sempre... i donen energia i força :)

    ResponElimina
  2. ei aquesta carna ala brassa fa agafar gana....encara que lo mes bonic d'aquests apats es la companyia, el poder xerrar,compartir la taula

    ResponElimina
  3. Déu n'hi do!
    Quin goig i quina enveja!
    Que aprofiti!

    ResponElimina
  4. la paraula "aina" en la llengua finlandesa és "sempre"!

    ResponElimina
  5. NO IMPORTA EL LLOC
    EL SOL ÉS SEMPRE IGUAL
    NO IMPORTA SI ÉS RECORD
    O ÉS UNA COSA QUE ViNDRA
    NO IMPORTA QUANT HI HA
    EN LES TEVES BUTXAQUES AVUI
    SENSE RES HEM VINGUT
    I ENS N'ANIREM IGUAL

    PERÒ SEMPRE ESTARAN EN EL MI AQUESTS BONS MOMENTS
    QUE PASSEM SENSE SABER

    NO IMPORTA ON ESTAS
    SI VÉNS O SI VAS
    LA VIDA ÉS UN CAMÍ
    UN CAMÍ PER CAMINAR

    PERQUÈ SEMPRE ESTARAN EN MI
    AQUESTS BONS MOMENTS QUE
    PASSEM SENSE SABER
    un petonàs

    ResponElimina
  6. Tres versos que engloben una gran veritat.

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. M'agrada com has posat el foc tan vermell i m'agrada el poema: Hores compartides... el millor que hi ha!!

    ResponElimina
  9. Compartir ..... tota classe de sentiments: al.legria,tristeza.
    somriures i llagrimes.
    Moments que sempre tenim en el nostre cor .
    Quina barbacoa ........
    fins a sempre nuria

    ResponElimina
  10. Gràcies per utilitzar la meva foto, és la meva finestra de cuines i el meu aloe favorit!

    ResponElimina
  11. "Reflex del temps:
    Fas el moment etern.
    Pintes la llum.
    Harmonitzes els mots
    que extens per l'espai.
    Et visc. Em vius"


    :¬)*

    ResponElimina
  12. M'encanta aquesta frase! És cert, les hores que passem amb la gent estimada les recordarem per sempre, però que ben trobada! Que me la deixaries pel blog?

    ResponElimina
  13. Cesc, si que en donen i l'hem d'aprofitar tota.

    Mon, està b e´ agafar gana del menjar i també gana d'amics.

    Nones flors, boníssima, ja t'ho dic.

    Striper, i tant que sí! és que no volem oblidar-los!

    Joan, gràcies, t'hi convidem.

    Merike, quina coincidència i quina gràcia. Aina en aquest cas és el lloc de la trobada. Una casa de colònies que es diu així. Gràcies per la teva aportació. M'agrada molt. Petonets.

    Rosa, gràcies pel teu poema, és preciós!

    Teresa, tu ets experta en dir coses en tres versos.

    Gràcies Cinzia!

    Quanta raó que tens Onatge!

    Assumpta sort que t'qagraden els meus dibuixos, m'animes.

    Núria gràcies maca, fins sempre!

    M'agrada la teva finestra de la cuina, Merike. Gràcies a tu per deixar-me la foto.

    Barbollaire, sobredosis d'emocions avui, amb tant poemes. Una preciositat de mots, ben endins.

    Xexu, i tant que te la deixo, i amb molta il·lusió.

    ResponElimina
  14. els records recordats en companyia duren més, prenen vida

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. El ple d'un dia
    es comparteix
    tota una vida.

    Salut Carme.
    onatge

    -encara se sent olor de carn a la brasa...-
    (Carme perdona'm, però avui en llegir-ho he vist alguna cosa que no em quadrava, el que volia escriure és tal com està ara)

    ResponElimina
  17. Els moments ben compartits, són els millors i, tens raó, duren per sempre!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari