dissabte, 18 d’abril del 2009

El lector (The reader) de Stephen Daldry - 2008

És una pel·lícula força dramàtica, però que fa de bon veure. Està ben feta i planteja temes ben interessants.

Situada en els anys després de la 2ª guerra mundial, cap als 50. Un noi jove de 16 anys, es troba malament un dia, a l’autobús, quan torna a casa. Ha de baixar i es fica en una entrada per refugiar-se de la pluja i allà vomita. Una dona que viu allà l’ajuda i l’acompanya a casa. En refer-se de la seva malaltia, unes setmanes després, la va a veure per a donar-li les gràcies i li duu un ram de flors. Entre els dos, malgrat la important diferència d’edats, s’estableix una relació eròtica i amorosa. S’acaba sobtadament quan ella se’n va sense dir-li res, ni deixar rastre. Al cap de 7 o 8 anys, quan Michael és un estudiant de dret, assisteix a un judici i la veu al banquet dels acusats per crims contr a la humanitat, com a vigilanta d’un camp de concentració.

La pel·lícula té diversos temes de fons. La importància que pot tenir un amor, per efímer que sigui, deixant empremtes per a tota la vida. També planteja un tipus de personalitat d’aquesta dona, dura, però potser no pas dolenta, que mira la vida com una cosa tant dura com ella i que creu que a cada moment un ha d’assumir el paper que pot o que li toca, fins a les darreres conseqüències. I que de revisora de tramvia, passa a treballar a la Siemens que fabrica armes i després de vigilant al costat dels nacis. I encara que sembli impossible intenta ser honesta amb allò que ha fet, i les altres acusades se n’aprofiten.

Michael s’esgarrifa, intenta entendre, escolta, pensa, es turmenta, es desespera, es planteja intervenir i finalment no ho fa…

Ha estat un estona emocionant i intensa, per pensar, tristament amb els homes, les dones i els nostres motius, les nostres justificacions, la nostra duresa que és a la vegada feblesa. Jo us la recomano, si en teniu ganes.

15 comentaris:

  1. És una de les què tinc pendents de mirar, no em costa tant com llegir, i em sembla que m'has donat una bona opció per aquest vespre :)

    ResponElimina
  2. tinc molt oblidat el món del cine.
    No em queda temps!!!!

    ResponElimina
  3. La vaig conéixer un dia que vaig anar a mirar una pel·lícula i aquesta sortia anunciada. El trailer em va agradar força. Ens haurem d'animar a veure-la!

    ResponElimina
  4. Jo em vaig llegir el llibre ja farà uns cinc anys, i la veritat és que em va encantar. La pel·lícula encara no l'he vist però la tinc pendent. Realment et recomano la lectura, jo el vaig gaudir moltíssim!

    ResponElimina
  5. Ah, i passa pel bar... hi ha quelcom per tu!

    ResponElimina
  6. La vaig veure fa un parell de setmanes, em va agradar moltíssim. Com bé dius plena de contradiccions i sentiments. Molt molt bonica.

    ResponElimina
  7. fa anys, uns quants :) feia un curs on comentavem llibres llegits en anglès. Vam tractar aquestanta t, i ens va agradar molt per tanta barreja de sentiments.
    No vaig quasi al cinema. A tot no s'arriba. La meva germana em va dir que li havia agradat

    ResponElimina
  8. Encara no l'he vist, però en Josep ha llegit el teu comentari (ell sí l'ha vist) i diu que hi està completament d'acord. A veure si puc i la veig.
    Quan hi ha alguna cosa realment bona al cinema, cal tenir-la en compte.
    ;)

    ResponElimina
  9. De la peli, ni idea, però he passat de dret aquí, per comentar, nena, m'encanta com vas fent, com una formigueta, sense descans, cada vegada més preciosos dibuixos i poemes, què esperes a posar-ho en paper i que tothom en gaudeixi? Uix, ja et faré de presentadora...

    ResponElimina
  10. he deixat al meu blog una coseta per tu.... ;-)
    que tinguis un bon diumentge, maca!

    ResponElimina
  11. Me l'apunto, tot i que també parlen molt i molt bé de GRAN TORINO, així que aquesta anirà darrere

    ResponElimina
  12. Ho expliques genial, però em fa l'efecte que a mi no m'agradaria :-)

    He arribat a un punt que passo de mirar o llegir coses que em facin patir... Potser d'aquí un temps em passarà, però porto una època d'una hipersensiblitat que... no m'hi atreveixo...

    Com sempre... bonic dibuix (crec que són els colors que saps triar, l'encert amb que ho fas, el que m'agrada tant... no sé, jo segueixo analitzant jejeje)

    ResponElimina
  13. Cesc, ja m'explicaràs què t'ha semblat.

    Jesús, si a sobre anessis al cinema, ja em faries dubtar de la teva pertanyença a l'espècie humnana...

    Patrícia, gràcies per la visita!

    Neo, doncs llegiré el llibre també. I moltíssimes gràcies!

    Anna, m'alegro de coincidir amb tu!

    Khalina, és verita t no hi ha temps per tot. Jo hi vaig poc també, però de tant en tant m'agrada.

    Cèlia, Striper, ja m'explicareu si us agrada.

    -assumpta- espero que t'agradi a tu també.

    Zel, no crec que posi mai res en paper, no tinc l'impuls, ni l'empenta de posar-me en marxa per aconseguir-ho. I tampoc no m'importa massa. Estic bé aquí, crec que amb vosaltres ja en tinc prou... és un ambient encantador i feliç.

    Gràcies, Sargantana, amb regalets així, impossible que no sigui un bon diumenge!

    Mireia, Jo Gran Torino no l'he vista encara... ja m'explicaràs si t'avances.

    Assumpta, t'entenc molt bé. De fet la meva opció també és aquesta. No m'agrada anar a patir. Però algun cop faig exc epcions, sobretot si són com aquesta que no són angoixants.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari