dissabte, 17 de setembre del 2011

Amics

Tot  em va venir d'una idea  de la maijo.  Un bon dia  em van venir ganes  de fer-li cas  i dibuixar els amics.

Aquest  estiu amb les  fotos  de l'excursió de l'agost  amb la colla  de sempre,  vaig  voler provar-ho.  N'hi ha que s'hi assemblen una  miqueta i n'hi ha que no  gens. Com que no els coneixeu...  no podreu pas  jutjar-ho.    Jo crec  que ells  són més  guapos! I la que estic  d'esquena  castigada sóc  jo,  que ja em vaig  dibuixar un cop  i no em venia  de gust  de tornar-hi.  Aquest  cop érem 10  i m'hi vaig  atrevir,  a  vegades  som més.
 

21 comentaris:

  1. Ostres, què bonic... saps que tenc el cuquet d'aprendre'n. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Jo crec que s'assemblen tots, fins i tot tu.;-)

    Bon cap de setmana per a tu també!

    ResponElimina
  3. A tu et reconec i a l'Enric, també!
    La resta de dibuixos són fantàstics, com fantàstics són els amics!
    Bon matí de dissabte, Carme!

    ResponElimina
  4. Doncs jo del cuquet del Paint ja en vaig tenir prou ahir.

    Sense conèixer a ningú, et diré el mateix que en Jpmerch, tot s'hi assemblen molt. ;D

    ResponElimina
  5. Alguns han quedat realment reeixits, tant si s'assemblen als models reals com si no.

    ResponElimina
  6. Doncs déu ni do!! Tan si s'assemblen com si no, té molt mèrit poder dibuixar persones i que surtin expressives...! Molt bé! Què en diuen ells, s'han vist dibuixats?

    ResponElimina
  7. És maco dibuixar retrats. Tan acostumats a fer fotografies, de vegades ho oblidem.

    Si et passes pel meu bloc, Carme, tinc una sopresa. Una abraçada.

    ResponElimina
  8. No sé si s'hi assemblen o no, però m'agraden com t'han quedat els rostres...Em recorden els dibuixos dels còmics.
    Mai no t'havia vist amb cua:D

    ResponElimina
  9. Doncs, endavant Ventafocs, aprendre'n per a mi ja és un plaer... No em cal arribar a saber-ne gaire per gaudir.

    Gràcies JP, jo sóc la que m'assemblo més, deu ser que em tinc enxufada :)

    Bon dissabte Fanal blau! I moltes gràcies... jo trobo que reconèixer l'Enric té mèrit. És dels que s'assembla menys! Però no vaig saber fer que s'hi assemblés més de cap manera i ell es va conformar.

    Moltes gràcies Carme! :) je, je, je...

    Gràcies, XeXu...

    Ferran... només un d'ells ha vist el seu i se la posat de foto de perfil de google o de gmail. :)

    Yáiza, no s'han vist! Ara que els tinc fets em fa vergonya ensenyar-los. Vaig començar pe fer-ne un que sortia a poques fotos i vaig fer la broma de fer-li una foto de joguina. Li va agradar i va estar content. Els altres... no he trobat ocasió o manera i és que la vergonya sempre busca excuses. ;)

    Ricard, a vegades tinc por que s'ho prenguin malament la gent si no han quedat prou guapos! Gràcies pel premi! El posaré a la meva col·lecció de premis!

    Pilar, no porto gaire sovint cua, és cert. Convertir els amics en personatges de còmics... je, je, je... quina idea.

    ResponElimina
  10. Ostres, jo recordo molt bé el ros-pèl-roig amb ulleres i gorra verda, que se'm va quedar mirant i em va somniure d'una manera molt maca...! I si fins i tot a un li has dibuixat l'aparell de la sordera! Sou una colla fantàstica, Carme.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. Hola Carme, quina sort saber dibuixar tan bé, jo en això sóc una mica(o molt)negada...
    Els que teniu tantes facetes artístiques, em feu una mica d'enveja sana...Però m'alegreu la vista(i la vida)...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  12. Estic totalment d'acord amb en XEXU... no podem saber si s'assemblen o no, però el cert és que estan genials!! Vull dir que es nota que "són reals", tenen expressió... m'agraden!! :-))

    ResponElimina
  13. Galionar, m'has fet riure de valent amb l'aparell de sordera. Je, je, je... pretenia ser el forat de l'orella una mica més fosc que la resta. Una abraçada!

    M Roser, jo crec que de tot es pot aprendre. Jo n'he après de gran, ara fa quatre dies, com aquell qui diu. Fa tres anys només que vaig començar a dibuixar amb el Paint i molt menys que vaig començar amb paper.

    Gràcies, com sempre, Assumpta!

    ResponElimina
  14. No sé si s'assemblen o no, però segur que sí, ets una artista

    ResponElimina
  15. Ben agraït que et deu estar, Carme! Que passis una bona nit :)

    ResponElimina
  16. És fantàstic! Ara que has començat no paris, segur que tens molts d'amics. Són frescos i divertits!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. he estat atent per entendre les seves paraules, relliscaven els petons amics...Anton.
    La llicenciatura ja la tens feta amb màxima nota.

    ResponElimina
  18. Gràcies Mª Antònia, un petonàs!

    Gràcies Ferran. Que tinguis un bon diumenge, encara que sigui plujós i amb votacions.

    Sí que en tinc, Maijo, molts, molts... :) Gràcies! Una abraçada.

    Anton, m'afalagues, i m'agraden molt les teves paraules. Gràcies!

    ResponElimina
  19. Que divertits esteu tots, i quin mèrit.
    com que gairebé ja es dilluns, bona setmana!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari