dijous, 12 de juny del 2014

Balcó i finestra

Finestra i balcó a Carlux

Sempre hi sóc, amb els finestrons oberts i els vidres tancats per protegir-me de la intempèrie. La cortina de ratlles, és només una cortina que s'obre amb un sol gest d'una mà. Ja no importen ni els mots ni els senyals de fum inexistents, ni aquells silencis antics que m'eixordaven cada capvespre. M'importa més somriure i sobretot acollir la vida. Si t'acostes, amb els ulls oberts a la vida, el sol que m'entra pels vidres, t'arribarà en un reflex... i la vida farà pampallugues  de llum, entre els  teus ulls i els meus.  

23 comentaris:

  1. Només acostar-m'hi, ja m'arriba "aquest reflex de sol dels teus vidres".
    A mi també m'agrada més"somriure i acollir la vida" segons bé i de la millor manera possible i gaudir de les seves "pampallugues de llum"...
    Molt maca aquesta descripció del teu espai.
    Gràcies per compartir aquesta "Finestra i Balcó"
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada, Montse, moltes gràcies per saber rebre aquest reflex de vida...

      Elimina
  2. No puc dir res sense espatllar el Moment de hui.

    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què dius d'espatllar? No hi ha cap post que s'espatlli per un comentari... I menys si es divertit...

      Elimina
  3. Els vidres són necessaris per protegir-se de la intempèrie. I per obrir-los de bata a bat així que arriba el bon temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ès un plaer poder tenir els vidres oberts... Sobretot a la nit.

      Elimina
  4. És bo de conservar les finestres obertes tota la vida.

    ResponElimina
  5. Finestres que ens protegeixen, però que no ens aïllen i els ulls ben oberts per omplir-los de llum.

    ResponElimina
  6. Trobar el nostre lloc i saber explicar als altres quin és aquest lloc, no amb la intenció de fer-nos inaccessibles sinó amb voluntat de fer-nos respectar.
    M'atrau molt la teva aquarel.la i el lloc on estàs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies nina, m'alegro que t'agradin les dues coses...

      Elimina
  7. Tens raó, Carme, la cortina de ratlles té ben poca rellevància, només cal un gest molt senzill per fer-la desaparèixer... És molt més important aquest somriure que cridarà més somriures, i que fondrà el glaç dels records que ja no calen... Sense voluntat de fer-te la pilota, Carme: cada dia dibuixes més bé!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, bonica, el somriure finalment és el que importa. Una abraçada ben forta.

      Elimina
  8. Pels vidres del balcó t'entrarà el sol de ple, i a més si podrà reflectir tothom...Pels de la finestra tu pots triar qui si pot reflectir, segons el moment o l'afinitat, només cal obrir o tancar les cortines...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anirem combinant l'obertura i tancament decles cortines, segons la necessitat...

      Bona nit M Roser

      Elimina
  9. Una finestra de l'ànima. Un dibuix molt maco!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les reconeixes, oi? Les finestres, vull dir, aix... No, finestres, no, que hi ha el balcó, el balcó!!! O balconet...

      Elimina
  10. Cinc ratlles que conviden a la festa de la vida, perquè la vida, amb les seves alegries i les seves tristeses, si l'acollim com tu assenyales, és sempre una festa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo poguéssim sentir sempre que la vida és una festa. Moltes vegades per més que m'hi esforci no ho aconsegueixo... Però si fem veure que sí... Ja tenim algu a cosa de guanyat.

      Elimina
  11. Obrir els vidres i les cortines per que l'estiu ens invadeixi amb la lleva llum i els seus colors.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari