dissabte, 14 de juny del 2014

Tomàquets


De tant vermells em fan delit
si l'amaneixes hi suco el dit.
D'aquests més grossos
me'n menjo un plat.
Amb els petits
hi suco pa.
.........................................................Carme

Boca de tomàquet
tomàquet de l'hort,
avui per berenar
voldria sucar-te
amb un tros de pa

i menjar-te ... de cop!

............................................................Pere

Rojos i lluents,
els tomàquets
esperen pacients
llesques i torrades
on poder fregar-se.

...............................................................Glòria

49 comentaris:

  1. Una amanida de tomàquets recent collits, amb un raig d'oli verge d'olives arbequines i un pessic de sal és una cosa tan senzilla que ratlla la perfecció. :-)
    Bon cap de setmana, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que me'n fa venir més ganes la teva descipció que no pas la foto...

      Bon cap de setmana, guapo!

      Elimina
  2. Mare meva, quin bé de Déu!!!!
    Les tomaques (per les meves terres en diem així) són unes bones companyes de la cuina d'estiu, refrescants i saboroses, delicioses! Sempre venen de gust, amanides, escalivades, sucades, triturades, mmmmmm
    Bon profit Carme!

    ResponElimina
  3. Que faríem sense tomàquets? Ingredient imprescindible a la nostra cuina mediterrània i de país, i si a sobre va acompanyat de poesia, més que més!!Molt bé Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un estiu sense tomàquets seria molt trist... ( i l'hivern també... Però l'estou més)

      Gràcies Rafel

      Elimina
  4. Collit de bon matí encara amb la fersca de la nit esdevé un dels millors acompanyants de l'esmorzar.

    ResponElimina
  5. Deliciosos tomàquets, tomàtecs, tomàtigues.....vermells, o verdosos, per amanir o per a sucar ....
    me'ls menjo amb delit amb els ulls i la boca !!!!

    ResponElimina
  6. La fotografia fa que els tomàquets ens vinguin de gust. El poema que l'acompanya és perfecte. I divertit.
    Si en sobren de madurs, encara en pots fer confitura.
    Fita

    ResponElimina
  7. Ideals per acompanyar grans plats. I a més són macos.

    ResponElimina
  8. I ara que al mercat se'n troben d'acabats de collir i de varietats autòctones que s'estan recuperant són tota una delícia, amb ceba tendra, olives mortes, alfàbrega i xopats d'oli d'oliva! Mira que ja he sopat, però...

    ResponElimina
  9. No m'hi puc resistir, aquests tomàquets són tan apetitosos que et repeteixo un antic vers:

    Boca de tomàquet
    tomàquet de l'hort,
    avui per berenar
    voldria sucar-te
    amb un tros de pa

    i menjar-te ... de cop!

    Bona nit Carme:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda de diumenge, Pere, els teus versos, ja ho saps són sempre benvinguts... els afegeixo. Gràcies!

      Elimina
  10. M'has donat una idea. Vaig a veure si hi ha bacallà en la nevera.
    Fins ara!

    ResponElimina
  11. per mi mes temptadors que un plat de maduixes

    una abraçada molt gran i vermella

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi gairebé que també, sargantaneta... i dic gairebé, perquè tot em tempta...

      Una abraçada rodona i immensa.

      Elimina
  12. Mmmmm, delicioses! Petits plaers vermells ben adequats per als àpats d'estiu!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Quin bé de Déu de tomàquets!!! Són preciosos, preciosos... Senzillament: rentats, oberts pel mig, un rajolinet d'oli, un pessic de sal i... queixaladaaaaaaaaaaaaa!! :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden així, més vermellets que no pas verds... Queixalada!!!

      Elimina
  14. Nyam, nyam, quins tomàquets...Aquests tan grossos em sembla que en diuen de cor de bou, per amanir són bonissims i els petits per sucar pa o per sucar-hi pa, és clar...La meva mare feia una melmelada que ens en llepàvem els dits...
    Bon profit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que sí, que són els de cor de bou... boníssims!

      La tens la recepta de la melmelada de la teva mare? ;)

      Elimina
    2. Ella ho feia a ull i només i posava tomàquet i sucre i quedava molt espesa, suposo que depenia de la quantitat de cada ingredient...La veritat, com que a mi la cuina no és el meu fort, no recordo pas les proporcions...

      Elimina
  15. espectaculars!!!! aquests tomàquets! amb sal i un rajolí d'oli... mmmm

    ResponElimina
  16. Tens una mica de pa? Amb els petits aquests de darrere em sembla que ara faria un bon pa amb tomàquet, comença a ser hora d'endrapar alguna cosa, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una hora boníssima pel pa amb tomàquet del diumenge sl vespre... I tant que sí!!!

      Elimina
  17. Rojos i lluents,
    els tomàquets
    esperen pacients
    llesques i torrades
    on poder fregar-se.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria per completar el post amb els teus versos...

      Elimina
  18. m'agraden moltíssim! i aquests fan molt bona pinta.

    ResponElimina
  19. Quan he vist aquestes tomàtigues (o domàtigues, segons d'on siguis) m'ha fet salivera.
    Tres tomàtigues ben llustroses, un pebre verd tallat a trossets, una ceba també a trossets (millor que no piqui), sal i oli al gust i ja està fet!
    Aixi és el nostre "trempó i si ho vols fer més gustós, posa-li pebres torrats, uns allets tallats ben menuts, acompanyat amb un bon pa pagès.

    I bon profit!! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Farem un trempó... d'aquests tan bons... Gràcies per compartir-lo...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari