dilluns, 16 de juny del 2014

Enlluernaments



Em vestiré de metàfora,
si només queden els mots.
L'amor seurà darrera la finestra.
Els geranis seran els petons.
Les  paraules,  la cortina
i les ombres les que no hi són.

L'enlluernament, 
tot just,
un petit cercle d'aram 
que pampallugueja penjat al sol.

Les persianes,  els braços oberts,
per acollir-te.

23 comentaris:

  1. L'aquarel·la fa justícia a aquest bell poema. Abans de llegir-lo ja he sentit a les galtes els tres petons de la cortina.
    Que bonic deu ser un vestit de metàfora. Segur que transparenta pensaments.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas somriure, perquè per ami sempre són primer els dibuixos. Em sembla que ho he explicat altres cops. No dibuixo el que "vull" sinó allò que em veig en cor de dibuixar... Després ja deixo anar sentiments i emocions... a veure què saben pescar dins del dibuix per escriure un poema.

      M'afalaga que trobis que s'adiuen... Cert els de la cortina es veuen més que els dels geranis...

      El vestit de metàfora pot ser bastant transparent, sí. De fet m'hi posi com m'hi posi, sempre transparento, jo. ;) Gràcies!

      Elimina
  2. El dibuix transmet vida, color, alegria.
    Les paraules si acoblen a la perfecció. “Em vestiré de metàfora...” m’agrada el que representa aquest vers

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, bruixeta, per més de metàfora que em vesteixi, no tinc arreglo.

      Elimina
  3. A vegades hi ha amors que s'han de viure reinventats, com si fossin una altra cosa i encara així, tenen la intensitat del sentiment més autèntic, com els teus versos d'avui que trobo preciosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades em sembla que l'autenticitat és l'única cosa que m'importa... Gràcies, Mònica.

      Elimina
  4. I a mi que m'agrada com t'ha quedat sa persiana i no té metàfora ... però me sent com dins un nigul i no puc dir res més que m'encanta el dibuix i el poema.

    Aferradetes, nina ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. La persiana oberta com els braços oberts, com l'acolliment fet metàfora... Gràcies per completar-ho. No et pots imaginar com és d'important aquest afegit...

      Moltíssimes ggàcies, ninona... Aferradetes dolcetes.

      Elimina
    2. He afegit les persianes al poema, moltíssimes gràcies!!!!

      Elimina
  5. Sobretot que no faltin geranis... :-)

    ResponElimina
  6. L'amor surà ben repapat darrera la finestra i es quedarà tots els petons que vinguin voleiant amb el vent, la cortina intentarà esgarriar-los, amb moviments sensuals, perquè ella també en voldria algun...Però s'haurà de conformar amb el seu vestit de metàfora, que brillarà amb algun raig de sol...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  7. "les paraules, la cortina" m'agrada molt. Ja t'ho vaig dir, jo voldria escriure com tu!

    ResponElimina
  8. Cap amunt... cap avall... Aquesta pintura... la del post següent... pujo... baixo... No em puc pas decidir. No sé quina m'agrada més! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són dues finestres de la mateixa casa, la casa de la façana d'avui (dia 28), al fossar de les moreres...

      Elimina
  9. Un poema tan acollidor i vital, sóna bé!. Aquests porticons, m'encanten!, llàstima que sols es veuen als pobles, no a ciutat.

    Abraçada plena de llum, com el dibuix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és una casa de ciutat, Audrey!!!

      Al Fossar de les moreres...

      Una abraçada, bonica.

      Elimina
  10. gaudeixo del dibuix i tambè de la poesia.
    Es una arrancada de sinfonia de sentiments,enlluernats per la musica de la vida.
    Felicitas Carme es preciós.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari