dijous, 26 de juny del 2014

Branques



Cercar-nos, en el bosc espès dels silencis que bressolen les ombres. De vegades en indrets desprotegits, i buits. I trobar-nos, aleatòriament, en un raig de llum efímer i solitari. 


Abans d'ara, tots els mons dels colors  més  vius eren a les  mans.

Després d'ara, els llapis de colors seran aquarel·lats, suaus, difuminats, amb menys intensitat. 

Com la bellesa fràgil de les branques seques, com la fusta vella que cal reparar,com la porta que encara es pot obrir. Rescatarem besos imaginats entre els llençols. De quan vetllàvem racons de tendres rebrecs que encetaven la nit.


PD: inspirat en aquest poema 

26 comentaris:

  1. Et mous bé amb qualsevol tècnica. La textura de la fusta l'has clavada. Et felicite.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El color no m'acaba de convèncer, però... gràcies de totes maneres, per veure el got mig ple.

      Elimina
  2. Els dies de vent la branca gratarà la fusta per a que l'obris de bat a bat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta obrir les portes de bat a bat i les finestres...

      Elimina
  3. un poema preciós... jo en quedo amb aquest vers "I trobar-nos, aleatòriament, en un raig de llum efímer i solitari."
    Aquest dies en faria falta retrobar-me amb algú en aquest raig de llum...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és tot prou intangible, bruixeta... aquests retrobaments ...

      Elimina
  4. Suau, tendre, amb la delicada fragilitat de les branques no menys belles. Així veig aquest post, com hi veig la mà que l'ha fet.
    Bellíssim, Carme.

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, lluneta... que tu diguis que és bellíssim, m'afalaga...

      Aferradetes :)

      Elimina
  5. Quanta nostàlgia, quanta tendresa, quanta bellesa... "Rescatarem besos imaginats entre els llençols..." Sempre que imaginar no ens facin més mal, amiga!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, estimada Montse, hem de saber distingir quan imaginar és un regal i quan fa mal... i aleshores deixar de fer-ho. Una abraçada còmplice.

      Elimina
  6. El temps matissa els colors de la vida!
    Canvi de look Carme? M'agrada l'aspecte que té la pàgina, sempre m'han fascinat els núvols!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els núvols són un dels meus àmbits preferits... Me n'he fet un tip d'estar als núvols!!,

      Elimina
  7. Si ens cerquem al bosc dels silencis, sempre ens podem trobar en alguna clariana on ens parli un raig de lluna...
    Per ser una branca e primavera hi hauries de pintar flors i ales noves...
    M'agrada molt aquesta tècnica de colors suaus i difuminats!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan una branca és seca, és seca... Que vols fer-hi?

      Aquests colors no m'acaben de convèncer del tot, els trobo una mica bullits, però em consola que t'agradin...

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  8. Us he llegit allà i t'he llegit aquí i he viatjat a una pau feta de cada sentiment que batega en els vostres poemes. Impressionant, Carme, poder expressar així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'afalaga que t'agradi, dona dels sentiments intensos.

      Pau... Si em dius que hi ha pau en aquest viatge, doncs és com si tot tingués més sentit que mai.

      Elimina
  9. Em sap greu ara tancar la pàgina i no tenir-vos a l'abast per poder llegir-vos en qualsevol instant, tenir-vos més a la mà,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només és un poema ... Pots tornar demà, de nou... Gràcies per les teves paraules

      Elimina
  10. "De quan vetllàvem racons de tendres rebrecs que encetaven la nit." És preciós... Tu sí que pintes bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Irene, jo et torno la frase: tu sí que dibuixes bé!!!

      Elimina
  11. Que bé escrius! No té pèrdua aquesta entrada. Els llapis tenen molta intensitat, diguis el que diguis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Helena!!! En tres frases em regales tones d'autoestima i de felicitat.

      Elimina
  12. Dins de l'escrit ens expliques el procediment emprat pel dibuix... i és que, ho facis com ho facis, et surt bé... Tens màgia, CARME, de veritat :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, són llapis aquarel.lats... Els tons de la fotografia no erengaire forts, eren clarets, tot i així a mi m'hi van quedar massa. Gràcies, Assumpta. :-)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari