dilluns, 1 de desembre del 2014

Caminada vora casa -1


Els ulls tancats.
Vestida de tardor.
Ja no l'esperes.
Et canta la riera
les teves enyorances.

22 comentaris:

  1. M'he quedat sense paraules. Ací, o l'arquitecte o els paletes s'han equivocat en la posició de l'escala.

    L'aquarel·la molt bonica, la poesia també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bon dia, Jp, es l'efecte que feia... I la culpa no és de l'atquitecte ni dels paletes, sinó de la dibuixant que ha volgut donar la visió més superficial i no la real. En realitat, l'escla que es veu, només és el començament de l'escala, que segueix pujant fins a la porta, però no sé com era que a la foto es veia així. Trapelleries del punt de vist o de les perspectives i de la dibuixant... Una mica poca-solta.

      Bon dia, Jp!!

      Elimina
    2. És veritat que és curiosa aquesta casa, això la fa única! És preciosa la poesia, molt.

      Elimina
    3. Saps, per darrere les branquetes de l'arbre, pujava lateralment el perfil de l'escala... no es veia i no el vaig dibuixar... Gràcies, Sílvia!!!

      Elimina
  2. Els ulls oberts,
    nu de tardor
    l'espero.
    Calla la riera
    les meves esgarrifances.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Una visió oposada molt bona, no hem pas de fer tots les mateixes coses...

      Elimina
  3. us puc fer un pressupost per obrir una porta si cal.....

    ResponElimina
  4. Ui, el meu comentari ha volat!

    La riera sempre amatent a cantar-nos secrets...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les rieres sempre ens canten alguna cosa i dóna gust d'escoltar-les...

      Elimina
  5. Se'n podria dir "Oda a la casa solitària"...Com les persones , les cases també deuen tenir records!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que també tenen records... qui sap si els expressen d'una manera o altra que nosaltres no sabem entendre.

      Petonets.

      Elimina
  6. potser n'hi hauria prou canviant el punt de vista inicial, com molt bé dius no dibuixes l'escala pq no veies aquell tram;
    és difícil col·locar les peces que no pertanyen al mateix puzle; evidentment, algunes són sobreres, i d'altres no hi són;
    el moment és delicat per a tothom, el temps juga a favor o en contra segons quin actor siguis
    però jo tinc confiança plena en la gent i en els referents vàlids, que per entendre'ns, són els que ajuden,
    i també tinc plena confiança en el futur
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada llegir la teva confiança en la gent i en el futur... a vegades a mi em falla. Però provo de recuperar-la de seguida...

      Elimina
  7. Potser només és una escala per enlairar-se, per obtenir perspectiva, per mirar les postes de sol per sobre d'unes capçades d'arbres fora de quadre. Potser és una escala cap al cel que es va quedar curteta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden les teves opcions tan poètiques. Una escaleta per veure la posta de sol, em sembla una idea magnífica. A casa meva, perquè ja la veig a peu pla, que sinó et robo la idea... ;) I d'escales cap al cel que es queden curtetes, segur que tots en coneixem alguna. Gràcies, Eduard!

      Elimina
  8. Una escala per poder reposar quan penses que tot està clos! Retornar ,seure i sentir novament, des d'unes escales que potser amaguen un recer magnífic!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per reposar, pels passants cansats, pels que surten a prendre la fresca, pels que arriben i s'hi reposen l'esperit. Per sentir els peus a terra... Retornar i seure i sentir novament, com dius, una gran idea!!!

      Elimina
  9. El petit molí encara té la companyia de l'aigua...Enyora la feina.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari