dijous, 18 de desembre del 2014

Porta de la Masia Pujó

Sóc 
només 
un pensament,
tancat 
a la caseta 
de les eines.

La claror
de l'ànima
omple tots
els espais buits.

He d'adobar parets, 
sostres,
teulades i finestres,
encara que només sigui
per protegir
les eines de l'interior.

34 comentaris:

  1. ojalà tots, fosim un pensament capaç de il•luminar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La que il·lumina, crec jo, és més l'ànima que no pas el pensament... no sé si s'entén massa la meva precisió...

      Elimina
  2. Jo crec que tu ens enganyes. Aquests escenaris no poden ser reals, transmeten tanta calma que només poden existir en el teu pensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé sempre em copio els dibuixos de les fotos que he fet... No tinc prou imaginació com per inventar escenaris, ja estaria bé, ja, no et pensis que no m'agradaria saber inventar més i millor.

      A més a més, jo no us enganyaria mai, Jp... ;)

      Elimina
    2. "les eines de l'interior" em suggereix la tècnica d'un poema, envoltada de "La claror/ de l'ànima" que "omple/ tots els espais buits" de la pàgina, com ho fa la poesia.

      Elimina
    3. Aquests paral·lelismes m'agraden. Jo gairebé sempre ho penso des del punt de vista de les persones, com més psicològic i el teu punt de vista poètic ho acaba imho complementa.

      Elimina
  3. donen ganes de seure al costat d'aquesta porta

    ResponElimina
  4. Vinc caminant des de lluny
    i he trobat,
    com un got d'aigua fresca,
    la porta oberta.
    "Es pot passar?"

    ResponElimina

  5. Suggereix, com l'aquarel·la, una obertura el teu poema.

    Des de El Far, una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'obertura que vull, la que busco, la que trobo...

      Des de la porta oberta, una abraçada.

      Elimina
  6. Adobar les eines és una fita constant.
    Adobar-les perquè elles ens puguin adobar a nosaltres.
    Indefinidament.
    Vetllar cap a endins.

    ResponElimina
  7. Una obra digna de Una Sortida Digna.

    ResponElimina
  8. Sí, haurem d'agafar forces i posar-nos a adobar tot el que calga.

    ResponElimina
  9. Potser cal obrir la porta i deixar sortir aquest pensament que malda per sortir...Agafarà una mica de claror i adobarà el què calgui del seu jo-caseta...
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Aquesta porta em retorna a l'estiu, a la calor de les tardes, amb ventet que senta molt bé!

    ResponElimina
  11. guardar bé les eines sempre serà un bon pla de futur

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les eines sempre tornen a servir més endavant, cal cuidar-les bé.

      Elimina
  12. Quina porta tan bonica... però ara ja és de nit i toca tancar-la, que no entri el fred a dins...

    Demà serà un altre dia i ja la tornarem a obrir :-)

    A veure si, ni que sigui per unes horetes, els pensaments poden descansar una mica, que avui estan molt fatigats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixem reposar els pensaments ... I que l'ànima voli. Tanquem la porta i els ulls i arrecerem-nos en la calma de la nit.

      Elimina
  13. Càlida i acollidora. Un plaer venir per aquí.

    ;)

    ResponElimina
  14. m'agrada la porta i ser un pensament a la caseta de les eines ......per si de cas Bon nadal!!!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari