dilluns, 29 de desembre del 2014

Platja d'hivern


Aquell matí d'hivern, el sol s'estirava damunt de la sorra. Només unes petites ombres minúscules guardaven retallets foscos, com de sorra negra. El pont del riuet, ens aixecava la visió damunt dels blaus. De tants blaus. Peixos de totes mides mesuraven el seu univers i nosaltres el nostre. 

No, no em puc endur els colors, ni la forma que deixa l'aigua quan retalla la sorra. M'enduc la fotografia, però aquests colors aquestes formes, només són un préstec del sol, d'aquell matí d'hivern.



Com préstecs són totes les coses que tenim. Préstecs que tard o d'hora haurem de tornar: els colors de la posta del sol, les espurnetes dels teus ulls, els versos, les sabatilles tan còmodes, les carícies de les teves mans i les paraules i tots els sentits que ens fan viure cada dia intensament.




21 comentaris:

  1. Pensava que algunes coses no s'havien de tornar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'hi amoïnis, XeXu, potser sóc jo la que es pensa que s'han de tornar... ;)

      Elimina
  2. Jo tampoc sé si les vull tornar Carme! :-)
    El sol d'hivern i les imatges que deixa, amb tanta calma i nitidesa, són la recompensa a tot allò que ens amoïna i ens estressa aquests dies. És la millor cura.


    ( em sembla que surto en algun raconet de la foto...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si saps com evitar-ho, endavant!!!
      No les tornis!!! ;)

      Segur que surts a la foto... Gairebé segur...

      Elimina
  3. Préstecs en forma de riu que s'han de tornar al mar.

    ResponElimina
  4. Els prèstecs a vegades cal tornar-los amb interessos.
    Si et presten un petó n'has de tornar dos. I una abraçada es torna amb una abraçada més forta. Un t'estimo es torna amb un "jo més".
    Etc.

    ResponElimina
  5. m'agrada aquesta idea dels préstecs que ens enduem.....així els records, les imatges només serien doncs préstecs temporals de la realitat uns préstecs que anem tornant una mica deformats a mesura que els consumim i transformem....l'amor també seria un préstec perquè mai ningú el té ni el pot tenir en propietat només en podem gaudir en usufructe

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una sensació ben real i m'agrada que comencis pels records, perquè crec efectivament que només els tenim en préstec... Com tu dius els anem deformant sense voler-ho, però un dia t'adones de cop que aquell record ha canviat molt.

      Elimina
  6. Sempre es millor prendre prestat i després torna, que no gaudir de les coses belles :)

    ResponElimina
  7. La Gola del riu Fluvià, aquí s'acaben els Aiguamolls de l'Empordà i comença la platja de Sant Pere Pescador. Al fons Roses, a la dreta Empúries i l'Escala ... terra de grecs i romans. Un lloc que conec bé.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també surts a la foto, Pere. N'estic gairebé segura... :) jo també conec molt bé aquesta zona.

      Elimina
  8. Sorra d'hivern.
    Que s'arrapa a la pell.
    Com un poema de Margarit,
    tan llunyà,
    tan present.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has seguit d'una manera bonica la meva idea...
      Tan llunyà, tan present...
      O podria ser a l'inrevés tan proper, tan distant...

      Elimina
  9. la platja i el sol de l'hivern tenen alguna cosa de pau i tranquil·litat que et fa donar el millor que tens. Tornar-ho? No n'estic segura, potser si, en una altra forma, en un altre sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tornar-ho... Sense ni adonar-te'n... Hi ets, ho tens en present, sents aquesta pau, com tu dius, la sent ben teva... Després te'n vas i de mica en mica tot s'esborra...

      Elimina
  10. Tens raó Carme , res és nostre només ens ho deixen, però mentre en gaudim tan com podem...
    La platja d'hivern és la que més m'agrada sense aglomeracions! El dimecres hi aniré a acomiadar l'any que se'n va i el divendres a donar la benvinguda al que ve...El dijous, massa gent! Boniques fotos! És la desembocadura de Ter? ho dic perquè hi he estat i m'ho recorda...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del Fluvià, M Roser.

      Que gaudeixis molt de la platja aquests dies d'acomiadar l'any i donar la benvinguda al que ve...

      Petonets.

      Elimina
  11. Millor tornar-les, ja les guardarem per sempre a la memòria

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari