No et pensis pas que faltaven colors en aquest indret.
No et pensis pas que se m'han acabat les aquarel·les.
No és això...
Dibuixo avui, lleugera d'equipatge, amb la línia més fina i el traç ben seguit.
Dibuixo avui, sense acabar la història i tot deixant que el final quedi obert.
Dibuixo poc, perquè vull la mesura, del gest i del mot, de bes i del foc.
Blau de mesura, verd d'esperança, roig de bes i foc, sobre el blanc de la puresa.
ResponEliminaL'aigua els barreja amorosament.
Que no se'ns en perdi cap, d'aquests colors bonics.
EliminaCadascú amb la imaginació, i pot posar els colors que més li abelleixin...Tot i que a mi, així, em sembla ben bonic!
ResponEliminaPetonets.
Sovint tinc la impressió que espatllo algun dibuix en pintar-lo, potser per això de tant en tant en deixo algun per pintar... net i pur... ;)
EliminaMolt maques aquestes últimes línies.
ResponEliminaMoltes gràcies, XeXu!!!
EliminaEl gest i el mot, l'acció i la reflexió de nou. L'austeritat, la concisió és bona, generalment, Carme.
ResponEliminaM'agrada l'austeritat. Jo també penso que en general és bona, com la concisió, però en alguns moments, enlluernada, potser, per a mi el mot també és gest i el gest el torno a fer mot. Després, a vegades cal frenar.
Elimina