 |
| Des de la finestra, a Arnes |
Desperta el dia,
amb colors de foc
rere les muntanyes.
Tot és dolç dins la cambra,
mentre els teus ulls em miren.
"Una dona a la finestra,
mirant l'albada".
Les paraules apropen.
I naixem també,
amb la claror del dia.
 |
| Un toll ple de transparències, al riu dels Estrets |
 |
| El toll del Vidre |
Vaig buscar un cirerer,
mentre et pensava.
Un record per tu
i un altre pensament dirigit,
molt més lluny encara.
El cirerer petit,
sense les fulles
-és tardor avançada-
se'm va amagar,
com qui juga.
Vaig parlar amb l'aigua
que el rega sempre
i que l'acompanya.
No m'estranya que aquests paratges t'inspirin poemes...
ResponEliminaEm van agradar molt, són inspiradors...
EliminaOh, quina meravella! Venia a dir el mateix que XeXu, no m'estranya que sempre estigues tan inspirada en poemes i pintures si fas escapades com aquesta. M'encanta.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors. No és que en fem molt sovint d'escapades, però sí de tant en tant ...
EliminaParaules de foc. Des de la immensitat del cel, de la profunditat de les aigües del riu, de les arrels d'un cirerer.
ResponEliminaLes teves paraules fan la crida. Ressonen als cors.
Les teves també ressonen , Xavier, gràcies!
EliminaEmmarcades amb fotografies o preciosos dibuixos les teves paraules sempre sonen a música. Què més es pot demanar?
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Maria Antònia! M,alegro de veure't per aquí, he vist que s'ha actualitzat el teu blog... Ara vaig cap allà.
EliminaUnes boniques fotos d'uns paratges, on fa de bon estar-hi...
ResponEliminaJo, quan vaig a la muntanya, el primer que faig al matí és mirar per la finestra i quedar embadalida del que veig. M'ho han recordat dos dels teus versos...
Petonets, Carme.
A mi també m'agrada molt mirar per la finestra dels llocs nous i desconeguts... I embadalir-me.
EliminaI em respongué. L'aigua murmura totes les històries.
ResponEliminaI les històries del murmuri de l'aigua sempre són belles i clares...
Elimina
ResponEliminaLes oliveres platejades que veus des de la finestra semblen pintades per Lluís Vayreda de Lledó.
Potser l'aigua et va parlar o potser et va dir a cau d'orella aquests versos tan tendres, però va guardar el secret d'on s'amagava ... el cirerer juganer.
Bona nit Carme.
Eren ben platejades les oliveres, molt més que com es veuen a la foto.
EliminaSaps, Pere, que aquï a prop d'Arnes hi ha un altre poble que es diu Lledó com el de l'Emporda? És a la franja, provincia de Terol.
Va guardar el secret del cirerer... No hi va haver manera... Però el seu murmuri deia moltes coses.
Bona nit, Pere.
Només per poder gaudir d'un paisatge com aquest, de sentir tot el que et fa sentir, ja val la pena viure, Carme. Imatges, mots sentiments: bellesa sobre bellesa.
ResponEliminaUna abraçada!
Espero que el puguis gaudir tu també! Moltíssimes gràcies, bonica. Em fa feliç que t'agradi!
EliminaUna abraçada.
Gràcies per la complicitat!
ResponEliminaBellesa, oi?
Molta bellesa, sí... La complicitat entre tu i jo és inevitable.
EliminaLes albades als ports de Beseit són sempre espectaculars. No fa massa temps que hi viatjava sovint per feina, amb temps per fer unes escapades.
ResponEliminaI tant! Puc confirmar-ho!!!
EliminaPer feina? Ben bé de punta a punta del país!!!
Les teves fotografies m'han recordat una estada a Horta de Sant Joan, seguint la via verda en bici des de Benifallet. De tornada ens vam banyar en aquests tolls de vidre. Feia molta calor i l'aigua estava fresquíssima… Els teus versos m'han transportat també a un joc de desitjos i enyors...
ResponEliminaHorta de Sant Joan també és ben bonic i la Via verda, deu ser molt agradable de fer en bici. Jo tor just en vaig fer un petit bocinet tot passejant... Gràcies, August.
EliminaSembla que estiguis esperant la primavera del cirerer, ja. No el veig en les fotos!
ResponEliminaÉs que no el vaig trobar, Helena, per això no surt a les fotos. En un altre lloc, a la mateixa tarda, en vaig trobar un de molt gran, encara amb fulles tardorenques. Aquest sí que rl vaig fotografiar. Us l'ensenyaré un altre dia. No volia fer passar un per l'altre,
EliminaUn cel de foc i l'aigua tan clara. Un post ple de bellesa i poesia.
ResponEliminaQuina aigua, Glòria!!! Una meravella..-
EliminaOH!!
ResponElimina:-)*
;-)*
Elimina