No hi fa res, si entrem cadascú per l'arc que més li plagui, els dos van a parar al mateix lloc. Importa molt que en el llarg passadís sapiguem trobar-nos, que el puguem caminar amb pau i amb calma, i que arribem al capdavall on hi ha la gran plaça.
dimarts, 15 de desembre del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Preciosos aquests passadissos, on sembla que hi entris per una finestra en forma de grans arcs d'estils diferents...Abans no arribem a la plaça, podem jugar una estona a fet i amagar...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Aquest és especialment bonic, en una lleugera corba...
EliminaPetonets, guapa!
Ostres! En llegir Freixneda, el títol del post, pensava que parlaves de l'anunci de "Freixenet" d'aquest any amb les bombolles que són les "nedadores" olímpiques.
ResponEliminaBona tarda Carme :)
Ha, ha, ha... M'has fet riure...
EliminaEl més important és saber trobar-se, tens tota la raó, i a partir d'aquest punt, poder fer junts el trajecte. Quin racó més agradable per estar-s'hi...!
ResponEliminaUna abraçada!
La porta d'entrada finalment no importa tant...
Eliminai que bé s'hi està al recer d'aquelles parets amb tanta solera.
ResponEliminaSí, tenen sempre un encant especial...
EliminaA més, si cadascú passa per un portal, poden jugar a que se sorprenen de trobar-se a l'altra banda.
ResponEliminaCom un joc... Una bona idea, jugar sempre dóna bon rotllo...
EliminaAquesta bella aquarel·la fa justícia a un dels pobles més bonics de la Franja. No estic segur si el topònim ve del freixe. És curiós que al Matarranya hi ha un altre poble, Vall-de-Roures que també utilitza els arbres per a donar-li nom.
ResponEliminaMolt ben trobada la metàfora dels dos arcs i trobar-se junts per arribar a la plaça.
Jo crec que sí, quecel topònim va de freixr, al menys en les dues llengües correspon. La Fresneda, li diuen, però a la web del poble vaig trobar l'altra opció, en català.
EliminaÉs curiós això que dius, perquè no s,hi veuen ni freixes, ni roures... O al menys no en quantitat perceptible, però els topònims vénen de tan antic, que ves a saber.
Quina bona sensació gaudirem quan arribem a la plaça, després de passar amb "pau i calma" per aquest passadís on ens anirem trobant!!...
ResponEliminaI a la plaça, "Festa Grossa"
Una abraçada.
Les places també tenen sempre un encant especial. Al menys aquestes antigues amb tanta solera...
EliminaLes coses sempre es poden veure de més d'un costat!
ResponEliminaI tant que sí. Tot té dues cares o potser més...
EliminaI des de molts colors.
ResponEliminaQue hi posen, en aquest cas,
més alegria.
Més que no n'hi ha realment.
Potser.
Trobo que sovint l'alegria s'absenta... Com fer-ho per retornar-la sempre. Tossudament...
EliminaEstima i respecte mutu. I llibertat compartida.
ResponEliminaBen bé així...
EliminaSempre comento el dibuix i amb el text no m'atreveixo perquè, com ser poesia (ni que sigui en forma de prosa) sempre em fa por de no haver-ho entès bé... però avui crec que sí que ho he entès o, com a mínim, jo li he donat un significat i m'agrada... Cadascú, a la seva manera, respectant-nos els uns als altres i, si ha de ser, ja ens trobarem i llavors caminarem junts fins a la gran plaça (que, segur, que és un lloc meravellós)... ;-)
ResponEliminaQuè dir del dibuix-pintura? Una preciositat, com sempre! :-))
Ben bé com dius... Si ens posem a criticar-nos si has entrat per aquí quan s'havia d'entrar per allà ja estem espatllant la trobada.
EliminaHe intentat expressar en "genèric" una situació que passa molt sovint a les relacions humanes, parelles o no, individuals i col·lectives.
Cadascú posa una condició que li sembla imprescindible i la posa en el primer lloc abans de fer qualsevol pas. I s'encalla tot. Però si som capaços d'entrar en joc, en tema o en la trobada posant cadascú a la seva manera, les coses en positiu, poden complir-se els objectius ( i sovint les condicions prèvies de les dues parts) sense cap problema.
Gràcies, Assumpta!