Esllavissats,
com l'aigua
quan troba
el desnivell
de paret de roca.
Saltant
cantant
rient
precipitant-nos.
Emborbollats
en arribar
al capdavall
i retrobar
l'horitzontal.
Agitant-nos
amoïnant-nos
girant i girant
encallant-nos.
Transparents,
quan, ja deixant
tumults enrere,
ben plàcidament
fluïm tranquils.
Caminant
cercant
apropant-nos
construint-nos.
...................................................Carme
precipitem-nos caient per l'escuma
siguem gotes d'aigua dansant en cascada
fins convertir-nos en líquid que lliure s'adapta
....................................................................................Elfree
com l'aigua
quan troba
el desnivell
de paret de roca.
Saltant
cantant
rient
precipitant-nos.
Emborbollats
en arribar
al capdavall
i retrobar
l'horitzontal.
Agitant-nos
amoïnant-nos
girant i girant
encallant-nos.
Transparents,
quan, ja deixant
tumults enrere,
ben plàcidament
fluïm tranquils.
Caminant
cercant
apropant-nos
construint-nos.
...................................................Carme
precipitem-nos caient per l'escuma
siguem gotes d'aigua dansant en cascada
fins convertir-nos en líquid que lliure s'adapta
....................................................................................Elfree
L'aigua, quan baixa sense control destrueix tot el que es troba pel camí.
ResponEliminaM'agrada aquesta aigua amorosa que descrius Carme. Una aigua que construeix.
Que bonic seria si totes les coses, l'aigua inclosa, fossin sempre constructives...
EliminaA aquest riu se li escapa el riure entre les dents.
ResponEliminaSí, se li escapa... A vegades fins i tot l encomana.
Eliminal'aigua és com nosaltres, rabiosa de vegades i de cop una mica de tranquil·litat que mai dura massa i tornem a baixar ràpids.
ResponEliminaBen bé així, d'aquí la meva comparació que interpretes molt bé.
Eliminaprecipitem-nos caient per l'escuma
ResponEliminasiguem gotes d'aigua dansant en cascada
fins convertir-nos en liquid que lliure s'adapta
Líquid que lliure s'adapta... Com m'agrada...
EliminaM'agrada escoltar la cançó del riu, és una bella simfonia...
ResponEliminaPetonets.
Escolta, escolta... Que acompanya el son ...
EliminaSom aigua, som riu ... i al final hi ha la mar.
ResponEliminaBona nit Carme.
Al final ens acabem trobant tots... ;)
EliminaBona tarda, Pere.
Miro el riu i em sembla preciós. Però em ve una paraula al cap: fred!
ResponEliminaAquests dies als Ports, veuent unes aigües tan clares, fins i tot oblidava el fred. No vull pas dir que m'hi banyés, eh? Vull dir que no me'n transmetien aquesta sensació.
EliminaM'agrada l'aigua... m'agraden els rius, aquest es veu intempestiu buscant el pla on trobar la calma.
ResponEliminaSempre, en algun moment, acabem trobant la calma...
EliminaEntre el seny i la rauxa es mou la nostra aigua. Preciós el text i les fotografies.
ResponEliminaI tant que sí, ho necessitem tot, el seny i la rauxa... Gràcies!
EliminaEl diàleg amb l'aigua.
ResponEliminaEl seu diferent respirar.
A cada moment, trobem el diàleg, a cada moment el ritme del respir.
EliminaQuines imatges tan boniques per acompanyar els teus mots...! O potser són els mots qui acompanyen les imatges...! O en definitiva, es fan mútua companyia.
ResponEliminaNormalment són les imatges que em suggereixen els mots. En aquest cas també ha estat així. Però sinet sembla que es fan companyia ja n'estic contenta!
Elimina