Caminem,
que cap núvol ens emboira el camí.
L'horitzó, és tot just un xic difuminat,
per mantenir el misteri.
Un esquitx de tardor que no ha marxat.
El despullament de l'hivern que ens acompanya.
Sentim-nos nus, encara que ens abrigui la prudència.
dimecres, 30 de desembre del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agrada molt això de l'abric de prudència (amb els anys, de vegades, la perdem una mica;)
ResponEliminaPotser en algunes coses la perdem, en altres la guanyem...
EliminaA tot això... on és el mugró...?
ResponEliminaEl mugró el vam deixar a la nostra esquena...
EliminaNus però tapats lleugerament per la boira, sempre cal el misteri.
ResponEliminaEl misteri no podem deixar-lo mai de banda...
EliminaEl poema explica molt bé la fotografia i les sensacions viscudes en els teus "moments".
ResponEliminaMisteri i prudència. Nuesa i abric.
Sensacions viscudes, tens raó. El teu resum de 4 paraules és molt bo.
EliminaEl que tenen les fotografies amb la seua estaticitat, hi ha un home cap a la dreta, no se sap si nu o abrigat, que cau a la terra o puja al cel, tampoc se sap.
ResponEliminaLa teva interpretació omple la imatge de misteris. La realitat és que... Bé si t'ho explico segur que no t'ho creuràs...
EliminaLa prudència és una mesura difícil.
ResponEliminaCom més va més difícil és.
O potser no.
No ho sé.
Sí, que ens abrigui. Com més va més necessitat tinc d'abrics afectuosos, i la prudència demostrada ja és un afecte.
EliminaBona entrada i sortida dels dos anys que s'empaiten.
Sí, Jordi, sempre és una mesura difícil, però potser finalment n'anem aprenent... O sóc optimista?
EliminaOlga, m'agrada la teva visió de la prudència i que la relacionis amb l'afecte... Em fa sentir bé.
Prudència que abriga una nuesa que vol fer-se manifesta… un equilibri complicat. I tanmateix necessari.
ResponEliminaBonica la foto, prou "misteriosa". Sobretot aquesta taca que sembla un home caigut del cel...
Equilibri complicat sense cap dubte, però és el que cal fer, trobar equilibris sempre...
EliminaÉs caminant vers l'horitzó que s'arriba a veure el que amaga la boira. A les nostres mans (o al nostre cap, o als nostres peus) hi ha la decisió d'avançar cap allà decididament o de fer perdurar el misteri l'estona que vulguem...
ResponEliminaLa prudència cada vegada em fa més por. Com més delicada i subtil, més és interpretada com a covardia pels altres, massa vegades...
Prudència o covardia? Tens raó que es fàcil,de confondre... Però cadascú sap el què hi posa... O al menys ho hauríem de saber.
EliminaUna abraçada
Caminem per aquesta plana que ens encomana placidesa i serenor...Una autèntica imatge de tardor, ves per on, ara que ja floreixen els ametllers!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Encara no n'he vist cap d'ametller, però ja en tinc ganes. Són l'alegria decl'hivern...
EliminaÉs veritat, la prudència t'abriga, és maco sentir-se nu però no en boles, no? ;)
ResponEliminaMolt bona, aquesta! Nu, però no en boles...
Eliminauna terra fantàstica i sempre neta per a tramuntana
ResponEliminaSempre neta, sempre preciosa, a tots els mesos de l'any!
EliminaÉs veritat que aquests dies tenien boires suaus, i no tant, però més que de tardor o d'hivern semblaven primaveres. Qualsevol dia ens trobarem per algun d'aquests camins de la plana. :-)
ResponEliminaQualsevol dia, pels camins o pels carrers, ja hi ha dies que hem coincidit, però no ens hem trobat, com el dia del concurs de pintura. :D
EliminaSempre hem de tenir el camí obert encara que a l'horitzó se'ns dibuixi, de vegades, boires de dubtes. Esperem que el sol sempre ens ajudi a trobar la nostra senda.
ResponEliminaUna abraçada
Una abraçada, Alfonso, el sol sempre acaba sortint un dia o altre i ens ajuda, i tant que sí!
EliminaPreciós Carme!!!! no sé pas que dir....estimo aquesta terra, la trepitjo cada dia, i m'agrada sobretot com la pintes!. Carme que continua caminant endavant aquest 2016!
ResponEliminaGràcies, Marta! Continuarem caminant, i tant que sí!!!
EliminaAmb els peus i cames, amb el cap i amb el cor... Endavant!!!