Entrada

És fàcil viure amb els ulls tancats

interpretant malament tot allò que es veu

John Lennon

Sempre he volgut obrir els ulls:
mirar tot allò que puc veure
escoltar tot allò que em cal escoltar.
I sentir, ben a prop de com tu sents.
I de tu.  I de tu.  
I malgrat tot,
ens interpretem.
A vegades bé, a vegades malament.

I al final,  res no importa gaire:
l'entrada de casa hi és des del principi.
Si voleu venir, amb esperit obert
i amb els ulls plens d'un futur bell i possible.
Sempre, sereu ben rebuts.

Vitralls del MAC - Museu d'Art de Cerdanyola

Ja era fosc, quan vam arribar al MAC, i no era pas el millor moment per veure els vitralls. Tot i així,  va ser primer que vam poder veure en arribar. Vitralls a la nit. L'edifici s'amaga en la fosca, els vitralls al descobert, ens donen la benvinguda.

Els de les dames a la façana principal. El de les roses, a la façana lateral... I n'hi ha més encara.

Claustre del Monestir de Sant Cugat

Claustre romànic,
xipresos centenaris,
runes més velles.
Sagetes que ens enlairen
alhora que ens arrelen.
.................................................Carme

Perduren els anys a redós de les pedres,
perviuen els arbres malgrat tants hiverns.
Així com el claustre, les nostres arrels:
de vida i de pàtria, i de lliures anhels.
............................................................Galionar

Salgar

Salgar

Vora el Segre i
arrapat a la roca,
ens en sedueixen
tots els racons.

Vola la tardor
en les seves fulles, 
navega el groc
damunt del riu.

Bateguen encara
les pedres vives
de tanta història.
N'escolto el so.

Ha caçat el mar en una galleda

Divendres vaig ser al MAC (Museu d'art de Cerdanyola).  És un edifici preciós, que només pel continent ja val la pena d'anar-hi.  A més a més hi ha exposicions. La permanent, una petita exposició noucentista, amb obres de Smith i Togores,  però també en té d'altres artistes com Manolo Hugué.

També hi ha exposicions temporals. Una d'elles que es diu: 10 fotos d'aigua i una galleda, del fotògraf Lujan (Xavier Roca) i és ben bé això 10 fotos d'aigua i una galleda. Una galleda amb sorpresa, perquè, en Lujan hi ha caçat el mar a dins.  En moviment. 

No s'atura el mar,

ni el seu moviment, 

ni l'escuma que es fa i es desfà

sense cap treva

sempre igual,

sempre diferent.

Domesticat, al fons d'una galleda,

encara guarda un bon pam de llibertat,

només disponible pels amants més intensos

i pels somiadors més recalcitrants.

Reclosa, al fons de mi mateixa.

defenso el meu pam d'insurrecció.

Tardor - Moleskine gegant 23

No necessiten gaire vent,

tot just un petit oratge

i lledoners, acàcies i pollancres

plouen fulles d'un groc resplendent.

Alço el cap, 

jo també voldria ploure'm.

Quadradets

Quadradets, per fer un món més petit i poder abastar-lo.

Per jugar a dibuixar, 
sense fer-ho de veritat, 
per preservar 
alguna mena d'harmonia
que se'ns escapa.

Xiquets a la Platja - Relats Conjunts

Joaquim Sorolla i Bastida, 1910, Xiquets a la platja

Recordes, amor, la claror de la infantesa?
Puc sentir, encara, la companyia,
la llibertat interior de ser,
malgrat el món adult que ens constrenyia.
Les il·lusions i la innocència.
Deixàvem sempre, sense saber-ho
un reflex de nosaltres mateixos
en aquest món tan esquerp.
Recordes, quan el futur ho era tot
i de cada joc en fèiem una metàfora?

Si Pedrolo aixequés el cap

Volia anar a veure "Segon origen".
Hi havia d'anar.
No me'n podia estar.
Ja sabeu la meva admiració per Pedrolo.

Havia rellegit el Mecanoscrit, per fer memòria dels detalls i poder saber ben bé els canvis o afegits del guió.

Ja hi he anat. I podria deixar-ho aquí. Per a mi, sense pena ni glòria.

Imatges molt boniques i algunes molt impactants, això sí.

Pel que fa al guió, jo no he sabut trobar que cap canvi dels que s'hi han fet millorés la història sinó més aviat el contrari.

Si Pedrolo aixequés el cap i veiés que en una història seva es diu que una dona nascuda a les comarques de Lleida és espanyola... No estaria gens ni mica content. Jo tampoc. "A casa amb papers falsos", diria ell.

Em reconforta mirar la sèrie de TV3, sobre el Mecanoscrit... I això que té molts anys, és del 85. Potser sóc una bleda, però em reconforta.

Tardor

Va començar la tardor, fa dies i amb ella vaig acabar el quadern d'estiu.

Vaig collir la primera fulla caiguda
com una cancell de pas.
Ara, és l'instant present
i també és llavor de futur.

Ara, més que mai, sense pressa,
ara, més que mai, sense esperar gran cosa,
veig aquest futur de colors inversos.

No, no retornaré sobre les meves passes.
Em quedaré aquí on sóc,
per recollir les fulles caigudes 
i  per fer créixer nous brots, 
a cada primavera.