Quadradets, per fer un món més petit i poder abastar-lo.
Per jugar a dibuixar,
sense fer-ho de veritat,
per preservar
alguna mena d'harmonia
que se'ns escapa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Miraaaa, miraaa!! Què macos els quadradets!! M'agraden molt, però molt, molt, molt... :-))) Admiro molt la teva capacitat de dibuixar! Jo també ho vull provar! :-))
ResponEliminaPerò... a veure, CARME, alguna cosa rara t'ha passat amb la programació d'aquest post. És xulíssim i no tenia cap comentari... hehehe ja ens n'ha passat alguna amb blogger... :-DD
No t'ho sabria dir, el vaig programar ahir dimecres i avui l'he tornat a actualitzar, però res... Ningú li ha fet ni cas. Finalment aquesta tarda he estat dibuixant i he posat el de tardor.
EliminaNo pateixis, quan fem l'exposició tindran un lloc d'honor els quadradets... Faltaria més!!
EliminaPer ser un joc, aquests dibuixos estan molt aconseguits. Harmonia inclosa. Com el poema.
ResponEliminaGràcies, Xavier...
EliminaSe m'havien passat aquests quadradets tan bonics, penso que quedarien molt bé en una rajola de ceràmica...
ResponEliminaEstil modernista!!!
Petonets.
La veritat és que fa dies que l'havia vist, però no sortia al blog, ho dic perquè he llegit el comentari de l'Assumpte...
EliminaGràcies M Roser!
EliminaAixò ho explica tot... Quan el volia programar, se'm devia escapar abans d'hora i aleshores encara que el torni a amagar, quan surt programat ja no s'actualitza a les barres laterals.
Quan els he vist, potser és per la forma, he pensat el mateix que la M.Roser, semblen dissenys de rajola. La imaginació i la practicitat s'han aliat i de seguida he vist la segona "rajola" al mig de la taula, fent d'estalvis o de suport d'una gerra de vidre transparent, que es veiessin les flors. Molt maques!
ResponEliminaMoltes gràcies, guapa... no se m'havia acudit mai de dedicar-me a les rajoles... ;)
EliminaEspera a que jo sigui la teva mànager... ja veuràs tot el que faràs! :-DDD
EliminaHa, ha, ha, mai no se m'havia acudit buscar-me una mànager... ;DDD. Quan vulguis!
Elimina