Claustre romànic,
xipresos centenaris,
runes més velles.
Sagetes que ens enlairen
alhora que ens arrelen.
.................................................Carme
Perduren els anys a redós de les pedres,
perviuen els arbres malgrat tants hiverns.
Així com el claustre, les nostres arrels:
de vida i de pàtria, i de lliures anhels.
............................................................Galionar
Perduren els anys a redós de les pedres,
ResponEliminaperviuen els arbres malgrat tants hiverns.
Així com el claustre, les nostres arrels:
de vida i de pàtria, i de lliures anhels.
Una abraçada!
Com diu en Xavier, aquest poema completa el post, m'agrada molt, Montse. Té un ritme molt bonic i un contingut preciós i profund.
EliminaGràcies!!!!
Arbres que s'endinsen al terra i apunten al cel.
ResponEliminaCarme el teu poema complementa el que veiem a la fotografia.
I el de la Galionar complementa el teu. Poc hi podem afegir.
Tots els afegits i comentaris són benvinguts, Xavier... una abraçada.
EliminaArrelats a la terra com les runes, persistents.
ResponEliminaPotser a nosaltres també ens passa, quan més arrelats estem d'un lloc som més amatents al seu futur.
Sí, ben bé això volia dir, Consol. Gràcies per la teva interpretació
EliminaSón molt espirituals, els xiprers, com els de Van Gogh.
ResponEliminaSí que ho són, a mi m'agraden molt. I aquests, tan immensos em van captivar.
EliminaPassejar-se pels claustres, d'un monestir, o seure en un raconet a llegir un bon llibre, una bona manera d'impregnar-se de la pau que ens envolta i en companyia dels xiprers centenaris, tot un plaer!!!
ResponEliminaBona nit Carme.
Aquest claustre, com molts d'altres, mereix una visita de tant en tant...
EliminaArrelats i endavant, sense oblidar-nos dels segles que ens acompanyen.
ResponEliminaBen arrelats i en bona companyia, mirant endavant!
EliminaM'encanta el lloc, de fet m'encanten els monestirs, la pau que si respira... la tranquil·litat que s'hi sent...
ResponEliminaSí, tenen un ambient especial... Una energia diferent, una pau, com tu dius...
EliminaUna parella acollidora.
ResponEliminaConviden a més futur.
Tant de bo fóssim tan forts com ells, tan savis com ells, amb més futur, encara. Són preciosos.
EliminaSón immensos!! No sabia que podien arribar a ser tan grans! És que ho són molt, molt!!
ResponEliminaHe llegit a molts llocs que poden viure molts segles, però no he investigat gaire fins a quants. Ès mol resistent, com a arbre i fins i tot com a fusta.
ResponElimina