Descriu

M'han convidat a participar en un nou espai anomenat Descriu. 

Vol ser un espai de trobada per a escriptors, blogaires, periodistes... i persones diverses que dediquin el seu temps o part del seu temps a escriure en català.

Em van dir que volien que hi tinguessin lloc  i cabuda, totes les diferents varietats dialectals del català.

Hi ha un espai per la ficció. Un altre pel pensament i les opinions i també per la poesia.
Hi he publicat tot just tres de poemes,  al ritme d'un per setmana, però espero que tot segueixi endavant i la col·laboració sigui llarga i profitosa.

Us copio un paràgraf de la carta que em van enviar:

"És una iniciativa de Scito, una fundació dirigida per professorat de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. L’objectiu del projecte és crear un gran entorn de publicació i de formació de comunitats actives en la nostra llengua. Una espècie de comunitat de blogaires, escriptors, periodistes, divulgadors... Vam començar a caminar fa poc i encara estem en fase d'enlairament, així que espere de tot cor que t'animes a participar."

********************************************************************************

Aquest és l'últim post  en aquest blog.
A partir d'ara em trobareu a la meva nova casa

Relats conjunts - El cavaller irritant

Berthold Woltze, 1874, Der lästige Kavalier

I pensar que a vegades hi ha dones que es queixen de ser invisibles!

Qui tingués unes bones arrugues i els cabells blancs o uns quants quilos de més o quatre marrecs al meu voltant!

Cada viatge igual. De què em serveix ser jove i bonica si en comptes d'enamorar en Joanet, (tant que m'agrada, en Joanet i ni em mira!) no em puc treure els fastigosos de sobre?

I a sobre es pensen que he d'estar agraïda i caure als seus peus, perquè em diu les bestieses de sempre sobre el color dels meus cabells o dels meus ulls. I que vol que el miri. Que li miri els ulls. Que et miri ta tia, imbècil! Mareta meva, quina paciència! I diu la mare, que no he de ser mal educada, amb ningú... a sobre!

- Senyor, com que vostè és tan amable amb mi, - dic sense ni mirar-lo - li he portat un regalet, una sorpresa per vostè. El vol agafar vostè mateix de la bossa?

Per sort, avui he portat en Ret. En Ret quan fa estona que està tancat  a la bossa de flors, es capaç de queixalar qualsevol cosa, si no és la meva mà que l'agafa. Fins i tot la mà d'un fastigós, com aquest. Ret, no em fallis!

Adelerat sense pensar-s'hi gaire, l'home obre la bossa i hi posa la mà. En Ret treu el cap i content com un gínjol s'enfila pel braç del pesat cavaller. L'ensurt que li dona, li fa caure el barret, les ulleres i la barba postissa.  I la veu que li surt és ben diferent de la d'abans.

- Joaneeeeeeet, ets un ximplet!   però es pot saber qué fas disfressat d'aquesta manera?



************************************************************************************

Pd: Compte enrere. Aquest és el penúltim post aquí. A partir de la setmana que ve em trobareu a la meva nova casa

Porta vermella

A Barfleur

No pensis que la porta està tancada
Si truques, et sentiré.
Fora hi ha la claror enlluernant, 
el brogit i la pressa, 
a dins la calma. 


Pd: Ja tinc el nou blog a punt. A partir de molt poquets dies em trobareu a la meva nova casa. 

Rosella

Creix la rosella. 

En els marges del temps,

vermell esclata.

D'un diàleg inspirat de casa la Consol

Quadres a la paret

Per fi, després de tant temps de dibuixar i pintar, ens hem decidit, a casa, a penjar algunes de les nostres aquarel·les.  N'hem penjat 15 en total i us poso la mostra d'aquests quatre, dos a dos.
És veu la diferència entre els que en saben i els que no, però igualment els quadres conviuen pacíficament.

En una paret quadrada
quinze quadres han penjat,
i tothom que se'ls mirava
n'ha quedat enamorat.

.....................................................................Olga Xirinacs

Étrétat

Tinc un mirall amic, que em porta sort,
em retorna sempre la millor imatge de mi. 
Potser sense ell jo no sabria trobar-la.

Poemes de Pere Subirós

Calle Arquímedes en paper... Gràcies, Pere!

Els teus versos, sempre plens de desig,
i per tant... sempre allunyant la mort.
Hi ha un misteri, 
contingut per una tendresa immensa 
que no aconsegueix desxifrar-lo.
............................................................................................................carme


Una autèntica delícia els poemes del Pere, sinuosos, amb un erotisme contingut però ben present, tendríssims i directes, amb una elegància que converteix el seu autor en un dels poetes més seductors de la xarxa. El luxe de poder tenir els seus versos a les mans aplegats en dos llibres, resseguir-los amb la punta dels dits com una carícia, és un plaer sibarita.
...........................................................................................................montse

Closques d'ostres i petxines, llimades pel mar

Els tres amics van arribar molt puntuals a la seva cita. A les 5 en punt eren tots a l'indret que havien de ser. Llàstima que havien oblidat de pactar aquest lloc!

Platges normandes, immenses, a la marea baixa

Ets com l'aigua, em dius:
l'aigua que es perd i s'escampa quan rega els erms,

però també ets:
com l'aigua salada que amara la sorra, tot dibuixant llums i reflexos
com l'aigua de la font, que brolla tan pura, pels caminants assedegats
i l'aigua que salta pels torrents, inquieta, intrèpida i veloç
i l'aigua irisada per la claror del matí
ets com l'aigua del verd tan fosc de les profunditats.
Ets essència, ets vida, ets completa i ets contingut en llibertat.

És sempre el got que necessita l'aigua. 
L'aigua lliure mai no necessita cap got. 
Flueix i corre i vola, amiga, sí, sigues com l'aigua...

.

Vinca

Fràgil, com els pètals tan blaus.
Viva, com la serenor del seu gest immòbil.
Silenciosa com corol·les marcides ran de terra.
Lliçons de flors.