Tinc un mirall amic, que em porta sort,
em retorna sempre la millor imatge de mi.
Potser sense ell jo no sabria trobar-la.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
On els venen, aquests miralls? ;)
ResponSuprimeixhe, he, he... no en venen, no... els miralls amics, són els amics...
SuprimeixUaaaaau!! Preciós!!
ResponSuprimeixI en aquell estil que m'agrada tant... dibuix i aquarel·la!! ;-)
**********
Per cert... hehehe... ja estic jo amb els meus problemes bloggerians. Porto uns dies (dos o tres) que em costa moltíssim pujar imatges als blogs. A algú li ha passat el mateix? Espero que no sigui "cosa meva"...
Gràcies Assumpta. Aquest és pintat amb llapis aquarel·lables...
SuprimeixSí, he llegit a dues persones com a mínim. L'Elfree i no sé qui més amb problemes per pujar imatges. Jo també tinc algun problema bloggerià. Aquest matí no se m'obria cap blog. Més tard s'han tornat a obrir. No crec que siguis tu.
A cal Mc, m'ha passat com a tu aquí. M'ha desaparegut el comentari ...
Espero que tot sigui passatger ... o ens n'haurem d'anar a cal pons...
Voldria veure'm
ResponSuprimeixa l'altra banda del mirall
allà on no hi ha res
només la idea d'un mateix...
Bona nit Carme.
Que ben explicat! "La idea d'un mateix". Això és el que veiem en el mirall, no pas la realitat sinó la idea que ens vem de la nostra realitat.
SuprimeixBon dia Pere!
Un mirall molt útil que cal conservar per mantenir el rumb de les nostres vides.
ResponSuprimeixEl paisatge és molt bonic.
Sense els miralls amics estem molt perduts...
SuprimeixSegur que el mirall està content de reflectir-te.
ResponSuprimeixSi tu m'ho dius, m'ho començo a creure... ;)
SuprimeixDeu ser un mirall molt humà, un que et sap parlar i dir les coses que tu sola no saps veure, i menys quan et mires en un mirall dels de debò.
ResponSuprimeixMolt humà, i tant! Com l'aigua que embelleix tot allo que refelcteix... els amics humans.
SuprimeixSegueixo en Xavier.
ResponSuprimeixHi ha miralls que tenen sort.
Li ha tocat una bona feina.
N'hi ha que no tenen tanta, de sort.
Ara pensava en el mirall trencat.
El mirall trencat, efectivament fa una mica de pena.
SuprimeixHi ha miralls que es retornen sempre belles imatges, mútuament. Són ela bons i no es trenquen mai.
Cal no deixar-los escapar, aquests miralls que tant de positiu ens aporten. I que la reflectància sigui sempre mútua!
ResponSuprimeixCuidar-los i reflectir-los també a ells... mantenir-nos a prop.
SuprimeixFantàstic un mirall amic així! Perquè no tots reflecteixen a vegades la millor imatge d'un/a mateix/a. Bonic dibuix, Carme! ;)
ResponSuprimeixS'han dectriar bé els miralls!!! Com els amics... Gràcies Caterina.
SuprimeixTan de bo el mirall ens retorni la imatge que volem reflectir...I que els altres la sàpiguen valorar!!!
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Hi ha miralls que no fallen mai, M Roser...
Suprimeixcom més bona maror, millor ens podrem emmirallar
ResponSuprimeixLa calma porta millors imatges... ben cert, Joan!
SuprimeixCom pot ser que ningú hagi interpretat que el mirall amic és la pròpia poesia??? M'embadaleix aquest poema, Carme!
ResponSuprimeixAquesta interpretació t'esperava a tu, Helena i nosaltres també! Moltes gràcies, bonica!
Suprimeix