dijous, 4 de juliol del 2013

Llibreteta vermella - 17 - Punta fina de dos colors


- No, no, no et  recolzis  en mi,  ets  massa  dura  i massa grossa  i massa  vermella  i jo fràgil
- Ni tant  sols puc tocar-te,  estic  clavada  a terra.  No em bellugaré  del  meu lloc.
- Com jo,  doncs!
- Tan  a  prop  que et  veig  i tan  lluny  a la vegada,  com els  amors  impossibles.

24 comentaris:

  1. Bon dia, Carme!

    M'ha eixit un gran signe d'interrogació damunt del cap, traçat amb una punta ben grossa.

    ResponElimina
  2. I quin contrast no fan!
    Però, al capdavall, aquest contrast serà, potser, l'única cosa que els donarà una mica de vida i d'il·lusió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant podria ser que sí, com podria ser que no... que la diferència o el contrast els donés molta il·lusió, com que els la prengués del tot.

      Elimina
  3. Bona composició. Vermells, negres i grisos sota formes originals. Transmet alegria i un cert misteri.

    ResponElimina
  4. A prop i lluny, això que sembla un joc de "Barrio Sésamo" no té res de joc quan es tracta d'amors impossibles, oi?

    Molt bon dia, Carmeta!!
    Aferradetes ben dolces. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segons com m'ho miri, lluneta, em sembla que els humans no deixem de jugar mai, ni en les coses més intranscendents, ni, en les més serioses. Encara que ens fem mal, no deixem de jugar...

      Elimina
  5. No serà ben bé res semblant al que ja existeix, però alguna cosa podran fer.
    Si és amor, alguna cosa faran i serà possible.
    Es tracta d'inventar i reinventar, eh, Carme?
    Aposto per aquest amor.
    No hi ha amors impossibles. Si és amor, ha de ser possible, d'alguna manera, d'una forma o una altra.
    Massa junts potser una malmatria l'altra.

    Bon dia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui em quedo amb la teva frase, Mònica... és preciosa i jo la trobo ben real, o al menys sempre me l'he cregut: si és amor, ha de ser possible, d'alguna manera, d'una forma o altra.

      Gràcies.

      Elimina
  6. A mi també m'ha sortit un interrogant enorme damunt del coco...
    Petonets surrealistes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan ningú no vol i no pot bellugar-se del seu lloc, a vegades qualsevol negociació sembla impossible... però si som sincers, sabem que no ho és.

      No sé si es reconeix però és el dibuix d'una dem les fotos del post l'art a la natura.

      Petons explicadors...

      Elimina
  7. Ja m'ho imaginava que era una escultura. Segons Schopenhauer busquem el que ens manca en l'altra persona, i en aquest cas una manifestació de l'art se sent molt atreta per una de la natura.

    ResponElimina
  8. Doncs, amb la calma que porta el temps, ara una mica jo, ara una mica tu, poden arribar a tocar-se sense haver de repenjar-se ningú a ningú, senzillament, fruint del contacte i de saber-se propers...

    ResponElimina
  9. Uf, he arribat a pensar que el meu cervell estava avui atrofiat :):) Per sort he llegit els comentaris anteriors...

    ResponElimina
  10. Avui ens ho has fet una mica difícil!
    Ara, visualment és ben bonic. I el diàleg fa somriure...i pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, doncs, pel somriure... Glòria. Una abraçada.

      Elimina
  11. De tant en tant, una mica de surrealisme relaxa el cervell... No tot té perquè quedar clar i ben explicat... a vegades hem d'aprendre a no ser tan científics...

    ResponElimina
  12. De vegades hi ha proximitats
    tant llunyanes, i llunyanies
    tant pròximes..., l'absència
    no és només la no presència,
    també hi ha camins paral·lels
    que mai no troben la cruïlla,
    viure és anar endavant i compartir,
    si no compartim només morim...,
    tant a prop i tant lluny...

    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Morim tan a prop i tan lluny... onatge, ben bé així!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari