dimecres, 31 de juliol del 2013

Una casa del poble de la Roca



Queden  forats  arreu
malgrat  la gran porta
que  protegeix.
Cal que corri  l'aire,
potser  s'hi  guardava  palla
o  d'altres  coses  que jo no sé
i  que necessitaven  obertures.
Com  jo, que  m'acostaré  de nou
al cel i a les  muntanyes,
que  corri l'aire al meu voltant.


20 comentaris:

  1. Això! Això!, que corra l'aire.

    Bon dia! Veig que ja tens pastilletes noves. Bé!!!

    ResponElimina
  2. Sempre va bé que s'aireigi, nous vents porten noves il·lusions.

    Bon dia pel matí!!

    ResponElimina
  3. Un bon plantejament, ara que és temps de vacances i sempre: escapar-nos per les nostres mateixes obertures i trobar aire nou, que ens renovi.
    A mi m'agrada trobar aire nou sota l'aigua del mar.
    L'altre dia mentre bucejava per les aigües de la zona de Begur vaig pensar en tu. Era a una certa profunditat i el meu cos travessava petits bancs de peixos que moltes vegades no s'adonaven de la meva presència fins que eren ben bé davant meu. Hi erem ells i jo, i tu també hi eres en el meu pensament i desitjava que hi fossis per poder veure el paissatge tan preciós que veien els meus ulls fet d'aigua, roques, peixos, vida i una immensitat de silencis.
    I gairebé vaig sentir que eres al meu costat i somreies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somric ara, com una privilegiada de poder-te acompanyar allà on mai no he estat i presumiblement mai jo estaré.
      Jo amb els peus a la terra i l' ànima voladora et somriure des de les muntanyes!
      Una abraçada immensa

      Elimina
  4. Sí, sí, acosta't a les muntanyes! Com jo faré en breu! ;)

    ResponElimina

  5. Conserven les cases els seus misteris i aquests ens interpel·len... El resultat: un bell poema reflexiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Respirem aire nou
      Guardem misteris
      Compartim pensaments

      Gràcies, Jordi!!!

      Elimina
  6. Potser hi havia animals, que també necessiten aire

    ResponElimina
  7. Que fresquet s'hi deu estar amb aquestes escletxes per on corre l'aire ... :)
    Carme, m'apuntes a la Via poètica de setembre? No he pogut comentar a les itineràncies!
    Gràcies wapa i bon estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana!!

      T'apuntem a la Via poètica i a la Blog-Via!!!

      Quina ilu que vinguis!!!!

      Et trobem a faltar!!! Que consti!!!

      Elimina
  8. Bons aires i per segons qui bon vent.....

    ResponElimina
  9. La pintura també és molt fresca! Les obertures són necessàries, m'agrada aquest corrent d'aire que t'acosta al cel i les muntanyes.

    ResponElimina
  10. De vegades calen unes bones escletxes i deixar que corri l'aire, o podem ser nosaltres que busquem un canvi d'aires...Al cel, a les muntanyes, al mar, tan se val, si són bons aires!
    Petonets d'aire fresquet, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari