dilluns, 22 de juliol del 2013

Mussolet empordanès

D'una foto  de la  sargantana

Una vegada  hi havia  un mussolet  molt  eixerit.  Es  deia  Mussi.  Va  ser el primer  de la seva  classe  que va  aprendre  a volar  i  quan va  tocar  la lliçó  de caçar  ratolins,  de  seguida  en va  caçar tants  que  els  podia repartir  entre  els seus  companys.  Tenia  moltes  ganes  de saber  i d'aprendre  coses  i una curiositat  inacabable. Els  seus pares  estaven molt  orgullosos  d'ell  i molt  contents  de tenir  un fillet  tant espavilat.  Però  des  que  s'havia  fet  una mica  més  gran,  els seus  pares  estaven molt  i molt  amoïnats.  La  seva  avidesa  inacabable  per  conèixer coses  noves,  l'havia  dut  a estar  despert   fins  a altes  hores  del dia.  Als  seus  pares  això  no  els semblava gens  bé.  Els  mussols  bons minyons  s'amaguen  i  dormen només  que surt  el sol.    En Mussi  prou  que els explica  que  quan és  de dia  és  veu tot  i que  s'aprèn moltíssim,  però els pares li contesten que segur que només  s'aprenen  coses  que  no  fan cap falta  i que  potser són perilloses i tot.  En Mussi,  ni que   sigui  d'amagat  es  lleva  de nou  cada dia  i des  de  qualsevol  arbre o qualsevol  fil,  admira  aquesta  meravellosa terra:  ventada,  neta,  verda,  amb  una  claror  que  acarona,  arrelada entre  mar  i muntanya.

Els  ha  d'explicar  als  seus  pares  que ja sap  com es  diu aquesta  terra.  Té  dos  noms,  diferents  però  tots dos  fan somriure  a la gent  quan els pronuncia. En Mussi  pensava  que  la gent  que  sabia  dir aquests  noms  s'estimava la   terra  tant  com ell  que no podia  dir-los:  Empordà  i  Catalunya

46 comentaris:

  1. Quatre minuts. I no estava pendent.
    Gairebé t'he notat
    Avui fa un any cremava l'Empordà i tots cremavem una mica.
    Entenc molt bé en Mussi. Aquesta terra de vent i sal i verd és un bon motiu per dormir poc.
    Bon dilluns de rebrotar i renéixer

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, Mònica!!! Ell gaudeix de veure aquest Empordà, no es resigna a viure només de nit. Bona setmana!!!

      Elimina
  2. Molt bonica la història del mussol!
    Em tornat al paint?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades em sap greu deixar-lo del tot enrere... de tant en tant... en faig un.

      Elimina
  3. Bon dia Mussi, bon dia Carme, bon dia a tots.

    Un bonic conte. Espero que en Mussi pugui gaudir d'un renovat i rebrotat Empordà.

    ResponElimina
  4. Un mussolet entranyable! I el conte és preciós, tant com ell.

    ResponElimina
  5. Quin crack en Mussi. És clar, el seu nom s'assembla molt al d'en Messi. Un mussolet molt intel·ligent, i ara, a més, independentista, perquè estima la terra tant com els que poden pronunciar el seu nom.

    ResponElimina
  6. El Mussi és un mussol que va més enllà, com hauríem de fer tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria bonic que fos així!!! Que tots sabéssim anar una mica més enllà.

      Elimina
  7. El conte és molt bonic, però aquest mussol, de segur que s'ha pres alguna cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! que és un mussol molt sa i molt maco, eh?

      Com que s'ha pres alguna cosa????? :DDDDDD

      Elimina
    2. per "aguantar" despert durant el dia!! :-DDD

      Elimina
  8. Cal estar ben despert per veure coses tan maques, però també cal estar ben descansat per lluitar per elles, així que Mussi has de fer nones de tant en tant que llavors et posaràs malaltet i no podràs fer ni una cosa ni l'altre!! ;)

    Em quedo amb els dos mussolets, el cliquejat i el pintat, i amb l'Empordà!! :)
    Bessets i bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels bons consells, en Mussi et farà cas...

      Bon dia, bonica!!!

      Elimina
  9. Un bon record de l'Empordà. La narració fa somriure, les veus dels més grans són fonamentades però què hi farem si aquest mussolet té una curiositat de científic?

    ResponElimina
  10. Que bonic!!!! M'encanten els mussolets!!! :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) a mi també... un dia ens en vam trobar un al pati de casa... era petitó i gairebé no sabia volar.

      Elimina
  11. Un conte molt bonic i ben adequat en el primer aniversari dels focs de l'Empordà.
    M'ha quedat un dubte, però: quan el Mussi encara no sabia volar, com hi anava, a l'escola? Hi havia cotxets especials per a mussolets menuts? :)
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no... hi anava caminant. Com el mussolet que ens vam trobar al pati de casa, que caminava arrambat a les parets... per desplaçar-se... era molt graciós!!! :DDD

      Una abraçada.

      Elimina
  12. Un homenatge preciós i com diu la Galionar molt adequat pel dia d'avui.

    ResponElimina
  13. Els mussolets inquiets fan descobertes precioses.
    (Preciós també el Jan, en la foto que mostres al post de l'altre dia (estsva fora i ho he vist avui). Ben bé pots ser una iaia feliç :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estan preciosos tots dos, en Jan i en Guillem... i també com els mussolets fan descobertes precioses.

      Elimina
  14. ser mussol ja no potser un insult, en tot cas un afalagament.

    ResponElimina
  15. Què bonics els mussols!! I el conte també és preciós!!!

    Bona nit Carme!

    ResponElimina
  16. Un conte molt simpàtic i adient. De totes maneres em fa patir, aquest mussol. Les ments tant inquietes acostumen a posar-se en embolics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dius molt bé, però les ments inquietes no saben viure d'una altra manera...

      Elimina
  17. En Mussi és un mussol inconformista i lluitador, bé!!. I com m'agrada el blau del cel que has dibuixat i el mussolet, tan bonic com el conte.

    Petonet!

    ResponElimina
  18. Un conte encantador amb aquest Mussi que fa tota la pinta de ser un mussol superdotat., i per això no l'entenen...
    I la seva curiositat per les coses, és més gran que la necessitat de dormir...I de dia descobreix la terra de la sirena i el pastor
    i de tot un munt de persones que formen part d'un país petit però meravellós, que ell també ha aprés a estimar i ara és un mussol feliç de viure-hi!
    Un petonet per a tu Carme,i un per en Mussi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per entendre'l tant bé, a quest mussolet!!!

      petons!

      Elimina
  19. De Mussols i no mussols d'aquesta manera en corre mès d'un!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Incompresos? tafaners? inquiets? que estimen la terra? :DDDD

      Elimina
  20. En Mussi és com era jo abans però al revés...

    Mussi, bonic, queda't algun dia si vols, però no t'acostumis a perdre tantes hores de son... Ja sé que Catalunya i l'Empordà són magnífics i que t'agrada molt veure'ls, però descansar és molt, molt important, sinó arribarà un dia que tindràs molta son durant la nit i això no pot ser, oi? ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que en Mussi m trobarà la mesura, com nosaltres, l'hem acabat trobant!!!

      Elimina
  21. Oh, quin conte encantador!
    I en Mussi quin mussolet tan simpàtic, ara això d'estar desperta fins a altes hores del matí no està gaire bé...

    ResponElimina
  22. És ben especial aquest mussolet. Sembla que vagi d'un campanar a l'altre per conèixer el petit país, com deia la cançó d'en Llach.
    A mi em recorda a un mussol de la nit que es menjava les estrelles pensant que eren ratolins... de colors.

    Bona nit Carme :)













    ResponElimina
  23. varem fer la fotografia perque li varem veure algo especial
    tu ens has explicat que era

    precios, com sempre

    gràcies

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari